diumenge, 6 de març de 2011

MARATO BARCELONA 2011

Tot i els problemes que he tingut fa tres setmanes amb els isquios, la intenció era repetir la bona marató de l'any passat, però aquest any no ha pogut ser. Potser vaig ser massa optimista corrents massa ràpid els primers kms,entre 4'05'' i 4'07'' el km, però com que em trobava molt còmode tant de cardio com muscularment vaig decidir jugar-me-la i continuar així. Vaig passar la mitja amb 1h. 27' 44'' sense problemes i confiat que tot anava be. Al pas pel km 30 encara anava molt be, sobretot de cardio, passant amb 2h. 05' ( 4' 10'' el km de mitjana ) per acabar amb 2h. 55' i pico, però van començar els problemes. Els isquios se'm van començar a engantxar i a partir d'aquí ja va sr un constant parar per estirar i arrencar. Com encara tenia marge, vaig pensar que em podria moure al voltant de les 3 hores, però al cap al km 33 em va passar com una bala el globo de les 3 hores i ja vaog veure que no els podia seguir ni en somnis, el meu ritme ja era de parar i arrencar per estirar els isquios. I un cop aquí, el temps ja no importava, lo important era arrivar a l'Avinguda Maria Cristina sense lesionar-me. I després d'uns 10 kms de passeig per la zona més animada de la marató i gaudint dels ànims de la gent, vaig arrivar amb un temps de 3h. 13' 57'' a una mitjana de 4' 36'' el km. El que sí vaig comprovar es que per més maratons i ironmans que haguis fet, al ritme que sigui, quan ja arrives a l'arrivada t'emociones per força. No m'esperava que, tot i els problemes i la tranquil.litat dels últims 10 kms que em va fer desistir de fer un bon temps, quan arrives a Plaça Espanya, sentís emoció. La gran quantitat de gent que hi havia els últims metres era impresionant i suposo que alguna cosa va fer-hi.
Be, tot i no aconseguir un molt bon temps, estic molt satisfet dels primers 30 kms i d'haver acabat una altra marató. Quan fa tres setmanes encara estava lesionat dels isquios, dubtava fins i tot de poder fer-la o acabar-la. I com que sempre m'agrada anar el més fort que puc, als primers kms vig decidir arriscar i intentar buscar un bon temps i baixar les 2h. 59' de l'any passat. Però a vegades jugar-te-la té aquests riscos. De moment encara penso que sempre s'ha d'anar a buscar el millor resultat, per això entrenem i intentem millorar.
El més important, una altra experiència i un molt bon cap de setmana amb els amics.A
El proper gran objectiu: Ironman de Niça el 26 de juny.

dimarts, 1 de març de 2011

A CINC DIES DE LA MARATO DE BCN

Començament de temporada calcat al de l'any passat, un mes lesionat durant la preparació de la marató de Barcelona. Els problemes anuals als bessons i als isquios ja són un clàssic per a mí, però com que soms més tossuts que una mula, continuem endavant sense perdre de vista l'objectiu: les 3 hores.
L'esperança que tinc per poder repetir la bona marató de l'any passat es que aquests mesos previs a la marató han estat una còpia de l'any passat: les mateixes lesions, les mateixes sessions d'entrenament, les mateixes intensitats,... i sobretot, les mateixa motivació i ganes de correr i baixar de 3. Les sensacions no sé quines són, ja sabem que la setmana prèvia a una competició com una marató mai saps com estas, més ben dit, els nervis no et deixen estar segur de les teves sensacions. Segurament són molt bones, esperem que diumenge les trobi.
Doncs això, ja tenim la marató a sobre, no se si seran les 3 hores, però el que sí se es que per mí no quedarà.
Molta sort a tots, però especialment als meus amics i a en Frank que debuta en la distància.