dimarts, 17 d’agost de 2010

EMBRUNMAN 2010: 12h.46'13''


FALTEN LES FOTOS

Li vaig dir a en Pere Sala quan vaig sortir de nedar 15' al llac el dissabte: que tenia molt bones sensacions!!! I així va ser. Crec que ha estat de llarg el millor resultat en distància ironman de tots els que he fet fins ara.I les sensacions mentres corria la marató, impressionants. Sense dubte, els mesos de preparació i les llargues tirades de bici i transicions han donat el seu fruït, i com no, la planificació de l'Enric Hernandez. Continúo pensant que la preparació psicològica juga un paper molt important en aquestes distàncies, tant o més que la física. Ja ho veieu, anar sumant anys i cada vegada millorant els regsitres.
Primer de tot vull agraïr el suport i l'assistència del gran equip que van formar la Natàlia, la Vanesa, en Jordi, en Marc i en Pere, que es van portar collonudament amb nosaltres i ens van animar i assistir de maravella. Segur que sense vosaltres hagués estat més dur del que ja va ser. Moltes gràcies.
I ara no m'extendré massa en la cursa, em quedo jo amb les meves sensacions, no em vull fer pesat, només unes pinzellades.
Boxes.
Què us he d'explicar dels moments als boxes previs a la cursa !!! Silencis, concentració, silencis, concentració i més silenci i concentració. Pensant què collons fotem aquí a les 05:00 del matí i amb moltes hores de patiment per davant. però soms masoquistes i això ens agrada. Arriva el moment i anem cap al llac.
La natació.
Després de 10' de tensió i nervis al costat del llac, a les 06:00 tret de sortida. Això ja comença, els primers 300 metres cops i estrés, després ja agafo el meu ritme i em trobo de conya. Vaig fent molt còmode, amb alguna essa inclosa i completant metres. Sense adonar-me'n acabo la segona volta i nedo cap a l'arc de sortida de la natació. Surto, miro el crono i flipo: 1h. 2'. Una natació força neta, còmode i on fins i tot m'ho he passat be nedant !!!
La Bicicleta.
Després d'una transició força lenta inicio els 188 kms de bicicleta. només de sortir ja el primer port, amb molt de públic als carrers d'Embrun. Avanço còmodament i vaig agafant un ritme que considero raonable, tot i que la gent no para d'avançar-me. Penso que queda molt d ecamí i que ja cauran. Vaig sumant kms i arrivo a peu de port del Coll d'Izoard. Començo a pujar i continúo amb ritme còmode, amb cadència i cap amunt. 13'5 kms, gairebé tots al 8, 9 i 11 %.A dos kms del cim ja veig una estel.lada gegant a la penúltima curva, senyal que hi teniem els suporters que ens esperaven. I efectivament, a 200 metres del cim, em trobo la Natalia, la Vane, en Jordi, en Marc i en Pere animant i cridant com bojos. Pell de gallina. Arribo al cim amb 5h.30' de cursa. Paro i agafo els entrepants que havia preparat i que la organització et deixa al cim. menjo amb en xavi Arenas que també ha coronat i acompanyats dels suporters. Després de 10' continuem la marxa. Comença l part més pesada i engantxosa. Falços planers, tobogans i portets acompanyats d'un fort vent de cares i 88 kms per davant. Es qüestió d'anar fent tranquils que encara queda. I arriva el Pallon, 1'6 kms al 12-13%, que pujo amb el 26 i el 29. Continúo pedalant be i amb cadència, cada vegada em trobo més be. I així direcció Embrun, pujant i baixant constament. Un cop a Embrun, comença l'últim port al km 180, el Chalvet: 6'5 kms més. I ha estat el port que he pujat més fàcil i còmode. ixò pinta be i amb ganes ja de començar a correr, amb la incògnita de com estarn les cames després de 7h39' de bici + 1h. 2' de natació. Arribo als boxes i deixo la bici.
La marató.
Després d'una altra transició lenta surto a correr sense saber com em trobaré, però la motivació a tope. Al.lucino, metres i metres de gent cridant i animant i les cames que volen. Sense voler i frenant-me les cames van a 4'40'' el km fins el km 4 on comença la primera pujada al poble, més d'1 km de pujadeta. Continúo corrents i molt fàcil de cames. Vaig fent camí i la cosa pinta molt be, les cames funcionen i no tinc cap molètia muscular. Passo la segona pujadeta constant i m'adreço cap als boxes per completar la primera de les dos voltes de la marató. Al km 18 aproximadament torno a trobar als suporters que m'animen i em donen encara més forces. Passo per l'arribada i començo la segona volta. Aquí comença l'únic moment de crisis de tota la marató, del km 20 al 23 aproximadament. Però em recupero i torno a trobar-me molt be. Inexplicablement augmento el ritme i cada vegada vaig més còmode. Ja no hi qui m'aturi, vaig suamant kms fins que torno a arrivar al km 39 on hi havia la colla. El millor moment de tots, estic corrents a 4'30'' el km i cada vegada més fàcil. Últim km i això ja està fet. Última recta de 150 metres de la línea d'arrivada, no sé ni en què pensava però estava molt satisfet i content. Per fí arrivo al SANTUARI !!! Acabo la marató en 3h.52' i l'Embrunman en 12h.46'13'' en la 156 posició de la general. Sincerament no m'ho creia.
La sensació global de tota la cursa es que vaig regular molt sobretot en la bici, cosa que em va ajudar a fer una marató a bon ritme i anant de menys a més des del principi de cursa. Segur que podia haver rebaixat més minuts, però mai se sap si apretant més a la bicicleta hagués arrivat tant còmode a la marató. De totes maneres crec que es el millor resultat que he fet en aquesta distància i molt content que hagui estat a Embrun. Segur que un altra any hi tornaré.
Moltes felicitats també a en Xevi Arenas, en Xevi Bassols i a en Xevi Xargayó pel seu exit també. I altra vegada les gràcies a la Natàlia, la Vane, en Marc, en Pere i a en Jordi que no van parar d'animar i atendren's durant tota la cursa. Soms collonuts !!! Visca el SANTUARI !!!
Publica un

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada