Una altra setmana de recuperació activa després de Zarautz. Durant tota la setmana m'he trobat força cansat i no he fet gaire res. Cansament general però sobretot de cames, suposo que ja es comença a notar la càrrega de tota la temporada.
Com que estava inscrit per fer la cicloturista de la Tres Nacions el diumenge, vaig decidir entrenar per sensacions i fer el poc que em vingués be, per intentar estar més o menys be el diumenge.
De natació vaig fer dos sessions molt curtes i a ritme molt suau, total 2000 metres.
De bicicleta vaig sortir dos dies per planer, notant-me les cames molt cansades i carregades, amb un total de 61 kms.
De correr vaig decidir no fer res.
CICLOTURISTA TRES NACIONS
Ens vam presentar a la línea de sortida en Jordi Cebrià, en Quim Doctore, en Miquel Angel de La Bisbal i l'Ivan de Quart. A les 08:00 hores donen la sortida i sortim de Puigcerdà en direcció a Alp a un ritme trepidant. En Jordi s'engantxa de seguida amb el grup de davant i els altres quedem una mica més endarrerits però anem avançant i atrapant grupets. Mitjanes de velocitat altíssimes per a mí, molta estona a uns 50 km/h. A l'alçada d'Alp, l'Ivan i jo arrivem al grup de davant on hi havia en Jordi i uns 30 corredors. Pocs kms abans d'arrivar a La Seu portem una mitjana de 43 km/h, brutal, però de cop, es redueix el ritme i es va engantxant més gent. Un cop passat La Seu girem direcció Andorra i el ritme continua siguent tranquil, cada vegada arriva més gent de darrera i tothom vol anar a davant, provocant que la gent avanci per tot arreu, un estrés. Arrivem a la rampa forta que hi ha a la variant sortint d'Andorra, marcant una mitjana de 30 km/h des de La Seu, més baixa del què m'esperava.
Sortint d'Andorra comença el festival, ens queden 29 kms duríssims i el grup s'estira. En aquest moment només tenia a la vista a en Jordi, que de seguida comença a anar-se'n amb un grupet. Jo prefereixo anar al meu ritme, que no era dolent, però jo he de pujar al meu ritme i no respondre als atacs ni canvis forts, sinó després clavo. De seguida formo un grupet de cinc o sis i anem fent, en Jordi agafa una avantatge d'uns 200 metres i anem mantenint les distàncies. Abans d'arrivar a Canillo, rampa del 15 %. La resta va pujant entre el 7 i l' 11 %. Vaig força be de cames i de cadència, pujant sempre amb el 23 i el 25. Estic content de com em vaig trobant. Van passant els kms i atrapem el grup d'en Jordi. Anem junts uns kms, però poc després incrementen una mica el ritme i decideixo continuar al meu, em trobo be però tampoc per tira coets. Vaig pujant i vaig atrapant a alguns que es van quedant d'aquest grup. Al final, coronem En Valira a 2400 metres d'alçada i allà em trobo en Miquel Angel animant i diu que se li ha trencat la cadena i ha hagut de plegar. En Quim i l'Ivan venen per darrera. Inicio el descens en direcció al Pas de la Casa amb un grup de 7 o 8 a una velocitat impressionant, avançant els cotxes i amb una mica de cangelis. Passada la frontera, tinc un fort dolor de lumbars i no puc seguir el ritme del grup, quedant despenjant. Començo els tres kms de pujada a Puymorens i veig el grup a uns 400 metres però no els puc atrapar. A dalt de Puymorens m'atrapa en Jaume del Puigcerdà i iniciem el descens junts. Al final anem fent relleus i arrivem així a Puigcerdà. LLàstima de quedar despenjat del grup, segur que hagués rebaixat tres o quatre minuts, però be, es el que hi ha !!! Total 4h. 37', mitjana de 30' 3 km/h i 76 de la general.
En Jordi va fer 4h. 31' segueix en la seva línea, aquest any està intractable, per mí que dorm a sobre la bicicleta, l'Ivan 4h. 43' i en Quim 4h 59' ( per culpa dels donnuts, je,je...!!! Ell ja sap de què va ! ). En Miquel Angel continua amb la seva mala sort en aquesta cicloturista i va haver d'abandonar pel trencament de la cadena ( al km 89 ).
Per tal com m'havia trobat tota la setmana, molt cansat, el diumenge em vaig trobar força be, vaig acabar amb bones sensacions. Comprovo que encara em costa seguir el ritme dels primers kms planers de les cicloturistes, amb molt mal de cames, però que quan la carretera puja em trobo de conya.
Total de la setmana:
Natació: 2000 m
Bicicleta: 216 kms
Des d'aquí vull donar anims als que van a l'Ironman de Niça aquest diumenge, especialment a en Marc Pinsach que segur que ho farà de conya perquè està molt fort aquest any, a la màquina de la Nuri Picas que per fí fa el seu primer Ironman i encara donarà la sorpresa i se'ns anirà a Hawaïi, i molts d'ànims a en Marcel a veure si guanya el tercer consecutiu. MOLTA SORT A TOTS !!!
Vinga, disfruteu.
dilluns, 22 de juny del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Coi, Lluis, aquest any no pares!!! Moltes gràcies pels ànims, ja tinc ganes de ser diumenge, aquests dies s'estan fent llarguíssims.
ResponEliminaJa us explicaré!! Fins aviat!
Ja veig que si algun dia et vull seguir la roda m'hauré de posar les piles de veritat, jejeje!
ResponEliminaEnhorabona per les curses i comença a descansar per l'Altriman!!
Una abraçada i Força i Honor!!!