dimarts, 28 de juny de 2011

IRONMAN NIÇA 2011: 11h 17' 36''



I cada any que passa acabo millor els ironmans, més sencer i sense tantes molèsties musculars posteriors, segurament fruit d'un gran entreno durant els mesos anteriors. Ja se que no aconseguiré mai uns ritmes elevats però almenys puc seguir un ritme constant i força equilibrat. I aquest any a Niça no ha estat una excepció, m'he trobat de conya físicament, nedant, en bici i corrent ( l'estona que vaig poder correr )sense notar en cap moment defalliment. També serà perque l'experiència ens ajuda a saber-nos regular i aconseguir acabar la prova més fort que al començament quan saltem a l'aigua. Això sí, no m'he lliurat dels problemes a l'isquio esequerra que em van aparèixer i sabotejar la marató a partir del km 12.



Fins i tot quan entravem a la platja a les 06:15 amb en Jordi comentavem que aquest any no estavem gens nerviosos, no sabiem si era bo o dolent. Després de provar l'aigua i barallar-me amb les ulleres, donen la sortida a les 06:30 hores. Vam decidir col.locar-nos darrera dels sub 1 hora i dels pros per evitar els cops, però només de sortir no vaig poder espavilar-me i de seguida em van anar tancant els dels laterals. Impressiona nedar amb 2500 persones que volen avançar sense contemplacions i donant cops a dojo. Total, fins passats uns centenars de metres no vaig poder començar a nedar i agafar el meu ritme. Impossible nedar be, vaig decidir anar fent i esperar sortir de l'aigua i agafar la bici. ortida de l'aigua amb 1h.08', això sí, sense cansar-me.




Primera transició lenta com sempre faig, uns 6 minuts i pico. Començo a pedalar i em trobo be de seguida, fent els primers 20 kms de falç planer força ràpid i còmode. Van arribant els ports i portets i cap problema, cadència i anar fent. El millor moment, el port de 7 kms al km 90 aproximadament, anava com una moto. Km 120 i pico i cap a baix fins arribar als últims 20 kms que com sempre són una crono contra el vent, però em trobava amb força i vaig aguantar un bon ritme. Bicicleta en 5h. 52'



Segona transició també lenta, uns 6 minuts més i començo a correr amb l'interrogant de l'isquio. Començo a correr i com sempre als ironmans floto i les cames van soles. Fot una calor impressionant, però a mí ja em va be. Als 2 kms noto algo a l'isquio i em prenc les pastilles de bicarbonat que em va donar l'Enric i sembla que em passen les molèsties. Acabo els primers 5 kms a 4' 36'' de mitjana amb molta comoditat, frenant-me el ritme per regular. Als següents 5 kms decideixo baixar a 5' el km com havia planificat i tot i que continuo molt be, els acabo a 5' el km. Però per desesperació al km 12 de cop i volta sense avisar se m'engantxa l'isquio esquerra i em comencen a venir els mals rotllos, doncs a Bilbao ja em va avisar. Paro i camino ràpid per veure si se'm relaxa. després de caminar un parell de minuts puc tornar a correr. I així fins al final de la marató i de l'ironman, corrent i quan s'engantxava l'isquio anava caminant uns minuts.




I ja arrivo al km 40, després d'un gran esforç psicològic i de motivació. Com cada vegada, els últims 2 kms corro mig emocionat pensant en tot l'esforç fet al llarg del dia i dels mesos anteriors. I ja sóc a l'alfombra blava. Es impressionant el què sents en aquells moments, els que ho heu provat ja ho sabeu i els altres ja sabeu el què us toca, je, je !!! Cinquè Ironman ( segon cop a Niça ) finalitzat. Marató en 4 hores i ironman en 11h. 17' 36''





La veritat es que la intenció era intentar acabar en 10h. 30' o 10h. 40', però els problemes amb l'isquio ho van fer impossible. Tot i això estic molt content del resultat, d'haver acabat una altre Ironman que no es poca cosa, d'haver acabat més fort que al començament i sobretot d'haver-mo passat molt be tota la estona. I a més, si el gran mestre Marcel està content i satisfet amb la seva tercera posició després de guanyar cinc anys consecutius, com no ho puc estar jo també de content. Soms els putus amus !!!





I ara a acabar de recuperar per afrontar novament un altra cop l'Embrunman el 15 d'agost, acompanyant l'altra mestre dels mestres Xevi Bassols i també amb el company de "fatigues" Jordi Cebrià, quins cracks que estem fets. Soms els millors.

Salut i kms per tothom.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada