divendres, 12 de març de 2010

MARATO BARCELONA 2h. 59' 09''




Per fí he pogut baixar de les mítiques 3 hores i content que hagi estat a la de Barcelona, una marató amb un recorregut ecel.lent, molt urbà i animat, i amb una molt bona organització. Les 2h. 59' 09'' han estat en part una sorpresa per mí degut als dos trencaments musculars al bessó i a l'isquio dels últims mesos i als pocs quilòmetres de preparació que he pogut fer. I dic en part, perque per altra banda estava molt motivat i amb moltes ganes de correr, cosa que ha contribuit molt a fer una bona cursa.

Doncs com deia, després d'una preparació amb molts entrebancs musculars, afrontava la marató amb la idea d'acabar-la només el més dignament possible i constatant que estava recuperat de les lesions. El primer pensament era sortir a un ritme de 4' 20'' el km fins al km 25 i després mirar de baixar 10'' per km.

Un cop donada la sortida, els primers kms els vaig passar a 4' - 4' 05'' en part estirat per la gent que no parava de passar i animar el ritme. De seguida em vaig trobar molt còmode però vaig decidir baixar el ritme a 4' 10'' de mitjana per precaució. Les sensacions van continuar essent molt bones i anava amb una comoditat que no m'esperava, i més després de tota una setmana amb els bessons adolorits. Vaig anar sumant kms a una mitjana de 4' 10'' el km molt facil de cardio i sense problemes a les cames. Aproximadament al km 15 vaig veure que anava amb el grp de les 3 hores i com que hi havia molta gent i algun cop de colze vaig decidir accelerat i els vaig anar guanyant segons.

Arriva la mitja marató i la passo amb 1h. 28' 15'' encara amb molta comoditat. El meu cap ja anava fent números i començava a creure amb la possibilitat de les 3 hores, tot i que algun moment pensava que m'arrivaria el cop de pal per la falta de quilometres en l'entreno. Continuo al mateix ritme i aproximadament al 27 atrapo al grup d'en Xevi Avellana on m'hi amago una estoneta. Com que anava molt be, decideixo seguir al meu ritme i avanço uns metres. Els kms van passant i tot continua igual de collonut. Arriva el km 35 i ens canten que anem per acabar en 2h. 57' i penso que avui la liava. Però poc després començo a notar el pes a les cames i començo a pensar que s'havia acabat el xollo. Fins el moment havia anat a 4' 10'' - 4' 15'' el km molt còmode i a partir d'aquest moment baixo el ritme entre 4' 20'' i 4' 30''. Els últims 6 kms es van fer una mica més durs, tot i que no vaig baixar gaire el ritme.

Passat el km 40 em torna a atrapar el grupet d'en Xevi i jo amb les cames molt pesades. Arriva el km 41 i veig una recta molt llarga lleugerament en pujadeta i la Plaça Espanya al fons. Les cames pesen molt i costa fer metres. Per fí entro a la plaça i giro cap a l'arribada amb menys de 200 metres per finalitzar, 200 metres que mirant el rellotge no em van permetre veure el 58 i es va quedar amb el 59. Però després d'atravessar la línea d'arribada molt content per les 2h. 59' 09''.

En definitiva molt content per haver baixat de les 3 hores i sobretot perquè vaig acabar amb molt bones sensacions i amb la seguretat de que encara tinc cames per treure uns quants minuts més a aquesta distància.

I des d'aquí vull felicitar a tots amb els que hem compartit més properament la preparació d'aquesta marató, ja que tots també la van acabar amb gran èxit: en Gerard Soler ( marca personal amb 2h. 54' ) en Xevi Xargayó, en Xevi Bassols, en Xevi Arenas i sobretot per en Pep Blanco que ha acabat la seva primera marató aconseguint baixar de les 4 hores després de superar també diverses lesions i amb falta de kms, i esperant que s'engantxi a aquest gran mon de les maratons.

Els temps a la marató:
- Pas per la mitja marató: 1h. 28' 15''
- Els 4 deu mils:
1r. amb 41' 42''
2n. amb 42' 01''
3r. amb 42' 15''
4r. amb 43' 36''
- Temps total: 2h. 59' 09'




Salut i kms

3 comentaris:

  1. FElicitats a tots, tot i els poblemes musculars, as pogut fer el primer repta d'any ( baixar de tres horas), ara toca entrenar per la Embrum.
    P.D: ja et deia jo que tenias que cambiar de llegre, el de Sevilla era molt dolent.
    SALUT

    ResponElimina
  2. Enhorabona Lluís, grandíssim temps que em fa preveure que algun dia et podras tatuar aquell dorsal que em vas dir....Una abraçada!!!

    ResponElimina
  3. Lluís, repte aconseguit. De moment no et jubilarem, però pensa que et vaig al darrera.... i vaig fort, eh !!!! jajajajajaja.
    Gràcies pels teus elogis, i que sàpigues que ja he entrat en aquest mon de les maratons.
    Aquest any farem una altra.....però vull anar més lluny......vull probar la bici.......el que no sé si de carretera o de muntanya.
    Felicitats amic !!

    ResponElimina