diumenge, 31 de maig de 2009

LA SETMANA DESPRÉS. TRIATLO ZARAUTZ.




Per a mí la setmana posterior a l'Ironman sempre ha estat complicada. Passats els tres dies de subidon per haver finalitzat més o menys be la prova i durant els quals el cos sí que et diu que t'estiris al sofà o en una terrasseta, arriven els següents dies que han de ser de recuperació activa. Acostumat a fer llargs entrenos diaris amb dobles sessions i amb un objectiu clar proper, ara em costa molt no fer gaire res. El cap dona voltes pensant en les properes proves programades, buscant-ne alguna més perquè et sents de conya i fent plans més a llarg plaç com pot ser l'ironman de Suïssa 2010.

Un cop assimilat el finisher de Lanzarote i pensant més fredament, confirmo el que ja vaig dir els dies posteriors, que estic molt satisfet del resultat. Un cop vaig sortir de l'aigua ( que veient els parcials de tothom, tampoc estic tan descontent, en la meva línea ), em vaig sentir molt còmode tota la cursa, fàcil i fort a la bici i tranquil durant tota la marató. A més a més, no vaig tenir cap problema muscular en cap moment, ni cap defalliment, la qual cosa m'indica que em vaig regular perfectament. Però una de les coses més importants, que vaig acabar molt sencer, amb l'inevitable mal de cames, però sense sensació de cansament. Un any d'aquest provaré amb el doble, je, je,...

Els propers objectius. El primer serà el llarga distància de Zarautz el 13 de juny, que segons com m'hagi recuperat aniré més o menys fort, però em fa molta il.lusió fer-lo. Després aniré a la cicloturista Tres Nacions el 21 de juny i finalment el fantàstic Altriman el 18 de juliol a Les Angles. Després faré un reset per veure com continuem.

Aquesta setmana he començat a fer una mica de recuperació activa: dos sessions de natació, una a mar amb neoprè de 45' i una altra a la piscina de 30'. I dos sessions de bicicleta, de 28 i 40 kms respectivament. De moment el cos m'ha respost de conya i m'he trobat molt be. De mica en mica...

Doncs be, a veure si aquesta propera setmana ja puc incrementar una mica més els entrenaments i començo també a correr.

Aquesta setmana:
Natació: 3700 m

Bicicleta: 68 km


Quantes coses ens podem perdre per por a perdre, no ?
Salut i kms per tots.


dimarts, 26 de maig de 2009

23 MAIG 2009 IRONMAN LANZAROTE. FINISHER





































Després dels quatre dies anteriors a la prova dedicats a buscar les bones sensacions sobre el terreny i a completar tots els tràmits, per fí arriva el gran dia. Per sort, el cansament i el desànim dels últims deu dies ha desaparegut i ara, a la illa, tot són bones vibracions. Es la màgia de l'Ironman !


Són les 04:30 hores del dissabte 23 i ja estic sentat a la taula del menjador per esmorzar. Com sempre, hi ha més triatletes amb la mateixa cara de son i d'angoixa que intenten menjar alguna cosa. Després d'esmorzar i agafar tots els tratos, cap a les 05:45 baixo de l'hotel i em dirigeixo als boxes que estan només a tres minuts a peu. Encara es fosc, però les palmeres ja es mouen. Tres dies sense vent i el dia més important torna el vent típic del lloc ! Trobada a boxes amb en Jordi, comprovem que a les bosses de bici i correr hi es tot i repassem la bicicleta. Tot correcte. La gent movent-se pels boxes com zombies fent el mateix que nosaltres. Es impressionant l'ambient que es viu. A les 06: 30 ens posem el neoprè i anem baixant cap a la platja: espectacular el montatge que han fet: grades, estores, valles,... Falten quinze minuts i ja estem tots preparats, nerviosos i ansiosos de començar. I el típic pensament: què hi fotu jo aquí ? una altra vegada ?


Les 06:00 en punt i tret de sortida. Uns 1300 triatletes de caps a l'aigua. Corredisses, empentes, cops, crits,... un començament brutal! No puc agafar el ritme, cops i més cops al cap, els peus, a les ulleres,... Penso que ja s'estirarà la cosa i anirem relaxant-nos. Però la cosa encara va a més, continuen els cops i els nervis, tothom vol anar per la fila de boies o la corrent ens porta a tots cap allà. Primera volta i 34', fatal, em falta l'aire, sembla una sprint! Segona volta i el mateix: cops i més cops. Al final, els pitjors 3800 metres de tots els ironmans que he fet, sense haver agafat mai el ritme ni la comoditat i amb un temps pobre : 1h. 10' ( al final tothom va comentar el mateix, molts cops i tots uns 5' més del previst ). Ha estat una natació molt bruta.


Sortida de l'aigua i transició llarguíssima cap a les bicis. S'obre el mon per mí. Transició lenta i còmode. Començo a pedalar enmig d'un ambient genial. Enfilo en direcció a la zona de Yaiza: uns 25 km de perfil ondulat ple de tobogans i carretera que pica cap amunt amb el vent de cares i lateral. Noto les cames de conya, amb força i agafo un ritme mitja-alt però vaig còmode. M'animo de cop. Passat Yaiza ens dirigim cap a El Golfo i el parc nacional del Timanfaya. Això es impressionant, únicament la carretera i al voltant tot de pedres de lava volcànica negríssimes, val la pena només pel paissatge. El vent continúa de cares. Enfilo la carretera llarguíssima i recta que atravessa el Timanfaya, que va picant cap amunt i amb repetxons afegits. El vent, com no, bufa fort i de cares. Les cames, a tope, bon ritme. Arrivo a la zona de La Santa i girem cap als dos ports del recorregut. Abans, una altra llarguíssima carretera quilomètrica que pica cap amunt, aquí tot puja, quan baixarem? Però ara, al menys el vent de cua. Anem en un falç planer però puc rodar acoplat a 35 km/h. Arrivada aTeguisse i començo el primer port. Vaig com una moto, les cames cada vegada millor. Tota la estona vaig recollint "cadavers". Sense dubte, el meu terreny són els ports. Faig el cim al Mirador de Haria i començo el perillós descens cap a Haria. Fot una impressió que no vegis!!! Un cop a Haria, comencem el segon port, el famós Mirador del Rio, tot a base de repetxons d'uns 200 - 300 metres amb força desnivell, i la resta anar pujant. Per fí, a dalt, paissatge de postal, impressionant, mirada a la esquerra cap a la illa de La Graciosa, no hi ha paraules per exlicar-ho. Els dos ports han estat durs, amb desnivell i el vent de cares, però m'he trobat de conya. Inicio el descens vertiginós arrivant als 75 km/h i amb vent lateral i de cua. Estem sonats! Després dels descens, molts quilòmetres de falç planer que pica cap amunt, però amb vent lateral i de cua, mitjanes acoplat de 35 - 40 km/h fàcil. I la sorpresa pel final: els últims 20 kms que no s'acaven mai, carreteres dolentes, picant amunt i que fan desesperar, les cames comencen a cremar i el vent de cares que emprenya força. Per fí, arrivo a Puerto del Carmen, entrada pel passeig cap a boxes: espectacular l'ambient i la cridoria del públic, soms uns cracks! Es la màgia de l'Ironman ! Baixo de la bici i corro cap a la carpa per fer la transició. Temps de la bici: 6h. 07' a una mitjana de 29'8 km/h. Pel desnivell del terreny, el vent que bufa i que no he anat a tope, estic molt content de la mitjana.


Inicio la marató enmig de la cridoria del públic, els primers metres sembla que estiguis flotant, imagina't si fóssim dels primers! Noto que de fons estic de conya i les cames marxen com un tiro. Això pinta be, anirem fent i a esperar que passin els kms. Quatre voltes pel passeig de 10'5 kms cadascuna amb tobogans i vent. Molt de públic a tot el recorregut. Van passant els kms i continuo al mateix ritme i còmode. Decideixo seguir així, incrementar el ritme no em sol.lucionaria res i segur que no gaudiria tan de la marató. Un Ironman es per disfrutar-lo, sobretot l'última part de la marató. Passen i passen els kms i s'acosta l'última volta. Agafo el tercer braçalet i penso això ja està. Per fí, últims dos kms. Això es genial, estic de conya i ara venen els millors 10 minuts del dia. Em vaig acostant a l'arrivada i penso en l'esforç de tot el dia. Val la pena. Tants dies d'entreno, de doblar sessions, d'anar a entrenar cansat després de treballar i al final ja estic aquí: els últims 200 metres, encara m'emociono quan estic escrivint això: entrada a meta. Una altra vegada FINISHER. Temps: 11h.20'12''.


Sens dubte, el millor del Ironmans que he fet. Avui he vist perquè diuen que es l'ironman més dur del món. Sobretot, el recorregut de bicicleta es dur, amb desnivell i vent, amb dos ports però la resta amb tobogants i carreteres picant amunt, apte per rodadors, però espectacular, indescriptible. I la organització, un 10: tot perfecte, avituallaments a tope i molt bona atenció al corredor. Aconsellable al 100 % per a tothom, que no us espanti el vent, val la pena!


Per acabar felicitar a en Jordi del Xaloc pel seu també gran Ironman i a la Mireia pel seu suport, així com pels moments de neguit i dubtes que hem compartit. També felicitar a la Tere del Sitges pel seu primer Ironman i a la Nanys pel seu suport. I com no, a tots els de l'equip i amics pels vostres ànims.


De totes maneres, com diuen, això només es un pas més cap a on no sé on aniré. Que no s'acavi mai. Salut a tots i fins al proper !!!


( Per cert, quan m'arrivin fotos de la cursa, ja les penjaré )

dijous, 21 de maig de 2009

21 DE MAIG 2009. DOS DIES ABANS DE L'IRONMAN DE LANZAROTE

Ja hi soms, completament a dins de l'escenari del que ja veig que es el millor Ironman del mon. No sé per què, però el que s'està respirant aquí aquests dies previs no ho he viscut en cap dels altres que he fet. Tota la illa viu plenament l'ironman, vagis on vagis et tracten de conya i et parlen de la prova.
Vaig arrivar a Lanzarote el dimarts a primera hora de la tarda. A l'avió ja hi havia més triatletes. Vaig conèixer a dos màquines del Club Natació Sitges, la Teresa i la Nyans, que per la Teresa serà el seu primer Ironman ( i la tia va directe a Lanzarote, quins collons ! ) i la Nanys gran suporter i espectadora, tot i que crec que faria dos ironmans seguits.
Un cop a l' Aparthotel Fariones, des de la terrassa de l'habitació puc comprovar que es veu el circuit de la natació, ple de tios enfundats en neoprens i porovant l'aigua.
La tarda contacto amb en Jordi Gonzalez i la Mireia de Sant Feliu. Passem una estoneta fent un cafè a la terrasa del passeig de la marató.
El dimecres el matí ja vam nedar 35 minuts al circuit a les 09:30 hores amb en Jordi, la Mireia, la Tere i la Nyans. Una aigua amb un color espectacular, amb molts bancs de peixets i alguna tortuga que em va fer desviar del circuit. La temperatura molt agradable, uns 22 graus i una petita corrent que la meitat es favorable i la meitat desfavorable. Després recollida dels dorsals a La Santa. Entrem ja dins el mundillo i l'ambient, espectacular. La tarda a trotar pel passeig uns 35 minutets.
Avui dijous a les 10:30 hores una volta en bici per comprovar que funcionen, uns 30 quilòmetres amb una horeta. El circuit, pel què sembla serà un constant puja i baixa, molts tobogans i vent canviat, però el paissatge pinta xulíssim. Crec que si no apretem massa des del principi, disfrutarem força dels 180 quilòmetres.
Doncsbe, de moment tot de conya, l'ambient, el menjar, la companyia i les bones sensacions que de moment tenim tots plegats. El dissabte ja veurem com ens trobarem, però si més no, fem el temps que fem, crec que disfrutarem de valent.
Vinga doncs, gairebé comença el conta enrrera. Ja us explicaré !
Salut

diumenge, 17 de maig de 2009

SETMANA DE L'11 AL 17 MAIG. ULTIMA SETMANA ABANS DE LANZAROTE
















Doncs sí, el temps passa volant i sempre et sembla que podies haver fet més del què has fet. Aquesta ha estat l'última setmana d'entrenament abans de l'Ironman de Lanzarote, el què havia de ser en un principi l'objectiu de l'any i que al final només serà uns dels reptes més de l'any.


Tot i els dubtes sorgits aquests últims deu dies, en què m'he trobat una mica cansat tan física com psicològicament, crec que fins avui porto una bona preparació, havent complertat més o menys el què m'havia marcat. Espero que amb aquesta última setmana de descans i recuperació, recuperi la xispa que necessito per afrontar un nou ironman, i més aquest de Lanzarote. Els consells d'alguns companys que ja l'han fet i, com ja he dit, les sensacions de cansament dels últims deu dies, farà que encari la prova amb prudència i com si d'un entrenament es tractés.


Sembla que darrerament tots plegats hem perdut una mica la por a la llarga distància, fem entrenaments maratonians a ritmes de professionals i ens apuntem i participem a mitjos ironmans i ironmans com aquell que res. Reflexionant una mica, crec que hauriem de ser més prudents i no perdre mai el respecte a aquestes proves. A més, hauriem de respectar més els períodes de recuperació entre entrenaments intensos i també després d'una prova d'aquests tipus. Sinó, com diu en Parrix, el temps ens passarà factura, i almenys jo, tinc la intenció de disfrutar d'aquest esport molt de temps més.


Si em pregunteu el temps que tinc previst per acabar-lo, us diré que ara mateix tinc molts dubtes i no us ho puc dir. El principal objectiu es acabar-lo més o menys sencer i sobretot, disfrutar de la cursa, dels paissatges i de l'ambient. Si a més a més em trobo be, ja aniré incrementant el ritme a mesura que passin els quilòmetres. Aniré sempre per sensacions.


Pel què fa a aquesta setmana, he baixat força el volum i la intensitat dels entrenaments. A destacar les dos transicions que he fet de bici - correr, a ritmes superiors als 30 km/h en bici i a 4' 20'' - 4' 25'' el correr.


Pel què fa a la natació, vaig tornar a provar l'aigua de mar a Sant Feliu i adaptar-me al nou neoprè. Aquest entrenament el vaig fer amb en Jordi Gonzalez del Club Xaloc que també ve a Lanzarote, que per cert, porta un bon ritme en natació ( Jordi, tú sortiras en menys d'una hora, segur ! ).


Acumulats de la setmana:

Natació: 8400 m

Bicicleta: 121 km

Correr: 34 km

Total: 10 hores


Cap a Lanzarote !!!

diumenge, 10 de maig de 2009

SETMANA DEL 4 AL 10 MAIG 2009

Després de la setmana de recuperació i de la passa de mal de pantxa que em va enfonsar força moralment, he tornat a arrencar el vol durant aquesta setmana. Sense estar físicament recuperat del tot, he pogut fer algun entreno destacable i de qüalitat que m'han ajudat a pujar els ànims de cares a Lanzarote, d'aquí a dos setmanes. De totes maneres, com ja vaig dir la setmana passada, haver fet el triatló llarga distància d'Elx i quedar una mica tocadet, m'ha fet replantejar el ritme de Lanzarote; decididament sortiré amb la bici a ritme d'entreno i aniré per sensacions, regulant i mirant de reservar per intentar arrivar a la marató amb les màximes forces possibles. La intenció es completar una bona marató. Hawaïi ho deixarem per l'any vinent.

Natació: no sé perquè però portava uns dies de saturació amb la natació, per tant aquesta setmana he variat una mica i he fet menys metres. En total 7000 metres, amb un dels entrenos a mar per provar el nou neoprè.

Bicicleta: la setmana de bicicleta ha estat molt positiva. He fet dos entrenos molt bons, un de 150 kms pràcticament sol i un altre de 170 amb bona companyía de luxe. Dimarts vaig fer 150 km a una mitjana de 30 km/h, pujant La Ganga i Romanyà i acompanyat per en Juan el cabra fins el km 37, després tot solet. Molt bones sensacions. Dijous vaig sortir en grup amb en Dani, el Juan i en Sito i vam fer 95 km també a uns 30 km/h. El dissabte la millor tirada de la setmana: 170 km amb una mitjana de gairebé 29 km/h passant per les encies, les serres, brunyola i mas llunès, acompanyat per en Xevi Moma, en Pau ( dos horetes ), el megacrac Marcel Zamora que a part de gran professional es una gran persona i el seu company de La Cellera en Xavi. Per cert, gràcies Xavi pels consells per Lanzarote, ja t'ho explicaré !. I per últim, diumenge vam rodar 22 km amb en Jordi Triadú i en Marc Pinsach abans de correr la Mitja de Girona.

Correr: tres sessions: una de 20 km a ritme de 4' 10'' - 4' 20'' el km sol, una de 10 km amb en Juan el cabra a trote recuperador i diumenge els 21 de la mitja marató de Girona a 4' 30'' el km + 3 km posteriors. Molt còmode.

En definitiva, content dels entrenos i les sensacions d'aquesta setmana, que m'han tornat a animar una mica per Lanzarote. No sé si vaig amb prou quilometratge però farem el què podrem. Sempre ens semblarà poc.

Acumulats de la setmana:
Natació: 7000 m
Bicicleta: 437 km
Correr: 54 km
Total: 21 h. 30'

Disfruteu que es el què us emportareu !

dimarts, 5 de maig de 2009

SETMANA DEL 28 ABRIL AL 3 MAIG: SETMANA DE RECUPERACIÓ




Després del duríssim llarga distància d'Elx, tocava setmana de recuperació. Entre la duresa de la prova i la passa de pantxa que he tingut tota la setmana, he quedat una mica cremadillo i m'ha costat força recuperar-me. L'estat general era de malestar a la pantxa i delibilitat general. Per tant, l'entrament ha estat molt reduït i suau. He arrivat a pensar que correr a Elx m'ha perjudicat de cares a Lanzarote, i més haver corregut ja una mica tocat de la pantxa, però ja que eram allà, havia de provar, hauria 'estar molt fotut per deixar de correr. Encara recordo l'últim any que vaig fer la duatló de Núria, que vaig sortir amb molta febrer i encara vaig aguantar fins a mitja pujada al Puigmal en força bona posició, però quan va arrivar la neu, ja ho vaig veure impossible.


Pel que fa a la setmana, com ja he dit, poca cosa. I tot, excepte la T2 del diumenge, molt suau. A més treballant de nits no vaig poder fer gaire més, sobretot el cap de setmana.


De natació, dos sessions: una de 2500 i una altra de 3200. Ritme penós.


De bicicleta, dos sessions: una de 54 kms al molt de vent ( com no ! ) i una altra de 33 kms ( en transició amb correr ). Mitjanes de 27 i 33 km/h respectivament.


De correr, dos sessions: una de 10 km a 4' 30'' el km i una altra de 14 kms a 4' 15'' el km.


A destacar la sessió de diumenge: dos hores amb una T2: 33 km de bici a 33 km/h + 14 km de correr a 4' 15'' el km. Molt bones sensacions corrents.




Per cert, m'he canviat el neoprè i m'he comprat un ZOOT Synergy, a veure si al ser de Kona té influència.




Salut a tots !