IRONMAN NIÇA 2011: 11h 17' 36''

I cada any que passa acabo millor els ironmans, més sencer i sense tantes molèsties musculars posteriors, segurament fruit d'un gran entreno durant els mesos anteriors. Ja se que no aconseguiré mai uns ritmes elevats però almenys puc seguir un ritme constant i força equilibrat. I aquest any a Niça no ha estat una excepció, m'he trobat de conya físicament, nedant, en bici i corrent ( l'estona que vaig poder correr )sense notar en cap moment defalliment. També serà perque l'experiència ens ajuda a saber-nos regular i aconseguir acabar la prova més fort que al començament quan saltem a l'aigua. Això sí, no m'he lliurat dels problemes a l'isquio esequerra que em van aparèixer i sabotejar la marató a partir del km 12.



Fins i tot quan entravem a la platja a les 06:15 amb en Jordi comentavem que aquest any no estavem gens nerviosos, no sabiem si era bo o dolent. Després de provar l'aigua i barallar-me amb les ulleres, donen la sortida a les 06:30 hores. Vam decidir col.locar-nos darrera dels sub 1 hora i dels pros per evitar els cops, però només de sortir no vaig poder espavilar-me i de seguida em van anar tancant els dels laterals. Impressiona nedar amb 2500 persones que volen avançar sense contemplacions i donant cops a dojo. Total, fins passats uns centenars de metres no vaig poder començar a nedar i agafar el meu ritme. Impossible nedar be, vaig decidir anar fent i esperar sortir de l'aigua i agafar la bici. ortida de l'aigua amb 1h.08', això sí, sense cansar-me.




Primera transició lenta com sempre faig, uns 6 minuts i pico. Començo a pedalar i em trobo be de seguida, fent els primers 20 kms de falç planer força ràpid i còmode. Van arribant els ports i portets i cap problema, cadència i anar fent. El millor moment, el port de 7 kms al km 90 aproximadament, anava com una moto. Km 120 i pico i cap a baix fins arribar als últims 20 kms que com sempre són una crono contra el vent, però em trobava amb força i vaig aguantar un bon ritme. Bicicleta en 5h. 52'



Segona transició també lenta, uns 6 minuts més i començo a correr amb l'interrogant de l'isquio. Començo a correr i com sempre als ironmans floto i les cames van soles. Fot una calor impressionant, però a mí ja em va be. Als 2 kms noto algo a l'isquio i em prenc les pastilles de bicarbonat que em va donar l'Enric i sembla que em passen les molèsties. Acabo els primers 5 kms a 4' 36'' de mitjana amb molta comoditat, frenant-me el ritme per regular. Als següents 5 kms decideixo baixar a 5' el km com havia planificat i tot i que continuo molt be, els acabo a 5' el km. Però per desesperació al km 12 de cop i volta sense avisar se m'engantxa l'isquio esquerra i em comencen a venir els mals rotllos, doncs a Bilbao ja em va avisar. Paro i camino ràpid per veure si se'm relaxa. després de caminar un parell de minuts puc tornar a correr. I així fins al final de la marató i de l'ironman, corrent i quan s'engantxava l'isquio anava caminant uns minuts.




I ja arrivo al km 40, després d'un gran esforç psicològic i de motivació. Com cada vegada, els últims 2 kms corro mig emocionat pensant en tot l'esforç fet al llarg del dia i dels mesos anteriors. I ja sóc a l'alfombra blava. Es impressionant el què sents en aquells moments, els que ho heu provat ja ho sabeu i els altres ja sabeu el què us toca, je, je !!! Cinquè Ironman ( segon cop a Niça ) finalitzat. Marató en 4 hores i ironman en 11h. 17' 36''





La veritat es que la intenció era intentar acabar en 10h. 30' o 10h. 40', però els problemes amb l'isquio ho van fer impossible. Tot i això estic molt content del resultat, d'haver acabat una altre Ironman que no es poca cosa, d'haver acabat més fort que al començament i sobretot d'haver-mo passat molt be tota la estona. I a més, si el gran mestre Marcel està content i satisfet amb la seva tercera posició després de guanyar cinc anys consecutius, com no ho puc estar jo també de content. Soms els putus amus !!!





I ara a acabar de recuperar per afrontar novament un altra cop l'Embrunman el 15 d'agost, acompanyant l'altra mestre dels mestres Xevi Bassols i també amb el company de "fatigues" Jordi Cebrià, quins cracks que estem fets. Soms els millors.

Salut i kms per tothom.

UNA SETMANA I NIÇA

El temps passa volant, en un no res ja ens plantem a la platja de Niça esperant el tret de sortida d'un nou ironman. Com diu en Jordi, no se si es bo o dolent, però aquest any no tinc els nervis ni la preocupació dels altres anys, potser com que després encara ens queda un altre objectiu ( Embrun ), Niça serà una prova més, amb tot el respecte sempre per la llarga distància.
L'entrenament necessari per Niça ja està fet, amb la conciència i la tranquil.litat que per acabar-lo anem sobrats, sempre que no tingui cap incidència no esperada o que els isquios em respectin. Una altra cosa es intentar anar a buscar un temps determinat, que, en principi, ho deixarem per una altra ocasió, si més no ja de sortida. Un cop estem en cursa, ja veurem si anem més be o més malament i aniré per sensacions.
Després dels problemes que m'han donat els isquios durant tota la temporada, les últimes setmanes no m'han fet mal durant el correr, suposo gràcies als quads de compresport, però sí que me'ls noto carregats alguns dies, per lo tant, intentaré començar la marató conservador i ja aniré veient sobre la marxa. El més important serà acabar amb un temps més o menys decent, però sobretot sencer. I més després de la experiència al half de Bilbao, on vaig haver de parar a estirar els isquios durant els últims tres quilòmetres de la mitja marató final.
Doncs això, amb la motivació a tope i amb la seguretat d'haver fet els deures fins al moment, marxo cap a Niça amb l'objectiu principal d'acabar-lo decentment i sobretot disfrutar d'un gran dia d'Ironman.
Ja us ho explicaré.

UNA SETMANA MES

Una altra molt bona setmana d'entrenament acumulant kms, metres i hores d'entrenamnet. Unes 24 hores en total amb dos dies de transició.
Dijous una bona transició amb 3500 metres de natació + uns 70 kms de bici + uns 14 kms de correr, acabant amb molt bones cames. I diumenge una altra bona transició amb 126 kms de bici amb 1760 metres acumulats positius + 11 kms de correr a bon ritme. Total, anar agafant bones sensacions de cares a Niça.
El dissabte que ve amb en Jordi Cebrià anem a correr el primer Half de Bilbao que ens sersvirà com a bon entreno de qüalitat.
A seguir entrenant.

Molts de dies sense escriure res al blog, no es que estigués parat, sinó que les molèsties que he tingut als isquios no em motivaven prou com per explicar res. Des del dia de Sant Esteve que no em treia de sobre les molèsties i per fí ara sembla que han quedat enrrera. Almenys aquestes dos útimes setmanes he pogut correr a bon ritme sense cap incidència, això sí, amb els quads de Compressport que van de maravella.
Ja fa tres setmanes que vaig entrenant amb força volum i intensitat preparant l'ironman de Niça del proper 26 de juny. Fa unes setmanes vaig fer la llarga del Remences amb 6 hores, amb bones sensacions pel ritme que vaig anar i després de passar tres dies entrenant ports als Pirineus.
Al final també ens hem inscrit amb en Jordi Cebrià al primer Half de Bilbao del dia 28 de maig.Més que competir, anirem a provar una mica les sensacions i sobretot a disfrutar d'una prova que segur que estarà molt be. El Pais Basc es una altra cosa.
Doncs be, de moment sembla que tot torna a anar prou be i vaig acumulant força volum i intensitat, a veure si fem tremolar als francesos el dia 26.
Salut a tots.

MARATO BARCELONA 2011

Tot i els problemes que he tingut fa tres setmanes amb els isquios, la intenció era repetir la bona marató de l'any passat, però aquest any no ha pogut ser. Potser vaig ser massa optimista corrents massa ràpid els primers kms,entre 4'05'' i 4'07'' el km, però com que em trobava molt còmode tant de cardio com muscularment vaig decidir jugar-me-la i continuar així. Vaig passar la mitja amb 1h. 27' 44'' sense problemes i confiat que tot anava be. Al pas pel km 30 encara anava molt be, sobretot de cardio, passant amb 2h. 05' ( 4' 10'' el km de mitjana ) per acabar amb 2h. 55' i pico, però van començar els problemes. Els isquios se'm van començar a engantxar i a partir d'aquí ja va sr un constant parar per estirar i arrencar. Com encara tenia marge, vaig pensar que em podria moure al voltant de les 3 hores, però al cap al km 33 em va passar com una bala el globo de les 3 hores i ja vaog veure que no els podia seguir ni en somnis, el meu ritme ja era de parar i arrencar per estirar els isquios. I un cop aquí, el temps ja no importava, lo important era arrivar a l'Avinguda Maria Cristina sense lesionar-me. I després d'uns 10 kms de passeig per la zona més animada de la marató i gaudint dels ànims de la gent, vaig arrivar amb un temps de 3h. 13' 57'' a una mitjana de 4' 36'' el km. El que sí vaig comprovar es que per més maratons i ironmans que haguis fet, al ritme que sigui, quan ja arrives a l'arrivada t'emociones per força. No m'esperava que, tot i els problemes i la tranquil.litat dels últims 10 kms que em va fer desistir de fer un bon temps, quan arrives a Plaça Espanya, sentís emoció. La gran quantitat de gent que hi havia els últims metres era impresionant i suposo que alguna cosa va fer-hi.
Be, tot i no aconseguir un molt bon temps, estic molt satisfet dels primers 30 kms i d'haver acabat una altra marató. Quan fa tres setmanes encara estava lesionat dels isquios, dubtava fins i tot de poder fer-la o acabar-la. I com que sempre m'agrada anar el més fort que puc, als primers kms vig decidir arriscar i intentar buscar un bon temps i baixar les 2h. 59' de l'any passat. Però a vegades jugar-te-la té aquests riscos. De moment encara penso que sempre s'ha d'anar a buscar el millor resultat, per això entrenem i intentem millorar.
El més important, una altra experiència i un molt bon cap de setmana amb els amics.A
El proper gran objectiu: Ironman de Niça el 26 de juny.

A CINC DIES DE LA MARATO DE BCN

Començament de temporada calcat al de l'any passat, un mes lesionat durant la preparació de la marató de Barcelona. Els problemes anuals als bessons i als isquios ja són un clàssic per a mí, però com que soms més tossuts que una mula, continuem endavant sense perdre de vista l'objectiu: les 3 hores.
L'esperança que tinc per poder repetir la bona marató de l'any passat es que aquests mesos previs a la marató han estat una còpia de l'any passat: les mateixes lesions, les mateixes sessions d'entrenament, les mateixes intensitats,... i sobretot, les mateixa motivació i ganes de correr i baixar de 3. Les sensacions no sé quines són, ja sabem que la setmana prèvia a una competició com una marató mai saps com estas, més ben dit, els nervis no et deixen estar segur de les teves sensacions. Segurament són molt bones, esperem que diumenge les trobi.
Doncs això, ja tenim la marató a sobre, no se si seran les 3 hores, però el que sí se es que per mí no quedarà.
Molta sort a tots, però especialment als meus amics i a en Frank que debuta en la distància.