dijous, 14 de juliol de 2011

ESTAGE I TRIATLÒ OLÍMPICA A LES ANGLES 2011

Quinze dies després de Niça i en ple procés de recuperació poc em podia esperar pujar al calaix dels veterans en una triatlò molt guapa que ja fa dos anys que faig a Les Angles, dins del gran desplegament de l'Altriman. Però sembla que quan menys t'ho esperes passen aquestes coses, que et trobes de conya, vas molt fàcil i et surt tot rodó. Però el que més m'ha ajudat es la gran motivació que m'han injectat aquests sonadillos de l'Esteve: la Maribel, en Josep, en Franc i en Víctor, amb quí vam passar uns grans dies a Les Angles.



El diumenge al matí quan ens vam aixecar tenia la idea de sortir a correr per sensacions, però amb el convenciment que encara notaria l'esforç de Niça i que ja acabaria tranquil.lament. Després d'una natació mitjaneta, com sempre en el meu cas, on sí que es veritat que amb 2oo i pocs triatletes va ser força neta, vaig fer una transició també molt lenta, no se que foto als boxes !!! Els 1500 en 26'48''.



Agafo la bici i de seguida ja al primer port veig que vaig pujant molt fàcil, amb cadència i bones cames. Despés de coronar i baixar molt ràpid, començo el segon port i la cosa segueix encara millor, continúo amb bon ritme i només faig que avançar corredors. Com més quilòmetres passen, millor em trobo. Inicio el següent descens i planer per afrontar l'últim repetxonet de 3 kms. Un cop a dalt, descens vertiginós cap al poble de Les Angles, seguint cap a Formigueres i enfilant ja els últims quilòmetres palners i acoplat abans dels boxes. Finalitzo els 46 kms i uns 900 metres de desnivell de la bici amb 1h.34'14'.



Entrada als boxes i altra transició lenta, tot i que com veia que anava be, em vaig espavilar una mica. Em poso els Quads com sempre últimament per prevenir l'isquio i em llanço a correr.



El primer quilòmetre encara no em notava còmode, però mica en mica em vaig anar trobant be, agafant un ritme de 4'10''-4'15'' el km. I així sumant quilòmetres i avançant gent, les cames anaven i sense cap molèstia de cap tipus. vaig acabar els 10'5 kms amb 45', tenint en conta els 900 metres de pujada que hi ha a la meitat, no es mal temps.
Total, 2h.51'01'', 21 de la general i 4r de veterans. I gràcies a que el primer veterà va quedar tercer de la general i no s'acumulen els premis, vaig poder pujar al podi. Molt content d'això, però més de les sensacions que vaig tenir, molt fàcil a la bici i còmode al correr. Això em motiva molt de cares a Embrun el 15 d'agost.


Felicitats a en Pere per la seva 10a. posició a la general. Està com una moto de cares a Regensburg !!! Pere, aquest any sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L'ESTAGE
















1 comentari:

  1. al loro amb les ulleres defectuoses...la cara que vaig ficar quan es van trencar i tu riguent a l´aigua

    ResponElimina