Despres de disfrutar de la satisfaccio d'un bon Embrunman i veure que, en principi, m'he recuperat be, el proper objectiu sera el half de l'Extrememan de Menorca el 25 de setembre. No ho tenia clar, depenia de la recupercio fisica i sobretot de les ganes, pero sembla que tot esta de conya i a dalt de tot. Per una banda veig que les pallises i hores de tot l'hivern i primavera ara dinen els seus fruits. I per altra, cada dia estic mes motivat i amb mes ganes de fer coses.
A banda de'Extrememan tambe anirem a fer la marato de les maratons, Nova York, a menjar donuts i hotdogs, je, je... I entremig alguna travessa de natacio ( L'Escala i potser la de les Formigues de 7000 metres).
I com que el cap em va a 1000 per hora, ja estic ideant la temporads que ve, que no sera de descans. Si no hi ha cap contratemps, tornare a saltar a l'aigua de nit a Embrun, cita obligada sempre que pugui. Abans, segurament sera l'Extrememan de Salou del juny i podria ser alguna marato cap al febrer. I tot aixo amb una opcio que em reservo per a mi de moment.
I el que no faltara seran uns quants estajos als Pirineus i als Alps, que aquest any crec que han estat importants per mi.
divendres, 26 d’agost del 2011
divendres, 19 d’agost del 2011
EMBRUNMAN 2011: 12h 39' 58''.
Cada any mes i millor, amb el pas dels anys anem millorant i rebaixant poc a poc els registres. Pero el mes important son les sensacions amb les que hem quedo, encara hi ha forca marge de millora i cada dia m'ho passo mes be en competició.
Despres dels problemes que vaig tenir a l'isquio durant la marato de l'Ironman de Nica no tenia gaire clar que em respectes de cares a Embrun, pero tot i les poques setmanes que hi havia entre les dos curses, no tan sols em vaig recuperar be sino que m'he trobat molt millor sobretot en bici, i l'isquio ha funcionat sense cap problema. Sempre he pensat que la constancia i la paciencia, juntament amb la forca mental, son una part molt important per aquestes competicions.
Divendres mati la Maribel, en Xevi Bassols, en Jordi Cebria i jo enfilem amb la furgo cap a Embrun. Parada a dinar a Aix en Provence, com l'any passat, i arrivem a Embrun a mitja tarda ( despres d'un petit problema amb dos cargols de la roda que van decidir quedar-se a l'autopista ). Un cop instal.lats al Bartevalles, anem a trotar la Maribel, en Jordi i jo, 30 minuts per la zona del llac, impressionant tornar a estar alla. Es un paratge que et fa sentir unes sensacions indescriptibles. Dissabte 30 minuts de nedar al llac i recollida de dorsals, i diumenge 1 hora de rodatge en bici, i a la tarda cap a boxes per deixar la bici. Durant aquests dos dies la Maribel va aprofitar el magnific entorn per nedar, correr i pedalar preparant el half de l'Extrememan de Menorca del 25 de setembre que segur que anira com un cohet.Segur que l'any que ve ja la veiem correr a l'Embrun, encara que ella, modesta, digui que no, la seva capacitat es per acabar un Embrun i molt més.
I per fi arriva dilluns 15. A les 03:35 sona el despertador i anem a esmorzar, la veritat sense massa nervis. Cap a les 05:00 entrem a boxes, com sempre repassem la bici i preparem el material. A les 05:55 ja estem a prop de la sortida, pero amb una mica d'aglomeracio. Donen el tret de sortida i nosaltres encara no erem a lloc. Anem cap a l'aigua, ja hi tornem a ser!!!
La natacio.
Entrar al llac de nit impressiona i et posa la pell de gallina, es indescriptible. Comenco a nedar i vaig agafant ritme, cada vedada mes comode. Van passant els metres i em trobo de conya. Poc a poc es va fent de dia, es una passada, nomes per viure aquesta sensacio ja val la pena ser-hi. Sense gairebe donar-me conta la natacio ja s'acaba i surto de l'aigua amb 1h 01' 30'm (temps real al meu crono). Molt content i satisfet, de fet es la meva millor marca en els 3800. Es un llac molt rapid i m'he notat de conya nedant. Als boxes coincidim amb en Jordi.
188 kms Bicicleta.
Només de sortir d eboxes ja comencen les primeres rampes dures del primer port. Les cames dormides com sempre em passa, però ja es despertaran més endavant, penso, com sempre a partir del km 90 o 100. Igual que l'any passat, la gent m'avança molt ràpida com si es tractés d'una distància olímpica i em vaig quedant enrrera, però jo al meu ritme, ja cauran a partir de Briancon i a la marató. La temperatura a les 7 i pico ja es bona i vaig complint amb el port al meu ritme, content i satisfet d'estar allà. Descens cap a Savines i al connectar amb la carretera principal atrapo a en Xevi. Vaig uns metres amb ell, tot perfecte, bones sensacions per tots dos i jo vaig tirant. Fi del primer bucle i de dret cap a buscar Guillastre i l'Izoard. Ja a les primeres rampes de sortida de Guillastre em començo a trobar be de cames ( km 60-70) i agafo un ritme més alegre amb cadència. Els valents que m'avançaven al primer port es van quedant enrrera. Per fí arriva l'Izoard, sempre fa respecte. Començo a pujar i a regular, es guapo però exigent. Tota l'ascenció amb cadència i regulant i amb bones sensacions. Arrivo a dalt i em trobo en LLuís d'Amer i la Maribel. Parada tècnica d'uns 10 minuts permenjar els bocates de nutel.la i mermelada. Descens molt ràpid, amb bona temperatura i disfrutant de la baixada fins arrivar a Briançon. A partir d'aquí comença la part dura de la bici, però continuo trobant-me molt be. Vaig a bon ritme passant kms i gent que ja va pagant l'esforç inicial per segurament no saber-se regular. El Pallon. Cap problema, amunt i ja s'acaba. Continuo molt be i arribo a Embrun, només queda el Chalvet, uns 6 kms amb una calor important. Inicio el Chalvet i sense adonar-me ja estic baixant com una bala cap als boxes. Acabo la bici amb 7h. 30' ( incloses les parades a Izoard i WC ), al meu Garmin 7h. 15' a 25'5 km/h, millorant uns 15' el temps de l'any passat.
La marató.
Transició lenta com sempre i inicio la marató. El primer km amb les cames una mica carregades, tot i això, amb ganes de correr i força bones sensacions.Vaig fent i continuo amb les cames unes mica carregades. km 5 i passo encara a 4' 35'. Penso en l'isquio per si em passarà com a Niça i afluixo una mica. Paciència i anar fent. Vaig parant i camino durant els avituallaments, em va be per recuperar una mica. vaig fent kms i ja acabo la primera volta. L'isquio perfecte. Les cames igual de carregades. La Maribel animant, va be trobar amics que t'empenyin moralment. En LLuís d'Amer també al costat del llac animant. I la segona volta, com la primera, anar fent. Tota la marató avançant gent, jo vaig carregat de cames però la penya va molt petada i la majoria caminen. L'Embrun es molt dur, però a aquest nivell de la classificació la gent hauria d'aguantar més a la marató i correr, segurament s'han cremat a la bici i ara ho pagen. Ja sóc a dalt dels càmpings i inicio el petit descens cap al llac a més ritme, ja veig el final. Arribo al llac, ja només queden 2 kms, dos kms per disfrutar de veritat tot l'esforça del dia i dels mesos d'entrenament. Últim km. Molta gent al voltant, tots animen i feliciten l'esforç, en aquests moments no saps ni les sensacions que tens, et sents el guanyador. Últims 500 metres i encara avanço a tres que van petadíssims, no poden ni reaccionar. Per fí la recta d'arribada i al fons l'estora blava. Marató en 4h 01'. Acabo be, sencer i molt content. Miro el crono: 12h 39' 58'', millorant uns 6 o 7 minuts el temps de l'any passat. Una altra al sac, però això es EMBRUN, es diferent, val per dos, es el SANTUARI.
Com deia al principi, cada any millor, com el bon vi. Millors registres i millors sensacions, acabant sencer i amb ganes de la pròxima. Segurament se'm donen millor els ironmans amb desivell i alta muntanya que els altres, però correr en aquests paratges en dona una motivaciño i força extra. Una altra cosa important: la sensació que tinc força marge de millora. No tenim límit.
En Jordi, un crack, en el seu debut a Embrun 12h 25', s'ha pogut treure l'espina de Niça i segur que l'any que ve hi torna.Però sobretot, recompensa pel gran esforç i constància durant tot l'any. En Xevi, el mestre, 13h. 57'', el seu 8è Embrun i millorant molt el temps de l'any passat, es incombustible. I felicitats també a l'Albert Olcina, debut també a Embrun i 13h. 30' aprox.
I la Maribel, una marevella, seguint-nos i animant-nos com una boja. Li agrada correr i es nota quan anima, es incombustible. Ha sigut una gran suporter i sobretot una gran acompanyant, la seva alegria i motivació segur que ens ha ajudat molt els dies previs i durant la cursa. Segur que l'any que ve la veiem correr a Embrun !!!
Doncs res, a l'igual que l'any passat un gran EMBRUN, amb molt bones sensacions, disfrutant de l'entorn, la cursa i sobretot de la companyia de la Maribel, en Xevi i en Jordi. Fins al proper EMBRUN.
Despres dels problemes que vaig tenir a l'isquio durant la marato de l'Ironman de Nica no tenia gaire clar que em respectes de cares a Embrun, pero tot i les poques setmanes que hi havia entre les dos curses, no tan sols em vaig recuperar be sino que m'he trobat molt millor sobretot en bici, i l'isquio ha funcionat sense cap problema. Sempre he pensat que la constancia i la paciencia, juntament amb la forca mental, son una part molt important per aquestes competicions.
Divendres mati la Maribel, en Xevi Bassols, en Jordi Cebria i jo enfilem amb la furgo cap a Embrun. Parada a dinar a Aix en Provence, com l'any passat, i arrivem a Embrun a mitja tarda ( despres d'un petit problema amb dos cargols de la roda que van decidir quedar-se a l'autopista ). Un cop instal.lats al Bartevalles, anem a trotar la Maribel, en Jordi i jo, 30 minuts per la zona del llac, impressionant tornar a estar alla. Es un paratge que et fa sentir unes sensacions indescriptibles. Dissabte 30 minuts de nedar al llac i recollida de dorsals, i diumenge 1 hora de rodatge en bici, i a la tarda cap a boxes per deixar la bici. Durant aquests dos dies la Maribel va aprofitar el magnific entorn per nedar, correr i pedalar preparant el half de l'Extrememan de Menorca del 25 de setembre que segur que anira com un cohet.Segur que l'any que ve ja la veiem correr a l'Embrun, encara que ella, modesta, digui que no, la seva capacitat es per acabar un Embrun i molt més.
I per fi arriva dilluns 15. A les 03:35 sona el despertador i anem a esmorzar, la veritat sense massa nervis. Cap a les 05:00 entrem a boxes, com sempre repassem la bici i preparem el material. A les 05:55 ja estem a prop de la sortida, pero amb una mica d'aglomeracio. Donen el tret de sortida i nosaltres encara no erem a lloc. Anem cap a l'aigua, ja hi tornem a ser!!!
La natacio.
Entrar al llac de nit impressiona i et posa la pell de gallina, es indescriptible. Comenco a nedar i vaig agafant ritme, cada vedada mes comode. Van passant els metres i em trobo de conya. Poc a poc es va fent de dia, es una passada, nomes per viure aquesta sensacio ja val la pena ser-hi. Sense gairebe donar-me conta la natacio ja s'acaba i surto de l'aigua amb 1h 01' 30'm (temps real al meu crono). Molt content i satisfet, de fet es la meva millor marca en els 3800. Es un llac molt rapid i m'he notat de conya nedant. Als boxes coincidim amb en Jordi.
188 kms Bicicleta.
Només de sortir d eboxes ja comencen les primeres rampes dures del primer port. Les cames dormides com sempre em passa, però ja es despertaran més endavant, penso, com sempre a partir del km 90 o 100. Igual que l'any passat, la gent m'avança molt ràpida com si es tractés d'una distància olímpica i em vaig quedant enrrera, però jo al meu ritme, ja cauran a partir de Briancon i a la marató. La temperatura a les 7 i pico ja es bona i vaig complint amb el port al meu ritme, content i satisfet d'estar allà. Descens cap a Savines i al connectar amb la carretera principal atrapo a en Xevi. Vaig uns metres amb ell, tot perfecte, bones sensacions per tots dos i jo vaig tirant. Fi del primer bucle i de dret cap a buscar Guillastre i l'Izoard. Ja a les primeres rampes de sortida de Guillastre em començo a trobar be de cames ( km 60-70) i agafo un ritme més alegre amb cadència. Els valents que m'avançaven al primer port es van quedant enrrera. Per fí arriva l'Izoard, sempre fa respecte. Començo a pujar i a regular, es guapo però exigent. Tota l'ascenció amb cadència i regulant i amb bones sensacions. Arrivo a dalt i em trobo en LLuís d'Amer i la Maribel. Parada tècnica d'uns 10 minuts permenjar els bocates de nutel.la i mermelada. Descens molt ràpid, amb bona temperatura i disfrutant de la baixada fins arrivar a Briançon. A partir d'aquí comença la part dura de la bici, però continuo trobant-me molt be. Vaig a bon ritme passant kms i gent que ja va pagant l'esforç inicial per segurament no saber-se regular. El Pallon. Cap problema, amunt i ja s'acaba. Continuo molt be i arribo a Embrun, només queda el Chalvet, uns 6 kms amb una calor important. Inicio el Chalvet i sense adonar-me ja estic baixant com una bala cap als boxes. Acabo la bici amb 7h. 30' ( incloses les parades a Izoard i WC ), al meu Garmin 7h. 15' a 25'5 km/h, millorant uns 15' el temps de l'any passat.
La marató.
Transició lenta com sempre i inicio la marató. El primer km amb les cames una mica carregades, tot i això, amb ganes de correr i força bones sensacions.Vaig fent i continuo amb les cames unes mica carregades. km 5 i passo encara a 4' 35'. Penso en l'isquio per si em passarà com a Niça i afluixo una mica. Paciència i anar fent. Vaig parant i camino durant els avituallaments, em va be per recuperar una mica. vaig fent kms i ja acabo la primera volta. L'isquio perfecte. Les cames igual de carregades. La Maribel animant, va be trobar amics que t'empenyin moralment. En LLuís d'Amer també al costat del llac animant. I la segona volta, com la primera, anar fent. Tota la marató avançant gent, jo vaig carregat de cames però la penya va molt petada i la majoria caminen. L'Embrun es molt dur, però a aquest nivell de la classificació la gent hauria d'aguantar més a la marató i correr, segurament s'han cremat a la bici i ara ho pagen. Ja sóc a dalt dels càmpings i inicio el petit descens cap al llac a més ritme, ja veig el final. Arribo al llac, ja només queden 2 kms, dos kms per disfrutar de veritat tot l'esforça del dia i dels mesos d'entrenament. Últim km. Molta gent al voltant, tots animen i feliciten l'esforç, en aquests moments no saps ni les sensacions que tens, et sents el guanyador. Últims 500 metres i encara avanço a tres que van petadíssims, no poden ni reaccionar. Per fí la recta d'arribada i al fons l'estora blava. Marató en 4h 01'. Acabo be, sencer i molt content. Miro el crono: 12h 39' 58'', millorant uns 6 o 7 minuts el temps de l'any passat. Una altra al sac, però això es EMBRUN, es diferent, val per dos, es el SANTUARI.
Com deia al principi, cada any millor, com el bon vi. Millors registres i millors sensacions, acabant sencer i amb ganes de la pròxima. Segurament se'm donen millor els ironmans amb desivell i alta muntanya que els altres, però correr en aquests paratges en dona una motivaciño i força extra. Una altra cosa important: la sensació que tinc força marge de millora. No tenim límit.
En Jordi, un crack, en el seu debut a Embrun 12h 25', s'ha pogut treure l'espina de Niça i segur que l'any que ve hi torna.Però sobretot, recompensa pel gran esforç i constància durant tot l'any. En Xevi, el mestre, 13h. 57'', el seu 8è Embrun i millorant molt el temps de l'any passat, es incombustible. I felicitats també a l'Albert Olcina, debut també a Embrun i 13h. 30' aprox.
I la Maribel, una marevella, seguint-nos i animant-nos com una boja. Li agrada correr i es nota quan anima, es incombustible. Ha sigut una gran suporter i sobretot una gran acompanyant, la seva alegria i motivació segur que ens ha ajudat molt els dies previs i durant la cursa. Segur que l'any que ve la veiem correr a Embrun !!!
Doncs res, a l'igual que l'any passat un gran EMBRUN, amb molt bones sensacions, disfrutant de l'entorn, la cursa i sobretot de la companyia de la Maribel, en Xevi i en Jordi. Fins al proper EMBRUN.
dijous, 14 de juliol del 2011
ESTAGE I TRIATLÒ OLÍMPICA A LES ANGLES 2011
Quinze dies després de Niça i en ple procés de recuperació poc em podia esperar pujar al calaix dels veterans en una triatlò molt guapa que ja fa dos anys que faig a Les Angles, dins del gran desplegament de l'Altriman. Però sembla que quan menys t'ho esperes passen aquestes coses, que et trobes de conya, vas molt fàcil i et surt tot rodó. Però el que més m'ha ajudat es la gran motivació que m'han injectat aquests sonadillos de l'Esteve: la Maribel, en Josep, en Franc i en Víctor, amb quí vam passar uns grans dies a Les Angles.
El diumenge al matí quan ens vam aixecar tenia la idea de sortir a correr per sensacions, però amb el convenciment que encara notaria l'esforç de Niça i que ja acabaria tranquil.lament. Després d'una natació mitjaneta, com sempre en el meu cas, on sí que es veritat que amb 2oo i pocs triatletes va ser força neta, vaig fer una transició també molt lenta, no se que foto als boxes !!! Els 1500 en 26'48''.
Agafo la bici i de seguida ja al primer port veig que vaig pujant molt fàcil, amb cadència i bones cames. Despés de coronar i baixar molt ràpid, començo el segon port i la cosa segueix encara millor, continúo amb bon ritme i només faig que avançar corredors. Com més quilòmetres passen, millor em trobo. Inicio el següent descens i planer per afrontar l'últim repetxonet de 3 kms. Un cop a dalt, descens vertiginós cap al poble de Les Angles, seguint cap a Formigueres i enfilant ja els últims quilòmetres palners i acoplat abans dels boxes. Finalitzo els 46 kms i uns 900 metres de desnivell de la bici amb 1h.34'14'.
Entrada als boxes i altra transició lenta, tot i que com veia que anava be, em vaig espavilar una mica. Em poso els Quads com sempre últimament per prevenir l'isquio i em llanço a correr.
El primer quilòmetre encara no em notava còmode, però mica en mica em vaig anar trobant be, agafant un ritme de 4'10''-4'15'' el km. I així sumant quilòmetres i avançant gent, les cames anaven i sense cap molèstia de cap tipus. vaig acabar els 10'5 kms amb 45', tenint en conta els 900 metres de pujada que hi ha a la meitat, no es mal temps.
Total, 2h.51'01'', 21 de la general i 4r de veterans. I gràcies a que el primer veterà va quedar tercer de la general i no s'acumulen els premis, vaig poder pujar al podi. Molt content d'això, però més de les sensacions que vaig tenir, molt fàcil a la bici i còmode al correr. Això em motiva molt de cares a Embrun el 15 d'agost.
Felicitats a en Pere per la seva 10a. posició a la general. Està com una moto de cares a Regensburg !!! Pere, aquest any sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
L'ESTAGE
El diumenge al matí quan ens vam aixecar tenia la idea de sortir a correr per sensacions, però amb el convenciment que encara notaria l'esforç de Niça i que ja acabaria tranquil.lament. Després d'una natació mitjaneta, com sempre en el meu cas, on sí que es veritat que amb 2oo i pocs triatletes va ser força neta, vaig fer una transició també molt lenta, no se que foto als boxes !!! Els 1500 en 26'48''.
Agafo la bici i de seguida ja al primer port veig que vaig pujant molt fàcil, amb cadència i bones cames. Despés de coronar i baixar molt ràpid, començo el segon port i la cosa segueix encara millor, continúo amb bon ritme i només faig que avançar corredors. Com més quilòmetres passen, millor em trobo. Inicio el següent descens i planer per afrontar l'últim repetxonet de 3 kms. Un cop a dalt, descens vertiginós cap al poble de Les Angles, seguint cap a Formigueres i enfilant ja els últims quilòmetres palners i acoplat abans dels boxes. Finalitzo els 46 kms i uns 900 metres de desnivell de la bici amb 1h.34'14'.
Entrada als boxes i altra transició lenta, tot i que com veia que anava be, em vaig espavilar una mica. Em poso els Quads com sempre últimament per prevenir l'isquio i em llanço a correr.
El primer quilòmetre encara no em notava còmode, però mica en mica em vaig anar trobant be, agafant un ritme de 4'10''-4'15'' el km. I així sumant quilòmetres i avançant gent, les cames anaven i sense cap molèstia de cap tipus. vaig acabar els 10'5 kms amb 45', tenint en conta els 900 metres de pujada que hi ha a la meitat, no es mal temps.
Total, 2h.51'01'', 21 de la general i 4r de veterans. I gràcies a que el primer veterà va quedar tercer de la general i no s'acumulen els premis, vaig poder pujar al podi. Molt content d'això, però més de les sensacions que vaig tenir, molt fàcil a la bici i còmode al correr. Això em motiva molt de cares a Embrun el 15 d'agost.
Felicitats a en Pere per la seva 10a. posició a la general. Està com una moto de cares a Regensburg !!! Pere, aquest any sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
L'ESTAGE
dimarts, 28 de juny del 2011
IRONMAN NIÇA 2011: 11h 17' 36''
I cada any que passa acabo millor els ironmans, més sencer i sense tantes molèsties musculars posteriors, segurament fruit d'un gran entreno durant els mesos anteriors. Ja se que no aconseguiré mai uns ritmes elevats però almenys puc seguir un ritme constant i força equilibrat. I aquest any a Niça no ha estat una excepció, m'he trobat de conya físicament, nedant, en bici i corrent ( l'estona que vaig poder correr )sense notar en cap moment defalliment. També serà perque l'experiència ens ajuda a saber-nos regular i aconseguir acabar la prova més fort que al començament quan saltem a l'aigua. Això sí, no m'he lliurat dels problemes a l'isquio esequerra que em van aparèixer i sabotejar la marató a partir del km 12.
Fins i tot quan entravem a la platja a les 06:15 amb en Jordi comentavem que aquest any no estavem gens nerviosos, no sabiem si era bo o dolent. Després de provar l'aigua i barallar-me amb les ulleres, donen la sortida a les 06:30 hores. Vam decidir col.locar-nos darrera dels sub 1 hora i dels pros per evitar els cops, però només de sortir no vaig poder espavilar-me i de seguida em van anar tancant els dels laterals. Impressiona nedar amb 2500 persones que volen avançar sense contemplacions i donant cops a dojo. Total, fins passats uns centenars de metres no vaig poder començar a nedar i agafar el meu ritme. Impossible nedar be, vaig decidir anar fent i esperar sortir de l'aigua i agafar la bici. ortida de l'aigua amb 1h.08', això sí, sense cansar-me.
Primera transició lenta com sempre faig, uns 6 minuts i pico. Començo a pedalar i em trobo be de seguida, fent els primers 20 kms de falç planer força ràpid i còmode. Van arribant els ports i portets i cap problema, cadència i anar fent. El millor moment, el port de 7 kms al km 90 aproximadament, anava com una moto. Km 120 i pico i cap a baix fins arribar als últims 20 kms que com sempre són una crono contra el vent, però em trobava amb força i vaig aguantar un bon ritme. Bicicleta en 5h. 52'
Segona transició també lenta, uns 6 minuts més i començo a correr amb l'interrogant de l'isquio. Començo a correr i com sempre als ironmans floto i les cames van soles. Fot una calor impressionant, però a mí ja em va be. Als 2 kms noto algo a l'isquio i em prenc les pastilles de bicarbonat que em va donar l'Enric i sembla que em passen les molèsties. Acabo els primers 5 kms a 4' 36'' de mitjana amb molta comoditat, frenant-me el ritme per regular. Als següents 5 kms decideixo baixar a 5' el km com havia planificat i tot i que continuo molt be, els acabo a 5' el km. Però per desesperació al km 12 de cop i volta sense avisar se m'engantxa l'isquio esquerra i em comencen a venir els mals rotllos, doncs a Bilbao ja em va avisar. Paro i camino ràpid per veure si se'm relaxa. després de caminar un parell de minuts puc tornar a correr. I així fins al final de la marató i de l'ironman, corrent i quan s'engantxava l'isquio anava caminant uns minuts.
I ja arrivo al km 40, després d'un gran esforç psicològic i de motivació. Com cada vegada, els últims 2 kms corro mig emocionat pensant en tot l'esforç fet al llarg del dia i dels mesos anteriors. I ja sóc a l'alfombra blava. Es impressionant el què sents en aquells moments, els que ho heu provat ja ho sabeu i els altres ja sabeu el què us toca, je, je !!! Cinquè Ironman ( segon cop a Niça ) finalitzat. Marató en 4 hores i ironman en 11h. 17' 36''
La veritat es que la intenció era intentar acabar en 10h. 30' o 10h. 40', però els problemes amb l'isquio ho van fer impossible. Tot i això estic molt content del resultat, d'haver acabat una altre Ironman que no es poca cosa, d'haver acabat més fort que al començament i sobretot d'haver-mo passat molt be tota la estona. I a més, si el gran mestre Marcel està content i satisfet amb la seva tercera posició després de guanyar cinc anys consecutius, com no ho puc estar jo també de content. Soms els putus amus !!!
I ara a acabar de recuperar per afrontar novament un altra cop l'Embrunman el 15 d'agost, acompanyant l'altra mestre dels mestres Xevi Bassols i també amb el company de "fatigues" Jordi Cebrià, quins cracks que estem fets. Soms els millors.
Salut i kms per tothom.
diumenge, 19 de juny del 2011
UNA SETMANA I NIÇA
El temps passa volant, en un no res ja ens plantem a la platja de Niça esperant el tret de sortida d'un nou ironman. Com diu en Jordi, no se si es bo o dolent, però aquest any no tinc els nervis ni la preocupació dels altres anys, potser com que després encara ens queda un altre objectiu ( Embrun ), Niça serà una prova més, amb tot el respecte sempre per la llarga distància.
L'entrenament necessari per Niça ja està fet, amb la conciència i la tranquil.litat que per acabar-lo anem sobrats, sempre que no tingui cap incidència no esperada o que els isquios em respectin. Una altra cosa es intentar anar a buscar un temps determinat, que, en principi, ho deixarem per una altra ocasió, si més no ja de sortida. Un cop estem en cursa, ja veurem si anem més be o més malament i aniré per sensacions.
Després dels problemes que m'han donat els isquios durant tota la temporada, les últimes setmanes no m'han fet mal durant el correr, suposo gràcies als quads de compresport, però sí que me'ls noto carregats alguns dies, per lo tant, intentaré començar la marató conservador i ja aniré veient sobre la marxa. El més important serà acabar amb un temps més o menys decent, però sobretot sencer. I més després de la experiència al half de Bilbao, on vaig haver de parar a estirar els isquios durant els últims tres quilòmetres de la mitja marató final.
Doncs això, amb la motivació a tope i amb la seguretat d'haver fet els deures fins al moment, marxo cap a Niça amb l'objectiu principal d'acabar-lo decentment i sobretot disfrutar d'un gran dia d'Ironman.
Ja us ho explicaré.
L'entrenament necessari per Niça ja està fet, amb la conciència i la tranquil.litat que per acabar-lo anem sobrats, sempre que no tingui cap incidència no esperada o que els isquios em respectin. Una altra cosa es intentar anar a buscar un temps determinat, que, en principi, ho deixarem per una altra ocasió, si més no ja de sortida. Un cop estem en cursa, ja veurem si anem més be o més malament i aniré per sensacions.
Després dels problemes que m'han donat els isquios durant tota la temporada, les últimes setmanes no m'han fet mal durant el correr, suposo gràcies als quads de compresport, però sí que me'ls noto carregats alguns dies, per lo tant, intentaré començar la marató conservador i ja aniré veient sobre la marxa. El més important serà acabar amb un temps més o menys decent, però sobretot sencer. I més després de la experiència al half de Bilbao, on vaig haver de parar a estirar els isquios durant els últims tres quilòmetres de la mitja marató final.
Doncs això, amb la motivació a tope i amb la seguretat d'haver fet els deures fins al moment, marxo cap a Niça amb l'objectiu principal d'acabar-lo decentment i sobretot disfrutar d'un gran dia d'Ironman.
Ja us ho explicaré.
diumenge, 22 de maig del 2011
UNA SETMANA MES
Una altra molt bona setmana d'entrenament acumulant kms, metres i hores d'entrenamnet. Unes 24 hores en total amb dos dies de transició.
Dijous una bona transició amb 3500 metres de natació + uns 70 kms de bici + uns 14 kms de correr, acabant amb molt bones cames. I diumenge una altra bona transició amb 126 kms de bici amb 1760 metres acumulats positius + 11 kms de correr a bon ritme. Total, anar agafant bones sensacions de cares a Niça.
El dissabte que ve amb en Jordi Cebrià anem a correr el primer Half de Bilbao que ens sersvirà com a bon entreno de qüalitat.
A seguir entrenant.
Dijous una bona transició amb 3500 metres de natació + uns 70 kms de bici + uns 14 kms de correr, acabant amb molt bones cames. I diumenge una altra bona transició amb 126 kms de bici amb 1760 metres acumulats positius + 11 kms de correr a bon ritme. Total, anar agafant bones sensacions de cares a Niça.
El dissabte que ve amb en Jordi Cebrià anem a correr el primer Half de Bilbao que ens sersvirà com a bon entreno de qüalitat.
A seguir entrenant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
