divendres, 23 de desembre de 2011

BONES FESTES

dilluns, 28 de novembre de 2011

CANVI DE XIP

Qüestió de cicles. Ara toca tornar una estona a la muntanya, es hora de la btt, esquí de muntanya i correr per on sigui menys al carril bici. Canviarem la forma d'entreno, anar fent i improvitzant una mica les competicions, però segur que seran moltes menys que les de l'any 2011, si més no de llarga distància. Ja veuré el què faré. De moment a disfrutar de tot el que pugui.
Per començar el dissabte ja vam estrenar la btt i el diumenge va ser el primer dia d'esquí de muntanya a Vallter, amb un dia espectacular.








MARATO NOVA YORK 2011


Per acabar la temporada com la vaig començar, amb una lesió ( contractura )al bessó, vam anar a fer la marató de Nova York. Esportivament poca cosa, limitar-me a fer-la i a acabar-la amb 4 hores, fent fotos i filmacions durant el recorregut. La qüestió era arribar al central Park. Una marató que no repetiria per la logística de primera hora, però que sí reconec que s'ha de viure pel què significa. Personalment crec que el recorregut de la Barcelona, per exemple, li dona mil voltes. Els 10 dies per allà, això es una altra cosa. També s'ha de viure, no es pot explicar..



dissabte, 1 d’octubre de 2011

EXTREMEMAN MENORCA 2011



Diumenge 25 de setembre i correm l'Extrememan de Menorca, penúltim objectiu d'aquesta llarga i complerta temporada. La idea d'aquesta prova era acompanyar a en Josep, en Franc i la Maribel en el seu debut a la distància i passar uns dies de relax, però com el cap ens va tan ràpid, al final em vaig inscriure per disfrutar d'aquesta cursa al ritme que sortís, però amb l'objectiu de disfrutar-la sense patir massa.

Els dies previs a la cursa ja vam comprovar que aquesta illa es un paradís del relax i els bons aliments, i els recorreguts de la prova era realment espectaculars i motivadors. L'aigua ni comentar-ho, una bassa d'oli, amb un color impressionant i plegada de peixos. El circuit de bici molt guapo, encara que no era del meu gust, molt trencacames i amb falç planer, es va fer agradable i entretingut. I el correr, gens pesat, tot i que s'havia de pujar tres vegades la Torre de Fornells, i amb força públic gairebé tot el recorregut.
La natació.
Com que només erem uns 400 participants, la natació va ser tranquil.la sense cops, almenys per mí, que em vaig tornar situar en un lateral i vaig fer la meva. A ritme tranquil i gaudint de la natació vaig sortir en 35 minuts.

La bici.
Després d'una transició lenta com totes les meves, vaig enfilar el circuit de bici. Regulant ja des del principi vaig anar fent i sumant quilòmetres, trobant-me més be del què em pensava pel tipus de recorregut. Anava fent al meu ritme per intentar arrivar be de cames a la carrera a peu que era on volia apretar. Finalment a mí em van sortir uns 83 kms a una mitjana d'uns 34 km/h amb 1h. 27'. Pel ritme que havia portat, content del tot amb el temps.

La carrera a peu.
I sense saber com, ja des del primer km amb rampes a les cames, no hi va haver maneres de fer-les marxar. Amb el què menys pensava aquesta prova era amb les rampes, però les coses son així. Intentava agafar un bon ritme però les rampes no em permetien correr massa ràpid, tot i que físicament eem trobava molt be i amb possibilitats de fer una bona mitja marató. Però ja sabem que sempre hem de fer amb el què hi ha a cada moment i vaig anar fent. No se si van ser provocades pel tipus de circuit de bici que no em va gaire be o per l'acumulació de la temporada, o potser tot una mica. Al final, 1h. 45', que tampoc està tan malament per les circunstàncies.

Temps total 4h 53' fent el 43 de la general i el 4rt. del meu grup d'edad, un altre podium a tocar.
Enhorabona al debut de'n Josep i en Franc que van fer un temps espectaculars per ser la seva primera prova en la distància i a la Maribel que va fer 1a. del seu grup d'edad. Aquests prometen !!!
I ara ja el proper repte es la marató de Nova York, per acabar una temporada a tope.
Fins aviat.

divendres, 26 d’agost de 2011

I ara extrememan de Menorca

Despres de disfrutar de la satisfaccio d'un bon Embrunman i veure que, en principi, m'he recuperat be, el proper objectiu sera el half de l'Extrememan de Menorca el 25 de setembre. No ho tenia clar, depenia de la recupercio fisica i sobretot de les ganes, pero sembla que tot esta de conya i a dalt de tot. Per una banda veig que les pallises i hores de tot l'hivern i primavera ara dinen els seus fruits. I per altra, cada dia estic mes motivat i amb mes ganes de fer coses.
A banda de'Extrememan tambe anirem a fer la marato de les maratons, Nova York, a menjar donuts i hotdogs, je, je... I entremig alguna travessa de natacio ( L'Escala i potser la de les Formigues de 7000 metres).
I com que el cap em va a 1000 per hora, ja estic ideant la temporads que ve, que no sera de descans. Si no hi ha cap contratemps, tornare a saltar a l'aigua de nit a Embrun, cita obligada sempre que pugui. Abans, segurament sera l'Extrememan de Salou del juny i podria ser alguna marato cap al febrer. I tot aixo amb una opcio que em reservo per a mi de moment.
I el que no faltara seran uns quants estajos als Pirineus i als Alps, que aquest any crec que han estat importants per mi.

divendres, 19 d’agost de 2011

EMBRUNMAN 2011: 12h 39' 58''.

Cada any mes i millor, amb el pas dels anys anem millorant i rebaixant poc a poc els registres. Pero el mes important son les sensacions amb les que hem quedo, encara hi ha forca marge de millora i cada dia m'ho passo mes be en competició.
Despres dels problemes que vaig tenir a l'isquio durant la marato de l'Ironman de Nica no tenia gaire clar que em respectes de cares a Embrun, pero tot i les poques setmanes que hi havia entre les dos curses, no tan sols em vaig recuperar be sino que m'he trobat molt millor sobretot en bici, i l'isquio ha funcionat sense cap problema. Sempre he pensat que la constancia i la paciencia, juntament amb la forca mental, son una part molt important per aquestes competicions.
Divendres mati la Maribel, en Xevi Bassols, en Jordi Cebria i jo enfilem amb la furgo cap a Embrun. Parada a dinar a Aix en Provence, com l'any passat, i arrivem a Embrun a mitja tarda ( despres d'un petit problema amb dos cargols de la roda que van decidir quedar-se a l'autopista ). Un cop instal.lats al Bartevalles, anem a trotar la Maribel, en Jordi i jo, 30 minuts per la zona del llac, impressionant tornar a estar alla. Es un paratge que et fa sentir unes sensacions indescriptibles. Dissabte 30 minuts de nedar al llac i recollida de dorsals, i diumenge 1 hora de rodatge en bici, i a la tarda cap a boxes per deixar la bici. Durant aquests dos dies la Maribel va aprofitar el magnific entorn per nedar, correr i pedalar preparant el half de l'Extrememan de Menorca del 25 de setembre que segur que anira com un cohet.Segur que l'any que ve ja la veiem correr a l'Embrun, encara que ella, modesta, digui que no, la seva capacitat es per acabar un Embrun i molt més.
I per fi arriva dilluns 15. A les 03:35 sona el despertador i anem a esmorzar, la veritat sense massa nervis. Cap a les 05:00 entrem a boxes, com sempre repassem la bici i preparem el material. A les 05:55 ja estem a prop de la sortida, pero amb una mica d'aglomeracio. Donen el tret de sortida i nosaltres encara no erem a lloc. Anem cap a l'aigua, ja hi tornem a ser!!!
La natacio.
Entrar al llac de nit impressiona i et posa la pell de gallina, es indescriptible. Comenco a nedar i vaig agafant ritme, cada vedada mes comode. Van passant els metres i em trobo de conya. Poc a poc es va fent de dia, es una passada, nomes per viure aquesta sensacio ja val la pena ser-hi. Sense gairebe donar-me conta la natacio ja s'acaba i surto de l'aigua amb 1h 01' 30'm (temps real al meu crono). Molt content i satisfet, de fet es la meva millor marca en els 3800. Es un llac molt rapid i m'he notat de conya nedant. Als boxes coincidim amb en Jordi.
188 kms Bicicleta.
Només de sortir d eboxes ja comencen les primeres rampes dures del primer port. Les cames dormides com sempre em passa, però ja es despertaran més endavant, penso, com sempre a partir del km 90 o 100. Igual que l'any passat, la gent m'avança molt ràpida com si es tractés d'una distància olímpica i em vaig quedant enrrera, però jo al meu ritme, ja cauran a partir de Briancon i a la marató. La temperatura a les 7 i pico ja es bona i vaig complint amb el port al meu ritme, content i satisfet d'estar allà. Descens cap a Savines i al connectar amb la carretera principal atrapo a en Xevi. Vaig uns metres amb ell, tot perfecte, bones sensacions per tots dos i jo vaig tirant. Fi del primer bucle i de dret cap a buscar Guillastre i l'Izoard. Ja a les primeres rampes de sortida de Guillastre em començo a trobar be de cames ( km 60-70) i agafo un ritme més alegre amb cadència. Els valents que m'avançaven al primer port es van quedant enrrera. Per fí arriva l'Izoard, sempre fa respecte. Començo a pujar i a regular, es guapo però exigent. Tota l'ascenció amb cadència i regulant i amb bones sensacions. Arrivo a dalt i em trobo en LLuís d'Amer i la Maribel. Parada tècnica d'uns 10 minuts permenjar els bocates de nutel.la i mermelada. Descens molt ràpid, amb bona temperatura i disfrutant de la baixada fins arrivar a Briançon. A partir d'aquí comença la part dura de la bici, però continuo trobant-me molt be. Vaig a bon ritme passant kms i gent que ja va pagant l'esforç inicial per segurament no saber-se regular. El Pallon. Cap problema, amunt i ja s'acaba. Continuo molt be i arribo a Embrun, només queda el Chalvet, uns 6 kms amb una calor important. Inicio el Chalvet i sense adonar-me ja estic baixant com una bala cap als boxes. Acabo la bici amb 7h. 30' ( incloses les parades a Izoard i WC ), al meu Garmin 7h. 15' a 25'5 km/h, millorant uns 15' el temps de l'any passat.
La marató.
Transició lenta com sempre i inicio la marató. El primer km amb les cames una mica carregades, tot i això, amb ganes de correr i força bones sensacions.Vaig fent i continuo amb les cames unes mica carregades. km 5 i passo encara a 4' 35'. Penso en l'isquio per si em passarà com a Niça i afluixo una mica. Paciència i anar fent. Vaig parant i camino durant els avituallaments, em va be per recuperar una mica. vaig fent kms i ja acabo la primera volta. L'isquio perfecte. Les cames igual de carregades. La Maribel animant, va be trobar amics que t'empenyin moralment. En LLuís d'Amer també al costat del llac animant. I la segona volta, com la primera, anar fent. Tota la marató avançant gent, jo vaig carregat de cames però la penya va molt petada i la majoria caminen. L'Embrun es molt dur, però a aquest nivell de la classificació la gent hauria d'aguantar més a la marató i correr, segurament s'han cremat a la bici i ara ho pagen. Ja sóc a dalt dels càmpings i inicio el petit descens cap al llac a més ritme, ja veig el final. Arribo al llac, ja només queden 2 kms, dos kms per disfrutar de veritat tot l'esforça del dia i dels mesos d'entrenament. Últim km. Molta gent al voltant, tots animen i feliciten l'esforç, en aquests moments no saps ni les sensacions que tens, et sents el guanyador. Últims 500 metres i encara avanço a tres que van petadíssims, no poden ni reaccionar. Per fí la recta d'arribada i al fons l'estora blava. Marató en 4h 01'. Acabo be, sencer i molt content. Miro el crono: 12h 39' 58'', millorant uns 6 o 7 minuts el temps de l'any passat. Una altra al sac, però això es EMBRUN, es diferent, val per dos, es el SANTUARI.
Com deia al principi, cada any millor, com el bon vi. Millors registres i millors sensacions, acabant sencer i amb ganes de la pròxima. Segurament se'm donen millor els ironmans amb desivell i alta muntanya que els altres, però correr en aquests paratges en dona una motivaciño i força extra. Una altra cosa important: la sensació que tinc força marge de millora. No tenim límit.
En Jordi, un crack, en el seu debut a Embrun 12h 25', s'ha pogut treure l'espina de Niça i segur que l'any que ve hi torna.Però sobretot, recompensa pel gran esforç i constància durant tot l'any. En Xevi, el mestre, 13h. 57'', el seu 8è Embrun i millorant molt el temps de l'any passat, es incombustible. I felicitats també a l'Albert Olcina, debut també a Embrun i 13h. 30' aprox.
I la Maribel, una marevella, seguint-nos i animant-nos com una boja. Li agrada correr i es nota quan anima, es incombustible. Ha sigut una gran suporter i sobretot una gran acompanyant, la seva alegria i motivació segur que ens ha ajudat molt els dies previs i durant la cursa. Segur que l'any que ve la veiem correr a Embrun !!!
Doncs res, a l'igual que l'any passat un gran EMBRUN, amb molt bones sensacions, disfrutant de l'entorn, la cursa i sobretot de la companyia de la Maribel, en Xevi i en Jordi. Fins al proper EMBRUN.


dijous, 14 de juliol de 2011

ESTAGE I TRIATLÒ OLÍMPICA A LES ANGLES 2011

Quinze dies després de Niça i en ple procés de recuperació poc em podia esperar pujar al calaix dels veterans en una triatlò molt guapa que ja fa dos anys que faig a Les Angles, dins del gran desplegament de l'Altriman. Però sembla que quan menys t'ho esperes passen aquestes coses, que et trobes de conya, vas molt fàcil i et surt tot rodó. Però el que més m'ha ajudat es la gran motivació que m'han injectat aquests sonadillos de l'Esteve: la Maribel, en Josep, en Franc i en Víctor, amb quí vam passar uns grans dies a Les Angles.



El diumenge al matí quan ens vam aixecar tenia la idea de sortir a correr per sensacions, però amb el convenciment que encara notaria l'esforç de Niça i que ja acabaria tranquil.lament. Després d'una natació mitjaneta, com sempre en el meu cas, on sí que es veritat que amb 2oo i pocs triatletes va ser força neta, vaig fer una transició també molt lenta, no se que foto als boxes !!! Els 1500 en 26'48''.



Agafo la bici i de seguida ja al primer port veig que vaig pujant molt fàcil, amb cadència i bones cames. Despés de coronar i baixar molt ràpid, començo el segon port i la cosa segueix encara millor, continúo amb bon ritme i només faig que avançar corredors. Com més quilòmetres passen, millor em trobo. Inicio el següent descens i planer per afrontar l'últim repetxonet de 3 kms. Un cop a dalt, descens vertiginós cap al poble de Les Angles, seguint cap a Formigueres i enfilant ja els últims quilòmetres palners i acoplat abans dels boxes. Finalitzo els 46 kms i uns 900 metres de desnivell de la bici amb 1h.34'14'.



Entrada als boxes i altra transició lenta, tot i que com veia que anava be, em vaig espavilar una mica. Em poso els Quads com sempre últimament per prevenir l'isquio i em llanço a correr.



El primer quilòmetre encara no em notava còmode, però mica en mica em vaig anar trobant be, agafant un ritme de 4'10''-4'15'' el km. I així sumant quilòmetres i avançant gent, les cames anaven i sense cap molèstia de cap tipus. vaig acabar els 10'5 kms amb 45', tenint en conta els 900 metres de pujada que hi ha a la meitat, no es mal temps.
Total, 2h.51'01'', 21 de la general i 4r de veterans. I gràcies a que el primer veterà va quedar tercer de la general i no s'acumulen els premis, vaig poder pujar al podi. Molt content d'això, però més de les sensacions que vaig tenir, molt fàcil a la bici i còmode al correr. Això em motiva molt de cares a Embrun el 15 d'agost.


Felicitats a en Pere per la seva 10a. posició a la general. Està com una moto de cares a Regensburg !!! Pere, aquest any sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L'ESTAGE