SETMANA DEL 22 AL 28 DE JUNY 2009

Una altra setmana menys per l'Altriman i una altra setmana força cansat. Sembla que noto que s'acosta el final de temporada i tot l'acumulat fins ara està passant factura. Em sembla que un altre any no acumularé tantes competicions de llarga distància.

Natació: dos sessions de manteniment de 2800 i 3200 m. Tot i això em trobo recuperat nedant.

Bicicleta: dos sessions amb portets ( Àngels, La Ganga i Romanyà ) amb un total de 119 kms. Al planer em costa arrastrar però a la que pujo, em trobo molt be.

Correr: dos sessions de 12 i 8 kms. La de 12 kms amb l'Atil.la i en Josep, a ritme però be.

Demà pujo a la Cerdanya fins a final de setmana. Aniré a fer uns quants portets per veure si trobo algun globul vermell perdut per allà ! Tinc pensat d'anar a fer el circuit de bici de l'Altriman per veure si serà tan dur com diuen. El dissabte el van fer en Xevi, en Pau i en Pere i diuen que ès bestial. El que va rrivar més ràpid, 8 horetes pedalant. Ja us ho explicaré.

També felicitar a en Marc Pinsach i a la nuri Picas que van acabar l'Ironman de Niça amb una xafagor impressionant a la marató.

Total:

Natació: 6500 m.

Bicicleta: 119 km.

Correr: 20 km.

Salut i sort a tothom

SETMANA DEL 15 AL 21 JUNY 2009. CICLOTURISTA TRES NACIONS

Una altra setmana de recuperació activa després de Zarautz. Durant tota la setmana m'he trobat força cansat i no he fet gaire res. Cansament general però sobretot de cames, suposo que ja es comença a notar la càrrega de tota la temporada.
Com que estava inscrit per fer la cicloturista de la Tres Nacions el diumenge, vaig decidir entrenar per sensacions i fer el poc que em vingués be, per intentar estar més o menys be el diumenge.
De natació vaig fer dos sessions molt curtes i a ritme molt suau, total 2000 metres.
De bicicleta vaig sortir dos dies per planer, notant-me les cames molt cansades i carregades, amb un total de 61 kms.
De correr vaig decidir no fer res.

CICLOTURISTA TRES NACIONS

Ens vam presentar a la línea de sortida en Jordi Cebrià, en Quim Doctore, en Miquel Angel de La Bisbal i l'Ivan de Quart. A les 08:00 hores donen la sortida i sortim de Puigcerdà en direcció a Alp a un ritme trepidant. En Jordi s'engantxa de seguida amb el grup de davant i els altres quedem una mica més endarrerits però anem avançant i atrapant grupets. Mitjanes de velocitat altíssimes per a mí, molta estona a uns 50 km/h. A l'alçada d'Alp, l'Ivan i jo arrivem al grup de davant on hi havia en Jordi i uns 30 corredors. Pocs kms abans d'arrivar a La Seu portem una mitjana de 43 km/h, brutal, però de cop, es redueix el ritme i es va engantxant més gent. Un cop passat La Seu girem direcció Andorra i el ritme continua siguent tranquil, cada vegada arriva més gent de darrera i tothom vol anar a davant, provocant que la gent avanci per tot arreu, un estrés. Arrivem a la rampa forta que hi ha a la variant sortint d'Andorra, marcant una mitjana de 30 km/h des de La Seu, més baixa del què m'esperava.
Sortint d'Andorra comença el festival, ens queden 29 kms duríssims i el grup s'estira. En aquest moment només tenia a la vista a en Jordi, que de seguida comença a anar-se'n amb un grupet. Jo prefereixo anar al meu ritme, que no era dolent, però jo he de pujar al meu ritme i no respondre als atacs ni canvis forts, sinó després clavo. De seguida formo un grupet de cinc o sis i anem fent, en Jordi agafa una avantatge d'uns 200 metres i anem mantenint les distàncies. Abans d'arrivar a Canillo, rampa del 15 %. La resta va pujant entre el 7 i l' 11 %. Vaig força be de cames i de cadència, pujant sempre amb el 23 i el 25. Estic content de com em vaig trobant. Van passant els kms i atrapem el grup d'en Jordi. Anem junts uns kms, però poc després incrementen una mica el ritme i decideixo continuar al meu, em trobo be però tampoc per tira coets. Vaig pujant i vaig atrapant a alguns que es van quedant d'aquest grup. Al final, coronem En Valira a 2400 metres d'alçada i allà em trobo en Miquel Angel animant i diu que se li ha trencat la cadena i ha hagut de plegar. En Quim i l'Ivan venen per darrera. Inicio el descens en direcció al Pas de la Casa amb un grup de 7 o 8 a una velocitat impressionant, avançant els cotxes i amb una mica de cangelis. Passada la frontera, tinc un fort dolor de lumbars i no puc seguir el ritme del grup, quedant despenjant. Començo els tres kms de pujada a Puymorens i veig el grup a uns 400 metres però no els puc atrapar. A dalt de Puymorens m'atrapa en Jaume del Puigcerdà i iniciem el descens junts. Al final anem fent relleus i arrivem així a Puigcerdà. LLàstima de quedar despenjat del grup, segur que hagués rebaixat tres o quatre minuts, però be, es el que hi ha !!! Total 4h. 37', mitjana de 30' 3 km/h i 76 de la general.
En Jordi va fer 4h. 31' segueix en la seva línea, aquest any està intractable, per mí que dorm a sobre la bicicleta, l'Ivan 4h. 43' i en Quim 4h 59' ( per culpa dels donnuts, je,je...!!! Ell ja sap de què va ! ). En Miquel Angel continua amb la seva mala sort en aquesta cicloturista i va haver d'abandonar pel trencament de la cadena ( al km 89 ).
Per tal com m'havia trobat tota la setmana, molt cansat, el diumenge em vaig trobar força be, vaig acabar amb bones sensacions. Comprovo que encara em costa seguir el ritme dels primers kms planers de les cicloturistes, amb molt mal de cames, però que quan la carretera puja em trobo de conya.
Total de la setmana:
Natació: 2000 m
Bicicleta: 216 kms

Des d'aquí vull donar anims als que van a l'Ironman de Niça aquest diumenge, especialment a en Marc Pinsach que segur que ho farà de conya perquè està molt fort aquest any, a la màquina de la Nuri Picas que per fí fa el seu primer Ironman i encara donarà la sorpresa i se'ns anirà a Hawaïi, i molts d'ànims a en Marcel a veure si guanya el tercer consecutiu. MOLTA SORT A TOTS !!!

Vinga, disfruteu.

TRIATLO DE ZARAUTZ 2009 ( 2'5 - 82'5 - 20 )

Aquesta vegada vam ser en Pau, en Jordi i jo mateix els que ens vam inscriure i hem tingut la sort d'anar a correr a la famosa Triatlò de Zarautz, de 2'5 kms nedant, 82'5kms de bici ( amb 1'6 kms amb rampes fins el 18 % ) i 20 kms corrents. Així que amb una mica de neguit per les famoses rampes, divendres marxem cap a Zarautz.
Dissabte a les 14:00 hores ja hem deixat les bicis i tots els estris als boxes ubicats a la platja de Zarautz, i la organització comença a traslladar els 500 triatletes cap a la platja de Getaria on es donaria la sortida de la natació.
Natació. Concentració a la platja de Getaria i els pensaments de sempre: una altra vegada, quina mandra la natació ! A les 15:00 hores en punt ( 15 minuts després de les dones ) es dona la sortida. Únicament dos boies i 2'5 kms per endavant. Com sempre, miro de col.locar-me a un lateral i comprovo amb les primeres braçades que no estic tan malament com em pensava. Agafo el meu ritme i vaig nedant molt còmode i sense rebre cops. Després de passar la primera boia girem a la dreta i enfilem una recta d'uns 1800 metres a mar obert per anar a buscar la segona boia. Tot continúa igual, a ritme còmode i sense cops. Passem la segona boia i girem a la dreta per enfilar els últims 300 metres cap a la platja de Zarautz. Per fí toco peu a terra i corro cap a boxes, uns 200 metres fins a unes escales que ens condueixen a boxes, al passeig marítim. Una gentada impressionant animant i fent un passadís que et fa pujar l'adrenalina. El meu temps amb la transició: 44' 59''. En pau, se surt com sempre i fa 38' 55'' i en Jordi 43' 44''.
Bicicleta.Sortida de boxes i començo el circuit de bici, dos voltes a un circuit de 30 kms més una altra volta de 22 kms. Només de començar passem per un passadís humà impressionant que dona començament a la primera volta. Una pujadeta de 4 kms que es fa força còmode i vaig agafant el ritme. Els bascos estan molt forts. La resta de la volta a base de tobogans. Acabo la primera volta i començo la segona una altra vegada enmig de la gentada que feia el passadís. Aquí sí que anima la gent, es espectacular ! Em trobo força be, vaig regulant, però em noto les cames una mica cansades, segurament de la càrrega de volum de tota la setmana, però estic satisfet de com em vaig trobant. Acabo la segona volta i ens desvien cap a la tercera, on hi ha el famós 1'6 km amb rampes del 18 %. Travessem el poble de Zarautz enmig del trànsit, impressionant, quin domini de la policia i quin respecte dels conductors cap als ciclistes ( no s'assembla en res a Catalunya, on no paren d'escridassar-te ). Comença una altra pujadeta d'uns 4 kms suau i baixem cap a Orio. Ara sí que ve lo de veritat, girem a la dreta i enfilem cap a Aia. Sembla que han variat la pujada prevista inicialment i "només" fem els rampots del 18 %. Són uns quants quilòmetres i al final 4 rampes d'uns 200 metres cadascuna al 18%. Quina clavada amb el 39-26, però aconsegueixo pujar-ho tot a sobre la bici. Ja només queda una pujadeta d'uns 3 kms i descens fins a boxes. El meu temps: 2h. 41' amb la transcició, a uns 31 km/h. Aquí en Jordi se surt amb 2h. 30' i en Pau 2h. 35'.
Correr. Transició ràpida enmig de la cridoria i començo a correr. Començo a bon ritme i molt còmode, em trobo de fàbula i això quenomés havia anat a correr dos dies després de Lanzarote. Passo els dos primers kms a 4' el km i decideixo baixar el ritme perquè 20 kms són molt. El circuit són tres voltes, un circuit molt ràpid i amb molt de públic, sobretot el km que passa pel núcli antic de Zarautz on hi ha moltíssima gent que et fan també un passadís. Una passada !!! Van passant els kms i les voltes i aguanto molt be el ritme, a 4' 30'' el km. Última volta i ja ho veig clar. Em continúo trobant molt be i les cames aguanten de conya. L'últim km motivat per l'arrivada i la cridòria de la gent augmento el ritme i avanço uns quants triatletes. Entrada a l'arrivada amb un paricial de correr de 1h. 29'. Genial. En Jordi continúa impressionant: 1h. 20' i en Pau 1h. 25'.
El meu total: 4h 55' 47'' i 168 de la general. En Jordi impressionant amb
4h. 34' 31'' i 57 de la general, i en Pau 4h. 39' 41'' i 74 de la general.
En definitiva gran triatlò, aconsellable al 100 %, molt ben organitzat i un gran ambient entre els triatletes i també amb un públic increïble.
Pel què fa a les sensacions, inmillorables. M'he trobat molt be i còmode, comprovant que m'he recuperat de Lanzarote, tot i que, després de dos setmanes de descans actiu, aquesta mateixa setmana he començat a incrementar el volum i la intensitat i no he descansat abans de la cursa.
Propera cita: la cicloturista de les Tres Nacions el 21 de juliol.
Salut i kms.

SETMANA DEL 8 AL 14 DE JUNY.

Aquesta setmana ja he començat a entrenar incrementant el volum i la intensitat poc a poc. Lanzarote ja pertany al passat i sembla que m'he recuperat força be, principalment corrents. El dissabte vam anar a correr el Triatló de Zarautz ( 2'5-82'5-20 ) amb en Pau i en Jordi, però vaig entrenar fins el dia abans de marxar perquè el meu següent objectiu principal es l'Altriman el 18 de juliol. A l'incrementar de cop el volum i la intensitat m'he notat les cames carregades tota la setmana i una mica lent en bicicleta pujant ports.
Natació: de natació he fet dos sessions més la de Zarautz, una de 2800 amb series de 200 i 100, una altra tranquil.la de 1700 i la de Zarautz que eren 2500. Segueixo al mateix ritme que abans de Lanzarote, vaja, el de sempre, ritme ironman.
Bicicleta: de bicicleta he fet dos sessions més Zarautz. La primera vaig pujar els Angels tres vegades, dos per Girona i una per Madremaya, sembla de boig, però quan era allà em venia be. La segona vam anar a pujar a Sant Martí Sacalm amb en Xevi, en Juan i en Quim, sortint de Girona i tirant a ritme acoplat fins a Amer amb una mitjana de 31 km/h. La pujada, cadascú al seu ritme, un port exigent de 9 km al 7'5 % sense cap descans. Molt guapo. Tornada cap a Girona passant per Mas LLunés on vam trobar a en Sergi Miró que no ens va donar ni un moment de descans ( està fortíssim ). I la de Zarautz, ja ho explicaré a la crònica de Zarautz.
Correr: de correr dos sessions més Zarautz. La primera de 14 kms a uns ritmes que no em creia després d'estar dos setmanes sense correr, entre 4' 10'' i 4' 20'' el km amb comoditat. I la segona de trote suau de 10 kms.
En resum, setmana de càrrega i competició a Zarautz, que tot i notar les cames pesades he acabat amb molt bones sensacions.
Per cert, he incorporat un Polar CS 400 a la bicicleta per espantar-me quan pugi els ports i vegi el desnivell ( o motivar-me ).
Acumulat de la setmana:
Natació: 7000 m
Bicicleta: 201 km
Correr: 44 km
Total: 13 hores

A fer currículum !!!

SETMANA DE L'1 AL 7 DE JUNY. SEGONA SETMANA DE RECUPERACIÓ

Segona setmana de recuperació activa després de Lanzarote. Fins ara poc entrenament i fluixet, per sensacions, per intentar recuperar el millor possible de cares a l'Altriman. A partir de demà començaré a incrementar el volum i la intensitat, tot i que el dissabte correré a Zarautz i hi ha el perill que em senti més carregat, però no he d'oblidar que el proper objectiu important es l'Altriman.
Com he dit, aquesta setmana ha estat també molt suau: dos sessions de natació, una de correr i una altra de bicicleta. A la natació m'he trobat força còmode, començant ja amb algunes sèries de 200 i 100 metres a una mica més de ritme, total 4700 metres.
Pel què fa a la bicicleta, una sessió que va consistir en pujar els Angels i retornar a Girona per Celrà. La pujada la vaig fer molt tranquil, però l'últim quilòmetre vaig intentar apretar per provar les cames i encara em vaig notar una mica cansat. Total 40 kms.
I la sessió de correr només van ser 8 kms al carril bici a 4' 40''/ km i em vaig notar força be de cames i de cardio.
Aquesta setmana he aprofitat també per fer-me uns anàlisis i una prova d'esforç, donant com a resultat que estem de conya.
Demà dilluns pujaré uns dies a la Cerdanya per començar a posar-me les piles i a preparar ja l'Altriman. I el cap de setmana estarem a Zarautz per correr el dissabte a la tarda els 2500 + 88 + 20. A veure com ens trobem competint!
El poc acumulat de la setmana:
Natació: 4700 m
Bicicleta: 40 km
Correr: 8 km

Salut i kms

LA SETMANA DESPRÉS. TRIATLO ZARAUTZ.

Per a mí la setmana posterior a l'Ironman sempre ha estat complicada. Passats els tres dies de subidon per haver finalitzat més o menys be la prova i durant els quals el cos sí que et diu que t'estiris al sofà o en una terrasseta, arriven els següents dies que han de ser de recuperació activa. Acostumat a fer llargs entrenos diaris amb dobles sessions i amb un objectiu clar proper, ara em costa molt no fer gaire res. El cap dona voltes pensant en les properes proves programades, buscant-ne alguna més perquè et sents de conya i fent plans més a llarg plaç com pot ser l'ironman de Suïssa 2010.

Un cop assimilat el finisher de Lanzarote i pensant més fredament, confirmo el que ja vaig dir els dies posteriors, que estic molt satisfet del resultat. Un cop vaig sortir de l'aigua ( que veient els parcials de tothom, tampoc estic tan descontent, en la meva línea ), em vaig sentir molt còmode tota la cursa, fàcil i fort a la bici i tranquil durant tota la marató. A més a més, no vaig tenir cap problema muscular en cap moment, ni cap defalliment, la qual cosa m'indica que em vaig regular perfectament. Però una de les coses més importants, que vaig acabar molt sencer, amb l'inevitable mal de cames, però sense sensació de cansament. Un any d'aquest provaré amb el doble, je, je,...

Els propers objectius. El primer serà el llarga distància de Zarautz el 13 de juny, que segons com m'hagi recuperat aniré més o menys fort, però em fa molta il.lusió fer-lo. Després aniré a la cicloturista Tres Nacions el 21 de juny i finalment el fantàstic Altriman el 18 de juliol a Les Angles. Després faré un reset per veure com continuem.

Aquesta setmana he començat a fer una mica de recuperació activa: dos sessions de natació, una a mar amb neoprè de 45' i una altra a la piscina de 30'. I dos sessions de bicicleta, de 28 i 40 kms respectivament. De moment el cos m'ha respost de conya i m'he trobat molt be. De mica en mica...

Doncs be, a veure si aquesta propera setmana ja puc incrementar una mica més els entrenaments i començo també a correr.

Aquesta setmana:

Natació: 3700 m

Bicicleta: 68 km

Quantes coses ens podem perdre per por a perdre, no ?

Salut i kms per tots.

23 MAIG 2009 IRONMAN LANZAROTE. FINISHER

Després dels quatre dies anteriors a la prova dedicats a buscar les bones sensacions sobre el terreny i a completar tots els tràmits, per fí arriva el gran dia. Per sort, el cansament i el desànim dels últims deu dies ha desaparegut i ara, a la illa, tot són bones vibracions. Es la màgia de l'Ironman !

Són les 04:30 hores del dissabte 23 i ja estic sentat a la taula del menjador per esmorzar. Com sempre, hi ha més triatletes amb la mateixa cara de son i d'angoixa que intenten menjar alguna cosa. Després d'esmorzar i agafar tots els tratos, cap a les 05:45 baixo de l'hotel i em dirigeixo als boxes que estan només a tres minuts a peu. Encara es fosc, però les palmeres ja es mouen. Tres dies sense vent i el dia més important torna el vent típic del lloc ! Trobada a boxes amb en Jordi, comprovem que a les bosses de bici i correr hi es tot i repassem la bicicleta. Tot correcte. La gent movent-se pels boxes com zombies fent el mateix que nosaltres. Es impressionant l'ambient que es viu. A les 06: 30 ens posem el neoprè i anem baixant cap a la platja: espectacular el montatge que han fet: grades, estores, valles,... Falten quinze minuts i ja estem tots preparats, nerviosos i ansiosos de començar. I el típic pensament: què hi fotu jo aquí ? una altra vegada ?

Les 06:00 en punt i tret de sortida. Uns 1300 triatletes de caps a l'aigua. Corredisses, empentes, cops, crits,... un començament brutal! No puc agafar el ritme, cops i més cops al cap, els peus, a les ulleres,... Penso que ja s'estirarà la cosa i anirem relaxant-nos. Però la cosa encara va a més, continuen els cops i els nervis, tothom vol anar per la fila de boies o la corrent ens porta a tots cap allà. Primera volta i 34', fatal, em falta l'aire, sembla una sprint! Segona volta i el mateix: cops i més cops. Al final, els pitjors 3800 metres de tots els ironmans que he fet, sense haver agafat mai el ritme ni la comoditat i amb un temps pobre : 1h. 10' ( al final tothom va comentar el mateix, molts cops i tots uns 5' més del previst ). Ha estat una natació molt bruta.

Sortida de l'aigua i transició llarguíssima cap a les bicis. S'obre el mon per mí. Transició lenta i còmode. Començo a pedalar enmig d'un ambient genial. Enfilo en direcció a la zona de Yaiza: uns 25 km de perfil ondulat ple de tobogans i carretera que pica cap amunt amb el vent de cares i lateral. Noto les cames de conya, amb força i agafo un ritme mitja-alt però vaig còmode. M'animo de cop. Passat Yaiza ens dirigim cap a El Golfo i el parc nacional del Timanfaya. Això es impressionant, únicament la carretera i al voltant tot de pedres de lava volcànica negríssimes, val la pena només pel paissatge. El vent continúa de cares. Enfilo la carretera llarguíssima i recta que atravessa el Timanfaya, que va picant cap amunt i amb repetxons afegits. El vent, com no, bufa fort i de cares. Les cames, a tope, bon ritme. Arrivo a la zona de La Santa i girem cap als dos ports del recorregut. Abans, una altra llarguíssima carretera quilomètrica que pica cap amunt, aquí tot puja, quan baixarem? Però ara, al menys el vent de cua. Anem en un falç planer però puc rodar acoplat a 35 km/h. Arrivada aTeguisse i començo el primer port. Vaig com una moto, les cames cada vegada millor. Tota la estona vaig recollint "cadavers". Sense dubte, el meu terreny són els ports. Faig el cim al Mirador de Haria i començo el perillós descens cap a Haria. Fot una impressió que no vegis!!! Un cop a Haria, comencem el segon port, el famós Mirador del Rio, tot a base de repetxons d'uns 200 - 300 metres amb força desnivell, i la resta anar pujant. Per fí, a dalt, paissatge de postal, impressionant, mirada a la esquerra cap a la illa de La Graciosa, no hi ha paraules per exlicar-ho. Els dos ports han estat durs, amb desnivell i el vent de cares, però m'he trobat de conya. Inicio el descens vertiginós arrivant als 75 km/h i amb vent lateral i de cua. Estem sonats! Després dels descens, molts quilòmetres de falç planer que pica cap amunt, però amb vent lateral i de cua, mitjanes acoplat de 35 - 40 km/h fàcil. I la sorpresa pel final: els últims 20 kms que no s'acaven mai, carreteres dolentes, picant amunt i que fan desesperar, les cames comencen a cremar i el vent de cares que emprenya força. Per fí, arrivo a Puerto del Carmen, entrada pel passeig cap a boxes: espectacular l'ambient i la cridoria del públic, soms uns cracks! Es la màgia de l'Ironman ! Baixo de la bici i corro cap a la carpa per fer la transició. Temps de la bici: 6h. 07' a una mitjana de 29'8 km/h. Pel desnivell del terreny, el vent que bufa i que no he anat a tope, estic molt content de la mitjana.

Inicio la marató enmig de la cridoria del públic, els primers metres sembla que estiguis flotant, imagina't si fóssim dels primers! Noto que de fons estic de conya i les cames marxen com un tiro. Això pinta be, anirem fent i a esperar que passin els kms. Quatre voltes pel passeig de 10'5 kms cadascuna amb tobogans i vent. Molt de públic a tot el recorregut. Van passant els kms i continuo al mateix ritme i còmode. Decideixo seguir així, incrementar el ritme no em sol.lucionaria res i segur que no gaudiria tan de la marató. Un Ironman es per disfrutar-lo, sobretot l'última part de la marató. Passen i passen els kms i s'acosta l'última volta. Agafo el tercer braçalet i penso això ja està. Per fí, últims dos kms. Això es genial, estic de conya i ara venen els millors 10 minuts del dia. Em vaig acostant a l'arrivada i penso en l'esforç de tot el dia. Val la pena. Tants dies d'entreno, de doblar sessions, d'anar a entrenar cansat després de treballar i al final ja estic aquí: els últims 200 metres, encara m'emociono quan estic escrivint això: entrada a meta. Una altra vegada FINISHER. Temps: 11h.20'12''.

Sens dubte, el millor del Ironmans que he fet. Avui he vist perquè diuen que es l'ironman més dur del món. Sobretot, el recorregut de bicicleta es dur, amb desnivell i vent, amb dos ports però la resta amb tobogants i carreteres picant amunt, apte per rodadors, però espectacular, indescriptible. I la organització, un 10: tot perfecte, avituallaments a tope i molt bona atenció al corredor. Aconsellable al 100 % per a tothom, que no us espanti el vent, val la pena!

Per acabar felicitar a en Jordi del Xaloc pel seu també gran Ironman i a la Mireia pel seu suport, així com pels moments de neguit i dubtes que hem compartit. També felicitar a la Tere del Sitges pel seu primer Ironman i a la Nanys pel seu suport. I com no, a tots els de l'equip i amics pels vostres ànims.

De totes maneres, com diuen, això només es un pas més cap a on no sé on aniré. Que no s'acavi mai. Salut a tots i fins al proper !!!

( Per cert, quan m'arrivin fotos de la cursa, ja les penjaré )