NOVA TEMPORADA = NOUS REPTES I OBJECTIUS

Després d'un mes de descans absolut, sense fer res de res, per fí aquesta setmana he començat a entrenar per preparar la nova llarga temporada 2010-2011. Dies abans de fer l'Embrunman 2010 deia que l'any següent faria un any de descans actiu sense participar en cap prova de llarga distància, però ja quan portava pocs quilòmetres de la marató de l'Embrun vaig decidir aparcar aquesta idea per un altre moment. El bon estat de forma que vaig aconseguir la temporada passada preparant l'Embrun em va permetre correr la marató disfrutant de cada metre que feia i això va fer que el meu cervell canviés d'idea i anés pensant en les properes cites. Sempre ho he dit, la motivació i la ment són molt importants per tirar endavant.I com que ja no hi ha volta enrrera, hem començat una altra temporada plena de reptes i objectius. I a l'igual que l'any passat, amb l'Enric Hernandez com a entrenador que ho va fer genial la temporada passada.
Com a primer objectiu anirem a la Marató de Barcelona la primera setmana de Març. Si no hi ha contratemps i els entrenaments van be, l'objectiu principal serà millorar les 2h.59'09'' del 2010 i si ens podem acostar a les 2h.55' ja seria genial. Pel camí, alguna mitja marató per anar evaluant l'assimilació dels entrenaments, que podrien ser Ripoll, l'Espirall, Barcelona i Granollers.
Com a segon objectiu i el més important, la idea principal es repetir l'Ironman de Niça per intentar la classificació del meu grup d'edad de 40-44 i així buscar una motivació extra per millorar personalment. Si no es Niça, seria la nova prova de l'Extremman Salou. I entre la Marató de Barcelona i aquest Ironman el mes de juny, buscariem algun half que encara no sabem.
I com a tercer gran objectiu, tornar al Santuari, a l'Embrunman, sense dubte la millor prova que es fa en aquesta distància. No es pot explicar amb paraules el que vius quan et trobes enmig d'aquest gegant.
Com ja he dit, continuaré amb els entrenaments de l'Enric, però també acompanyat d'uns quants bons amics que fan que disfrutem més d'aquest gran esport, que, de fet, es el que més importa.
Molta sort a tothom.

ÚLTIM HALF 2010

Molts de dies sense entrar al blog però es que no tenia gaires coses per explicar. Recuperació, manteniment i a esperar l'última prova de la temporada, amb més ganes d'acabar que de competir. Els kms i les hores d'entrenament al final passen factura i demanen un descans.
I aquesta última prova serà el Half Mediterraneen del circuit francès del O3 Series que es fa el diumenge 3 d'octubre a Les Barcarès, a prop de Perpinyà. El ritme, el just per acabar sense quedar destrossat i, com sempre, a passar-ho be amb els amics. Per que en definitiva es el que més importa, passar-ho be amb la gent amb quí t'hi entens. Del tema dels amics i "coneguts" pros ja en parlaré un altre dia.
I ja fa dies que estic pensant en la temporada que ve, que encara que ara estic cansat, tinc ganes de matxacar-me encara més i proposar-me reptes més interessants.
Que vagi be.

CONTINUANT LA RECUPERACIÓ

Continuo la recuperació de l'Embrunman i ja m'he inscrit a la propera i última prova d'aquesta temporada: half del Mediterraneen el 3 d'octubre.
Aquesta setmana ja he començat a rodar en bici i a nedar, però en un bon entorn com es la Cerdanya francesa amb en Jordi Cebrià. Rodatges suaus pel Pailheres, Coll d'Hares, Coll de la Creu, Coll de la LLosa, Collada de Toses i alguna baixadeta. També hem nedat algun metre al llac de Les Angles i a la piscina de Puigcerdà. En fí, uns molt bons dies de relax i entrenament per anar recuperant.

EMBRUNMAN 2010: 12h.46'13''

FALTEN LES FOTOS

Li vaig dir a en Pere Sala quan vaig sortir de nedar 15' al llac el dissabte: que tenia molt bones sensacions!!! I així va ser. Crec que ha estat de llarg el millor resultat en distància ironman de tots els que he fet fins ara.I les sensacions mentres corria la marató, impressionants. Sense dubte, els mesos de preparació i les llargues tirades de bici i transicions han donat el seu fruït, i com no, la planificació de l'Enric Hernandez. Continúo pensant que la preparació psicològica juga un paper molt important en aquestes distàncies, tant o més que la física. Ja ho veieu, anar sumant anys i cada vegada millorant els regsitres.
Primer de tot vull agraïr el suport i l'assistència del gran equip que van formar la Natàlia, la Vanesa, en Jordi, en Marc i en Pere, que es van portar collonudament amb nosaltres i ens van animar i assistir de maravella. Segur que sense vosaltres hagués estat més dur del que ja va ser. Moltes gràcies.
I ara no m'extendré massa en la cursa, em quedo jo amb les meves sensacions, no em vull fer pesat, només unes pinzellades.
Boxes.
Què us he d'explicar dels moments als boxes previs a la cursa !!! Silencis, concentració, silencis, concentració i més silenci i concentració. Pensant què collons fotem aquí a les 05:00 del matí i amb moltes hores de patiment per davant. però soms masoquistes i això ens agrada. Arriva el moment i anem cap al llac.
La natació.
Després de 10' de tensió i nervis al costat del llac, a les 06:00 tret de sortida. Això ja comença, els primers 300 metres cops i estrés, després ja agafo el meu ritme i em trobo de conya. Vaig fent molt còmode, amb alguna essa inclosa i completant metres. Sense adonar-me'n acabo la segona volta i nedo cap a l'arc de sortida de la natació. Surto, miro el crono i flipo: 1h. 2'. Una natació força neta, còmode i on fins i tot m'ho he passat be nedant !!!
La Bicicleta.
Després d'una transició força lenta inicio els 188 kms de bicicleta. només de sortir ja el primer port, amb molt de públic als carrers d'Embrun. Avanço còmodament i vaig agafant un ritme que considero raonable, tot i que la gent no para d'avançar-me. Penso que queda molt d ecamí i que ja cauran. Vaig sumant kms i arrivo a peu de port del Coll d'Izoard. Començo a pujar i continúo amb ritme còmode, amb cadència i cap amunt. 13'5 kms, gairebé tots al 8, 9 i 11 %.A dos kms del cim ja veig una estel.lada gegant a la penúltima curva, senyal que hi teniem els suporters que ens esperaven. I efectivament, a 200 metres del cim, em trobo la Natalia, la Vane, en Jordi, en Marc i en Pere animant i cridant com bojos. Pell de gallina. Arribo al cim amb 5h.30' de cursa. Paro i agafo els entrepants que havia preparat i que la organització et deixa al cim. menjo amb en xavi Arenas que també ha coronat i acompanyats dels suporters. Després de 10' continuem la marxa. Comença l part més pesada i engantxosa. Falços planers, tobogans i portets acompanyats d'un fort vent de cares i 88 kms per davant. Es qüestió d'anar fent tranquils que encara queda. I arriva el Pallon, 1'6 kms al 12-13%, que pujo amb el 26 i el 29. Continúo pedalant be i amb cadència, cada vegada em trobo més be. I així direcció Embrun, pujant i baixant constament. Un cop a Embrun, comença l'últim port al km 180, el Chalvet: 6'5 kms més. I ha estat el port que he pujat més fàcil i còmode. ixò pinta be i amb ganes ja de començar a correr, amb la incògnita de com estarn les cames després de 7h39' de bici + 1h. 2' de natació. Arribo als boxes i deixo la bici.
La marató.
Després d'una altra transició lenta surto a correr sense saber com em trobaré, però la motivació a tope. Al.lucino, metres i metres de gent cridant i animant i les cames que volen. Sense voler i frenant-me les cames van a 4'40'' el km fins el km 4 on comença la primera pujada al poble, més d'1 km de pujadeta. Continúo corrents i molt fàcil de cames. Vaig fent camí i la cosa pinta molt be, les cames funcionen i no tinc cap molètia muscular. Passo la segona pujadeta constant i m'adreço cap als boxes per completar la primera de les dos voltes de la marató. Al km 18 aproximadament torno a trobar als suporters que m'animen i em donen encara més forces. Passo per l'arribada i començo la segona volta. Aquí comença l'únic moment de crisis de tota la marató, del km 20 al 23 aproximadament. Però em recupero i torno a trobar-me molt be. Inexplicablement augmento el ritme i cada vegada vaig més còmode. Ja no hi qui m'aturi, vaig suamant kms fins que torno a arrivar al km 39 on hi havia la colla. El millor moment de tots, estic corrents a 4'30'' el km i cada vegada més fàcil. Últim km i això ja està fet. Última recta de 150 metres de la línea d'arrivada, no sé ni en què pensava però estava molt satisfet i content. Per fí arrivo al SANTUARI !!! Acabo la marató en 3h.52' i l'Embrunman en 12h.46'13'' en la 156 posició de la general. Sincerament no m'ho creia.
La sensació global de tota la cursa es que vaig regular molt sobretot en la bici, cosa que em va ajudar a fer una marató a bon ritme i anant de menys a més des del principi de cursa. Segur que podia haver rebaixat més minuts, però mai se sap si apretant més a la bicicleta hagués arrivat tant còmode a la marató. De totes maneres crec que es el millor resultat que he fet en aquesta distància i molt content que hagui estat a Embrun. Segur que un altra any hi tornaré.
Moltes felicitats també a en Xevi Arenas, en Xevi Bassols i a en Xevi Xargayó pel seu exit també. I altra vegada les gràcies a la Natàlia, la Vane, en Marc, en Pere i a en Jordi que no van parar d'animar i atendren's durant tota la cursa. Soms collonuts !!! Visca el SANTUARI !!!
Publica un

ESTAGE A EMBRUN 2010

Amb en Xevi Xargayó i la meva furgo nova vam fer un estage a Embrun tres setmanes abans de l'Ironman per veure els recorreguts. Tres dies de bons entrenaments, de desconnectar de l'ambient carregat de Girona i de bona convivència.Impressionant la ubicació d'aquest poble dels Alps francesos amb ambient muntanyenc i envoltat de parets dignes de ser pujades en bicicleta. I bones pizzeries ... Anem per feina:
Natació: el llac on nedarem es força petit però molt guapo, res a veure amb altres com el de Les Angles. En aquest no crec que foti tan de yuyu nedar quan encara serà negra nit, a més, sembla ser que es donen dos voltes però nedant sempre a prop de la vora del llac on hi haurà força públic.
Bicicleta: circuït evidentment duríssim, amb uns 5000 metres positius acumulats ( alguns no es posen d'acord, però no ve de deu metres ). Començarem amb un primer bucle d'uns 40 kms que només de sortir dels boxes ja tira amunt amb un primer port de 5' 5 kms al 6 - 7 % sense descans. Tot seguit, uns 9 kms més de tobogans ( amb una rampa del 12 % inclosa ) que porten a un descens trencat per una rampeta de 3 kms al 2 - 3 % aproximadament. Baixarem a la nacional i anirem direcció Embrun amb un parell de pujadetes d'1 km que faran mal a les cames. Un cop a Embrun agafarem direcció al Coll d'Isoard, començant amb un primer port de 4 - 5 kms al 5 - 6 % que no surt al desnivell. Continuarem amb tobogans uns 15 kms més fins tornar a empalmar a la nacional. 1 km de planer i altra vegada dos portets de 2 - 3 kms que fan mal a les cames, per començar l'aproximació a l'Isoard, uns 20 kms al costat d'un rio espectacular. I per fí, l'Isoard, 13' 5 kms de patiment agradable només de pensar on ets. Els tres primers kms al 4, 5 i 6 % respectivament i els 10 kms restants TOTS amb mitjana del 8% constant excepte un a l'11%. No perdona, cadència i cap amunt que els 2300 metres ens esperaran. aquí els que aniran amb un 39 s'enrecordaran !!!A dalt l'Isoard passarem pel km 100 del recorregut. Millor parar i menjar un bocata, que el més dur encara no haurà arribat. Descens ràpid i agradable i en 20 kms ens plantem a Briançon. Planejarem i tornarem a agafar carreteres secundàries, amb un primer port de 3 kms al 3 - 5 %. Més tobogans i falços planers i de cop i volta cap al km 140 trobarem la paret-putada del recorregut: el Pallon, amb 1' 5 kms que no baixen del 12 % ( pobre Arenas, amb el 39 !!! ). Superat el Pallon, continuaran els tobogans i falços planers fins arribar a Embrun, km 180. Però enlloc d'anar cap a boxes com a qüalsevol ironman, a muntanya soms més collonuts i girem direcció a l'últim port, el Chalvet, d'uns 6 kms al 6 - 7 % i amb rampes del 11 i 12 %. En fí, més cadència i ja arribarem a dalt. per fí, descens cap a boxes i podrem deixar la bici, si es que no l'hem llençat per un barranc abans !!! Resum del circuït de bici: tobogans, falços planers a dojo i ports de primera.
Marató: la marató seran dos voltes a un circuït força durillo. Si no canvien el circuït, cap el km 4 pujarem la rampa del poble, 1' 5 kms al 4 - 5 %, suposo que gairebé tota caminant. Baixarem al riu altra vegada i a l'altra banda del famós pont de fusta, començarem una rampeta d'uns 3' 5 kms que no para de pujar sostingudament. I directes cap al llac i boxes per començar la segona volta idèntica a la primera.
Ja us ho explicaré a la tornada. Aquest any hi anem una representació nombrosa de gironins: Xevi Bassols, Xevi Xargayó, Marc Pinsach, Xevi Arenas ( nacionalitzat ) i jo mateix. Molta sort i ànims a tots, fins i tot a en Marcel que està tan fort que segur que no necessita ànims, les cames li van soles per tornar a guanyar. Segur que patirem però que també gaudirem d'un gran dia al SANTUARI.

TRIATLÓ OLÍMPIC DE LES ANGLES 2010

Després de molt de temps de no haver fet cap Olímpic i seguint la preparació cap a Embrun, amb en Marc Pinsach vam decidir de correr aquest Triatló Olímpic de Les Angles , on hi havia 900 metres de desnivell en el segment de bicicleta, per anar afinant la preparació i no quedar massa rostits. I així va ser, vam fer un gran entrenament de qüalitat sense gastar masses energies que ens faran molta falta a Embrun. També ens va acompanyar en Manel del Club Triatló de l'Ametlla que va fer el Half amb un gran resultat.
En un entorn incomparable, vam saltar a l'aigua per fer els 1500 de natació. Amb gairebé 210 participants, vaig poder agafar força be el ritme sense massa cops i em vaig mantenir amb un ritme constant i còmode, sortint de l'aigua en 24' sense patir massa.
Després d'una transició força lenta, com sempre, començo el sector de la bici remontant posicions. De seguida arriba el primer port, uns 4 kms amb força desnivell continuat. Continuo recuperant posicions a un ritme moderat i amb cadència. Em començo a trobar còmode i arrivo a dalt del port començant un descens força ràpid fins a peu del segon port, uns 10 kms amb un pendent més suau que l'anterior però que va pujant. Agafo molt be el ritme i el pujo amb cadència i força ràpid. Un cop a dalt, en Pere, la Vane i la Natalia animen i fan unes fotos fantàtiques. De seguida el descens i directe a pel tercer port, uns 2 o 3 kms suaus, però que van ser els que vaig anar més malament ja que no vaig agafar el ritme en cap moment. Comença el descens passant pel mig del poble de Les Angles i enfilem els últims kms planers que faig acoplat a un bon ritme. Entrada als boxes amb 1h. 38' havent recuperat forces posicions i sense haver-me exprimit massa.
Una altra transició lenta i començo a correr en la posició 40 i pico. Al km 1 més o menys, em trobo en Pere amb la BTT que m'acompanya una estona i m'anima: vinga va, que en tenim 5 o 6 aquí davant i van fossos !!! I així va ser, un a un vaig anar passant corredors fossos i avançant posicions, corrents a un ritme rapidet però fàcil d'aguantar en aquells moments. El cos em responia i cada vegada em trobava més be i còmode. La veritat es que la preparació de l'Embrun es nota i em feia anar rapidet però còmode. Al km 4 ens trobem " la putada " del circuit de correr: una rampa d'1 km força dreta. No passa res, cap amunt i ja baixarem !!! I ja en els últims kms, avançant algun corredor més, em dirigeixo cap a l'arribada entrant en un temps de correr de 46', que pel desnivell que hi havia no està malament.
Al final vaig fer un temps final de 2h. 54' 51', acabant 31 de la general i 6è de la de veteranos ( a un minut i mig del tercer, un altre dia sense saber-ho ). Molt content de com em vaig trobar en els 46 kms de bici i especialment en els 10 kms de carrera a peu.

DOBLE OLIMPIC HELLIN

Una part del paisatge del recorregut i dels descens espectacular a la localitat d'Ayna

El passat dia 6 de juny juntament amb en Xevi Bassols i en Xevi Arenas vam participar a la primera edició del Triatlon Sierra de Segura, un doble olímpic molt casolà però espectacular que es feia Hellín ( Albacete ). Ens esperaven 3000 m de natació + 90 kms de bici amb uns 1600 metres de desnivell i 20 kms de carrera a peu.
El dia abans vam anar a reconèixer en cotxe el circuït de bicicleta i vam al.lucinar amb els tres ports que hauríem d'afrontar, ja que no ens podiem pensar que a la seva " sierra " hi haguessin aquells desnivells i barrancs. Al vespre, sopar a la pasta-party que ens va regalar la organització, per cert, molt complerta i ben ambientada amb musiqueta de la " època ".
El matí de la cursa, després d'esmorzar ens dirigim al punt de sortida dels autocars que ens van portar fins el pantà de Talave ( a uns 25 kms d'Hellín ) on fariem els 3000 metres de natació. Un pantà força gran i amb molta aigua força neta on hi havia un circuït amb tres boies on fariem dos voltes. Amb 10 minuts de retard tret de sortida i comencem a nedar. Una natació molt tranquil.la ja que erem poc més de 100 triatletes i per tant no hi va haver cops. Vaig agafar un ritme tranquil i conservador complint el tràmit en algo menys de 54', que per lo tranquil que vaig anar no va estar malament ( segurament serà el ritme que portaré a l'Embrun ja que vaig anar molt còmode ). Surto de l'aigua i enfilo per una pendent cap als boxes per agafar la bici.
Pujo a la bici i començo els 90 kms. Només de sortir del boxes, el primer port d'un 22 kms però que es pujava força be, alguns kms a plat. Anar agafant ritme i una mica conservador, ja que el circuït pintava ser durillo. Coronat el primer port arrivo a la part més espectacular del recorregut, un descens vertiginós amb molt de desnivell i curves tancades que portava al poble d'Ayna. Tot seguit, el segon port, uns 6 - 7 kms a un 5 o 6 % de desnivell. Anar fent i vaig adelantant corredors. Un cop coronat, una mica de planer i tobogans per començar un altre descens força perillós però que vaig baixar força ràpid. Pròxim port el que passava pel poble de Liètor, uns 5 kms amb més desnivell però molt guapo. Un cop a dalt, ja començava el teòric " descens " cap a Hellín, uns 25 kms favorables amb alguna tatxuela. Però com sol passar sovint, va ser un infern, vent de cares, repetxons que no s'acabaven i uns últims 5 kms que picaven cap amunt i amb vent de cares que feien desesperar. Al final, arrivada a Hellín amb 92 kms de bicicleta a les cames i 3h. 07' de parcial.
Començo la carrera a peu a la posició 22. Eren 4 voltes de 5 kms per les afores i el centre del poble, amb un parell de carrers que picaven cap amunt. I del correr què dir, doncs anar passant els kms el millor possible, a un ritme constant i esperant l'arrivada. Molta xafagor. Al final entro al camp d'esports on hi havia l'arrivada amb 1h. 38' de carrera a peu molt xafat per la calor, però content de la cursa feta.
Al final 24 de la general, 4rt. veterano i amb un temps total de 5h. 45'. Com tots els triatlons llargs amb desnivell al segment de bicicleta, va ser força dur i un bon test de cares a Embrun. No sé que tenen aquestes proves que engantxen, perquè el patiment que suposen...
Tot i ser un triatló casolà on no hi havia molt nivell a davant però sí força a la part mitja, es totalment recomenable per fer, tan pel recorregut espectacular i dur de la bicicleta com per l'entrega de la organització que es mereix un 10 pel tracte que va tenir amb tots nosaltres. Molts organitzadors de Catalunya i sobretot la Federació n'haurien d'aprendre molt d'aquests company del Club Triatlon Hellín, perquè a aquest els interessa el benestar dels corredors i als altres només els interessa la pasta. Es la realitat!!!

Els altres dos membres de l'única expedició catalana: Xevi Arenas i Xevi Bassols