Sempre està be anar a correr a l'estranger. I aquesta vegada ha tocat a Elx, ( quí ho diria que acabaria anant a Elx ), un triató llarga distància de 1900 - 94 - 21 molt dur. En poques paraules, un recorregut de bici amb força falç planer picant cap a dalt i amb molt de vent i un circuit de correr exigent amb algunes rampes considerables ( incloses 75 escales a cada una de les quatre voltes, una passada ! ). Els protagonistes: jo mateix i en Xevi Xargayó.
La primera sorpresa va ser quan ens vam adonar que Elx està molt lluny de Girona, més de 650 kms per autopista que no s'acaba mai. Arribada a l'Hotel Holiday Inn de la organització, ens instal.lem a l'habitació i dinem. Per cert un 10 per l'hotel. La tarda anem a la fira del corredor a recollir el dorsal on haviem quedat amb en Josep Viñolas. Les fires cada vegada més pobres. Juntament amb en Josep anem a Arenales del Sol on s'inicia la prova i aprofitem per veure el recorregut de la bicicleta. Al vespre sopar típic a pizzeria i gelat ( en Xevi, perquè jo estava una mica indisposat de la pantxa ) i cap a dormir.
El matí de la cursa arrivem a Arenales a les 07:30, quina mandra ! A més no estava massa fí de la pantxa. Anem cap a boxes i comencem a deixar tots els estris al seu lloc. Molt de sol, cap núvol i això sí, vent. Per fí ens concentren a la platja, 600 triatletes enfundats en els neoprens. Sortida de les fèmines i 10 minuts després nosaltres.
El segment de la natació força còmode, mar planera i la temperatura d el'aigua acceptable. Només soms 600 i no hi ha gaires cops. Són dos voltes de 950, sortida a l'australiana.
El segment de la bicicleta ja no va ser tan plàcid. 94 kms amb molt falç planer positiu i amb molt vent que majoritàriament el teniem de cares o lateral, vaja, una agonia. El circuit, tot i que passava uns quilòmetres per la zona industrial i la resta per carreteres secundàries, força distret.
Es va fer força dur, i com més temps passava, més bufava el vent.
El segment de correr va ser duríssim, brutal. Eren quatre voltes de 5 km i pico on a part de vàries rampes, es pujaven 75 escales a cadascuna de les voltes, vaja, un regalet de la organització. I a més uns 2 km de cada volta eran al passeig marítim on el vent era considerable.
Resumint, va ser una prova molt dura ( que no ens ho esperavem ), amb molt d event, un correr força dur i molta calor. I pel què fa a la organització, molt be, aquest en Ximo s'ho curra i són molt atents amb els corredors. Els avituallaments també un 10, de tot: isotònic, aigua, gels, fruita,... i suficients. Una prova recomanable si voleu patir una miqueta.
Pel què fa a mí, vaig entrar amb 5h. 11', que tenint en conta que no em trobava massa fí i que era una prova força dura, estic força content. La natació com sempre, a un ritme d'Ironman que dic jo per poder sortir descansat, la bicicleta agafant mides per Lanazarote d'aquí un mes, i el correr a un ritme constant i " còmode ".
La resta de la setmana vaig fer tres sessions de natació ( una d'elles a la platja de Sant Feliu on vam quedar glaçats ), dos de bicicleta i una més de correr, no carregant massa de cares a diumenge.
Els acumulats de la setmana ( incloent la cursa ):
Natació: 10100 m
Bicicleta: 244 km
Correr: 39 km
Ara el pròxim repte ja es Lanzarote d'aquí a un mes. Si d'alguna cosa m'ha servit la prova d'Elx, es per decidir que a Lanzarote sortiré com si anés a fer un entreno. Fer els 180 de la bici amb vent, potser ser un infern. Ja anirem a buscar temps un altra any aun altre lloc.
Que disfruteu!!!
maquina, maquina!!!!! 5:11 auna doble olimpica tant dura com a Elx, i siguen la primera trialto de la tempurada, NO ET POTS QUEIXAR.FELICITATS
ResponEliminaAH!!!! I ELX TAMBÉ ÉS DELS PAÏSOS CATALANS, DE L'ESTREGER RES DE RES!!!!!!!!
TOT I QUE HI HA MOLT DE FACHA!
Bé, Elx no és ben bé l'estranger, perquè si no vaig errat encara cau als Països Catalans, no?
ResponEliminaMolt bé màquina! Salut! I no et queixis tant!