23 MAIG 2009 IRONMAN LANZAROTE. FINISHER

Després dels quatre dies anteriors a la prova dedicats a buscar les bones sensacions sobre el terreny i a completar tots els tràmits, per fí arriva el gran dia. Per sort, el cansament i el desànim dels últims deu dies ha desaparegut i ara, a la illa, tot són bones vibracions. Es la màgia de l'Ironman !

Són les 04:30 hores del dissabte 23 i ja estic sentat a la taula del menjador per esmorzar. Com sempre, hi ha més triatletes amb la mateixa cara de son i d'angoixa que intenten menjar alguna cosa. Després d'esmorzar i agafar tots els tratos, cap a les 05:45 baixo de l'hotel i em dirigeixo als boxes que estan només a tres minuts a peu. Encara es fosc, però les palmeres ja es mouen. Tres dies sense vent i el dia més important torna el vent típic del lloc ! Trobada a boxes amb en Jordi, comprovem que a les bosses de bici i correr hi es tot i repassem la bicicleta. Tot correcte. La gent movent-se pels boxes com zombies fent el mateix que nosaltres. Es impressionant l'ambient que es viu. A les 06: 30 ens posem el neoprè i anem baixant cap a la platja: espectacular el montatge que han fet: grades, estores, valles,... Falten quinze minuts i ja estem tots preparats, nerviosos i ansiosos de començar. I el típic pensament: què hi fotu jo aquí ? una altra vegada ?

Les 06:00 en punt i tret de sortida. Uns 1300 triatletes de caps a l'aigua. Corredisses, empentes, cops, crits,... un començament brutal! No puc agafar el ritme, cops i més cops al cap, els peus, a les ulleres,... Penso que ja s'estirarà la cosa i anirem relaxant-nos. Però la cosa encara va a més, continuen els cops i els nervis, tothom vol anar per la fila de boies o la corrent ens porta a tots cap allà. Primera volta i 34', fatal, em falta l'aire, sembla una sprint! Segona volta i el mateix: cops i més cops. Al final, els pitjors 3800 metres de tots els ironmans que he fet, sense haver agafat mai el ritme ni la comoditat i amb un temps pobre : 1h. 10' ( al final tothom va comentar el mateix, molts cops i tots uns 5' més del previst ). Ha estat una natació molt bruta.

Sortida de l'aigua i transició llarguíssima cap a les bicis. S'obre el mon per mí. Transició lenta i còmode. Començo a pedalar enmig d'un ambient genial. Enfilo en direcció a la zona de Yaiza: uns 25 km de perfil ondulat ple de tobogans i carretera que pica cap amunt amb el vent de cares i lateral. Noto les cames de conya, amb força i agafo un ritme mitja-alt però vaig còmode. M'animo de cop. Passat Yaiza ens dirigim cap a El Golfo i el parc nacional del Timanfaya. Això es impressionant, únicament la carretera i al voltant tot de pedres de lava volcànica negríssimes, val la pena només pel paissatge. El vent continúa de cares. Enfilo la carretera llarguíssima i recta que atravessa el Timanfaya, que va picant cap amunt i amb repetxons afegits. El vent, com no, bufa fort i de cares. Les cames, a tope, bon ritme. Arrivo a la zona de La Santa i girem cap als dos ports del recorregut. Abans, una altra llarguíssima carretera quilomètrica que pica cap amunt, aquí tot puja, quan baixarem? Però ara, al menys el vent de cua. Anem en un falç planer però puc rodar acoplat a 35 km/h. Arrivada aTeguisse i començo el primer port. Vaig com una moto, les cames cada vegada millor. Tota la estona vaig recollint "cadavers". Sense dubte, el meu terreny són els ports. Faig el cim al Mirador de Haria i començo el perillós descens cap a Haria. Fot una impressió que no vegis!!! Un cop a Haria, comencem el segon port, el famós Mirador del Rio, tot a base de repetxons d'uns 200 - 300 metres amb força desnivell, i la resta anar pujant. Per fí, a dalt, paissatge de postal, impressionant, mirada a la esquerra cap a la illa de La Graciosa, no hi ha paraules per exlicar-ho. Els dos ports han estat durs, amb desnivell i el vent de cares, però m'he trobat de conya. Inicio el descens vertiginós arrivant als 75 km/h i amb vent lateral i de cua. Estem sonats! Després dels descens, molts quilòmetres de falç planer que pica cap amunt, però amb vent lateral i de cua, mitjanes acoplat de 35 - 40 km/h fàcil. I la sorpresa pel final: els últims 20 kms que no s'acaven mai, carreteres dolentes, picant amunt i que fan desesperar, les cames comencen a cremar i el vent de cares que emprenya força. Per fí, arrivo a Puerto del Carmen, entrada pel passeig cap a boxes: espectacular l'ambient i la cridoria del públic, soms uns cracks! Es la màgia de l'Ironman ! Baixo de la bici i corro cap a la carpa per fer la transició. Temps de la bici: 6h. 07' a una mitjana de 29'8 km/h. Pel desnivell del terreny, el vent que bufa i que no he anat a tope, estic molt content de la mitjana.

Inicio la marató enmig de la cridoria del públic, els primers metres sembla que estiguis flotant, imagina't si fóssim dels primers! Noto que de fons estic de conya i les cames marxen com un tiro. Això pinta be, anirem fent i a esperar que passin els kms. Quatre voltes pel passeig de 10'5 kms cadascuna amb tobogans i vent. Molt de públic a tot el recorregut. Van passant els kms i continuo al mateix ritme i còmode. Decideixo seguir així, incrementar el ritme no em sol.lucionaria res i segur que no gaudiria tan de la marató. Un Ironman es per disfrutar-lo, sobretot l'última part de la marató. Passen i passen els kms i s'acosta l'última volta. Agafo el tercer braçalet i penso això ja està. Per fí, últims dos kms. Això es genial, estic de conya i ara venen els millors 10 minuts del dia. Em vaig acostant a l'arrivada i penso en l'esforç de tot el dia. Val la pena. Tants dies d'entreno, de doblar sessions, d'anar a entrenar cansat després de treballar i al final ja estic aquí: els últims 200 metres, encara m'emociono quan estic escrivint això: entrada a meta. Una altra vegada FINISHER. Temps: 11h.20'12''.

Sens dubte, el millor del Ironmans que he fet. Avui he vist perquè diuen que es l'ironman més dur del món. Sobretot, el recorregut de bicicleta es dur, amb desnivell i vent, amb dos ports però la resta amb tobogants i carreteres picant amunt, apte per rodadors, però espectacular, indescriptible. I la organització, un 10: tot perfecte, avituallaments a tope i molt bona atenció al corredor. Aconsellable al 100 % per a tothom, que no us espanti el vent, val la pena!

Per acabar felicitar a en Jordi del Xaloc pel seu també gran Ironman i a la Mireia pel seu suport, així com pels moments de neguit i dubtes que hem compartit. També felicitar a la Tere del Sitges pel seu primer Ironman i a la Nanys pel seu suport. I com no, a tots els de l'equip i amics pels vostres ànims.

De totes maneres, com diuen, això només es un pas més cap a on no sé on aniré. Que no s'acavi mai. Salut a tots i fins al proper !!!

( Per cert, quan m'arrivin fotos de la cursa, ja les penjaré )