divendres, 19 d’agost del 2011

EMBRUNMAN 2011: 12h 39' 58''.

Cada any mes i millor, amb el pas dels anys anem millorant i rebaixant poc a poc els registres. Pero el mes important son les sensacions amb les que hem quedo, encara hi ha forca marge de millora i cada dia m'ho passo mes be en competició.
Despres dels problemes que vaig tenir a l'isquio durant la marato de l'Ironman de Nica no tenia gaire clar que em respectes de cares a Embrun, pero tot i les poques setmanes que hi havia entre les dos curses, no tan sols em vaig recuperar be sino que m'he trobat molt millor sobretot en bici, i l'isquio ha funcionat sense cap problema. Sempre he pensat que la constancia i la paciencia, juntament amb la forca mental, son una part molt important per aquestes competicions.
Divendres mati la Maribel, en Xevi Bassols, en Jordi Cebria i jo enfilem amb la furgo cap a Embrun. Parada a dinar a Aix en Provence, com l'any passat, i arrivem a Embrun a mitja tarda ( despres d'un petit problema amb dos cargols de la roda que van decidir quedar-se a l'autopista ). Un cop instal.lats al Bartevalles, anem a trotar la Maribel, en Jordi i jo, 30 minuts per la zona del llac, impressionant tornar a estar alla. Es un paratge que et fa sentir unes sensacions indescriptibles. Dissabte 30 minuts de nedar al llac i recollida de dorsals, i diumenge 1 hora de rodatge en bici, i a la tarda cap a boxes per deixar la bici. Durant aquests dos dies la Maribel va aprofitar el magnific entorn per nedar, correr i pedalar preparant el half de l'Extrememan de Menorca del 25 de setembre que segur que anira com un cohet.Segur que l'any que ve ja la veiem correr a l'Embrun, encara que ella, modesta, digui que no, la seva capacitat es per acabar un Embrun i molt més.
I per fi arriva dilluns 15. A les 03:35 sona el despertador i anem a esmorzar, la veritat sense massa nervis. Cap a les 05:00 entrem a boxes, com sempre repassem la bici i preparem el material. A les 05:55 ja estem a prop de la sortida, pero amb una mica d'aglomeracio. Donen el tret de sortida i nosaltres encara no erem a lloc. Anem cap a l'aigua, ja hi tornem a ser!!!
La natacio.
Entrar al llac de nit impressiona i et posa la pell de gallina, es indescriptible. Comenco a nedar i vaig agafant ritme, cada vedada mes comode. Van passant els metres i em trobo de conya. Poc a poc es va fent de dia, es una passada, nomes per viure aquesta sensacio ja val la pena ser-hi. Sense gairebe donar-me conta la natacio ja s'acaba i surto de l'aigua amb 1h 01' 30'm (temps real al meu crono). Molt content i satisfet, de fet es la meva millor marca en els 3800. Es un llac molt rapid i m'he notat de conya nedant. Als boxes coincidim amb en Jordi.
188 kms Bicicleta.
Només de sortir d eboxes ja comencen les primeres rampes dures del primer port. Les cames dormides com sempre em passa, però ja es despertaran més endavant, penso, com sempre a partir del km 90 o 100. Igual que l'any passat, la gent m'avança molt ràpida com si es tractés d'una distància olímpica i em vaig quedant enrrera, però jo al meu ritme, ja cauran a partir de Briancon i a la marató. La temperatura a les 7 i pico ja es bona i vaig complint amb el port al meu ritme, content i satisfet d'estar allà. Descens cap a Savines i al connectar amb la carretera principal atrapo a en Xevi. Vaig uns metres amb ell, tot perfecte, bones sensacions per tots dos i jo vaig tirant. Fi del primer bucle i de dret cap a buscar Guillastre i l'Izoard. Ja a les primeres rampes de sortida de Guillastre em començo a trobar be de cames ( km 60-70) i agafo un ritme més alegre amb cadència. Els valents que m'avançaven al primer port es van quedant enrrera. Per fí arriva l'Izoard, sempre fa respecte. Començo a pujar i a regular, es guapo però exigent. Tota l'ascenció amb cadència i regulant i amb bones sensacions. Arrivo a dalt i em trobo en LLuís d'Amer i la Maribel. Parada tècnica d'uns 10 minuts permenjar els bocates de nutel.la i mermelada. Descens molt ràpid, amb bona temperatura i disfrutant de la baixada fins arrivar a Briançon. A partir d'aquí comença la part dura de la bici, però continuo trobant-me molt be. Vaig a bon ritme passant kms i gent que ja va pagant l'esforç inicial per segurament no saber-se regular. El Pallon. Cap problema, amunt i ja s'acaba. Continuo molt be i arribo a Embrun, només queda el Chalvet, uns 6 kms amb una calor important. Inicio el Chalvet i sense adonar-me ja estic baixant com una bala cap als boxes. Acabo la bici amb 7h. 30' ( incloses les parades a Izoard i WC ), al meu Garmin 7h. 15' a 25'5 km/h, millorant uns 15' el temps de l'any passat.
La marató.
Transició lenta com sempre i inicio la marató. El primer km amb les cames una mica carregades, tot i això, amb ganes de correr i força bones sensacions.Vaig fent i continuo amb les cames unes mica carregades. km 5 i passo encara a 4' 35'. Penso en l'isquio per si em passarà com a Niça i afluixo una mica. Paciència i anar fent. Vaig parant i camino durant els avituallaments, em va be per recuperar una mica. vaig fent kms i ja acabo la primera volta. L'isquio perfecte. Les cames igual de carregades. La Maribel animant, va be trobar amics que t'empenyin moralment. En LLuís d'Amer també al costat del llac animant. I la segona volta, com la primera, anar fent. Tota la marató avançant gent, jo vaig carregat de cames però la penya va molt petada i la majoria caminen. L'Embrun es molt dur, però a aquest nivell de la classificació la gent hauria d'aguantar més a la marató i correr, segurament s'han cremat a la bici i ara ho pagen. Ja sóc a dalt dels càmpings i inicio el petit descens cap al llac a més ritme, ja veig el final. Arribo al llac, ja només queden 2 kms, dos kms per disfrutar de veritat tot l'esforça del dia i dels mesos d'entrenament. Últim km. Molta gent al voltant, tots animen i feliciten l'esforç, en aquests moments no saps ni les sensacions que tens, et sents el guanyador. Últims 500 metres i encara avanço a tres que van petadíssims, no poden ni reaccionar. Per fí la recta d'arribada i al fons l'estora blava. Marató en 4h 01'. Acabo be, sencer i molt content. Miro el crono: 12h 39' 58'', millorant uns 6 o 7 minuts el temps de l'any passat. Una altra al sac, però això es EMBRUN, es diferent, val per dos, es el SANTUARI.
Com deia al principi, cada any millor, com el bon vi. Millors registres i millors sensacions, acabant sencer i amb ganes de la pròxima. Segurament se'm donen millor els ironmans amb desivell i alta muntanya que els altres, però correr en aquests paratges en dona una motivaciño i força extra. Una altra cosa important: la sensació que tinc força marge de millora. No tenim límit.
En Jordi, un crack, en el seu debut a Embrun 12h 25', s'ha pogut treure l'espina de Niça i segur que l'any que ve hi torna.Però sobretot, recompensa pel gran esforç i constància durant tot l'any. En Xevi, el mestre, 13h. 57'', el seu 8è Embrun i millorant molt el temps de l'any passat, es incombustible. I felicitats també a l'Albert Olcina, debut també a Embrun i 13h. 30' aprox.
I la Maribel, una marevella, seguint-nos i animant-nos com una boja. Li agrada correr i es nota quan anima, es incombustible. Ha sigut una gran suporter i sobretot una gran acompanyant, la seva alegria i motivació segur que ens ha ajudat molt els dies previs i durant la cursa. Segur que l'any que ve la veiem correr a Embrun !!!
Doncs res, a l'igual que l'any passat un gran EMBRUN, amb molt bones sensacions, disfrutant de l'entorn, la cursa i sobretot de la companyia de la Maribel, en Xevi i en Jordi. Fins al proper EMBRUN.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada