LLUIS RIGAU TRI

BONES FESTES

2011-12-23T10:31:00.000-08:00

CANVI DE XIP

2011-11-28T04:32:00.000-08:00

Qüestió de cicles. Ara toca tornar una estona a la muntanya, es hora de la btt, esquí de muntanya i correr per on sigui menys al carril bici. Canviarem la forma d'entreno, anar fent i improvitzant una mica les competicions, però segur que seran moltes menys que les de l'any 2011, si més no de llarga distància. Ja veuré el què faré. De moment a disfrutar de tot el que pugui.
Per començar el dissabte ja vam estrenar la btt i el diumenge va ser el primer dia d'esquí de muntanya a Vallter, amb un dia espectacular.

MARATO NOVA YORK 2011

2011-11-28T04:15:00.000-08:00

Per acabar la temporada com la vaig començar, amb una lesió ( contractura )al bessó, vam anar a fer la marató de Nova York. Esportivament poca cosa, limitar-me a fer-la i a acabar-la amb 4 hores, fent fotos i filmacions durant el recorregut. La qüestió era arribar al central Park. Una marató que no repetiria per la logística de primera hora, però que sí reconec que s'ha de viure pel què significa. Personalment crec que el recorregut de la Barcelona, per exemple, li dona mil voltes. Els 10 dies per allà, això es una altra cosa. També s'ha de viure, no es pot explicar..

EXTREMEMAN MENORCA 2011

2011-10-01T05:11:00.000-07:00

Diumenge 25 de setembre i correm l'Extrememan de Menorca, penúltim objectiu d'aquesta llarga i complerta temporada. La idea d'aquesta prova era acompanyar a en Josep, en Franc i la Maribel en el seu debut a la distància i passar uns dies de relax, però com el cap ens va tan ràpid, al final em vaig inscriure per disfrutar d'aquesta cursa al ritme que sortís, però amb l'objectiu de disfrutar-la sense patir massa.

Els dies previs a la cursa ja vam comprovar que aquesta illa es un paradís del relax i els bons aliments, i els recorreguts de la prova era realment espectaculars i motivadors. L'aigua ni comentar-ho, una bassa d'oli, amb un color impressionant i plegada de peixos. El circuit de bici molt guapo, encara que no era del meu gust, molt trencacames i amb falç planer, es va fer agradable i entretingut. I el correr, gens pesat, tot i que s'havia de pujar tres vegades la Torre de Fornells, i amb força públic gairebé tot el recorregut.
La natació.
Com que només erem uns 400 participants, la natació va ser tranquil.la sense cops, almenys per mí, que em vaig tornar situar en un lateral i vaig fer la meva. A ritme tranquil i gaudint de la natació vaig sortir en 35 minuts.

La bici.
Després d'una transició lenta com totes les meves, vaig enfilar el circuit de bici. Regulant ja des del principi vaig anar fent i sumant quilòmetres, trobant-me més be del què em pensava pel tipus de recorregut. Anava fent al meu ritme per intentar arrivar be de cames a la carrera a peu que era on volia apretar. Finalment a mí em van sortir uns 83 kms a una mitjana d'uns 34 km/h amb 1h. 27'. Pel ritme que havia portat, content del tot amb el temps.

La carrera a peu.
I sense saber com, ja des del primer km amb rampes a les cames, no hi va haver maneres de fer-les marxar. Amb el què menys pensava aquesta prova era amb les rampes, però les coses son així. Intentava agafar un bon ritme però les rampes no em permetien correr massa ràpid, tot i que físicament eem trobava molt be i amb possibilitats de fer una bona mitja marató. Però ja sabem que sempre hem de fer amb el què hi ha a cada moment i vaig anar fent. No se si van ser provocades pel tipus de circuit de bici que no em va gaire be o per l'acumulació de la temporada, o potser tot una mica. Al final, 1h. 45', que tampoc està tan malament per les circunstàncies.

Temps total 4h 53' fent el 43 de la general i el 4rt. del meu grup d'edad, un altre podium a tocar.
Enhorabona al debut de'n Josep i en Franc que van fer un temps espectaculars per ser la seva primera prova en la distància i a la Maribel que va fer 1a. del seu grup d'edad. Aquests prometen !!!
I ara ja el proper repte es la marató de Nova York, per acabar una temporada a tope.
Fins aviat.

I ara extrememan de Menorca

2011-08-26T05:24:00.000-07:00

Despres de disfrutar de la satisfaccio d'un bon Embrunman i veure que, en principi, m'he recuperat be, el proper objectiu sera el half de l'Extrememan de Menorca el 25 de setembre. No ho tenia clar, depenia de la recupercio fisica i sobretot de les ganes, pero sembla que tot esta de conya i a dalt de tot. Per una banda veig que les pallises i hores de tot l'hivern i primavera ara dinen els seus fruits. I per altra, cada dia estic mes motivat i amb mes ganes de fer coses.
A banda de'Extrememan tambe anirem a fer la marato de les maratons, Nova York, a menjar donuts i hotdogs, je, je... I entremig alguna travessa de natacio ( L'Escala i potser la de les Formigues de 7000 metres).
I com que el cap em va a 1000 per hora, ja estic ideant la temporads que ve, que no sera de descans. Si no hi ha cap contratemps, tornare a saltar a l'aigua de nit a Embrun, cita obligada sempre que pugui. Abans, segurament sera l'Extrememan de Salou del juny i podria ser alguna marato cap al febrer. I tot aixo amb una opcio que em reservo per a mi de moment.
I el que no faltara seran uns quants estajos als Pirineus i als Alps, que aquest any crec que han estat importants per mi.

EMBRUNMAN 2011: 12h 39' 58''.

2011-08-19T06:41:00.000-07:00

Cada any mes i millor, amb el pas dels anys anem millorant i rebaixant poc a poc els registres. Pero el mes important son les sensacions amb les que hem quedo, encara hi ha forca marge de millora i cada dia m'ho passo mes be en competició.
Despres dels problemes que vaig tenir a l'isquio durant la marato de l'Ironman de Nica no tenia gaire clar que em respectes de cares a Embrun, pero tot i les poques setmanes que hi havia entre les dos curses, no tan sols em vaig recuperar be sino que m'he trobat molt millor sobretot en bici, i l'isquio ha funcionat sense cap problema. Sempre he pensat que la constancia i la paciencia, juntament amb la forca mental, son una part molt important per aquestes competicions.
Divendres mati la Maribel, en Xevi Bassols, en Jordi Cebria i jo enfilem amb la furgo cap a Embrun. Parada a dinar a Aix en Provence, com l'any passat, i arrivem a Embrun a mitja tarda ( despres d'un petit problema amb dos cargols de la roda que van decidir quedar-se a l'autopista ). Un cop instal.lats al Bartevalles, anem a trotar la Maribel, en Jordi i jo, 30 minuts per la zona del llac, impressionant tornar a estar alla. Es un paratge que et fa sentir unes sensacions indescriptibles. Dissabte 30 minuts de nedar al llac i recollida de dorsals, i diumenge 1 hora de rodatge en bici, i a la tarda cap a boxes per deixar la bici. Durant aquests dos dies la Maribel va aprofitar el magnific entorn per nedar, correr i pedalar preparant el half de l'Extrememan de Menorca del 25 de setembre que segur que anira com un cohet.Segur que l'any que ve ja la veiem correr a l'Embrun, encara que ella, modesta, digui que no, la seva capacitat es per acabar un Embrun i molt més.
I per fi arriva dilluns 15. A les 03:35 sona el despertador i anem a esmorzar, la veritat sense massa nervis. Cap a les 05:00 entrem a boxes, com sempre repassem la bici i preparem el material. A les 05:55 ja estem a prop de la sortida, pero amb una mica d'aglomeracio. Donen el tret de sortida i nosaltres encara no erem a lloc. Anem cap a l'aigua, ja hi tornem a ser!!!
La natacio.
Entrar al llac de nit impressiona i et posa la pell de gallina, es indescriptible. Comenco a nedar i vaig agafant ritme, cada vedada mes comode. Van passant els metres i em trobo de conya. Poc a poc es va fent de dia, es una passada, nomes per viure aquesta sensacio ja val la pena ser-hi. Sense gairebe donar-me conta la natacio ja s'acaba i surto de l'aigua amb 1h 01' 30'm (temps real al meu crono). Molt content i satisfet, de fet es la meva millor marca en els 3800. Es un llac molt rapid i m'he notat de conya nedant. Als boxes coincidim amb en Jordi.
188 kms Bicicleta.
Només de sortir d eboxes ja comencen les primeres rampes dures del primer port. Les cames dormides com sempre em passa, però ja es despertaran més endavant, penso, com sempre a partir del km 90 o 100. Igual que l'any passat, la gent m'avança molt ràpida com si es tractés d'una distància olímpica i em vaig quedant enrrera, però jo al meu ritme, ja cauran a partir de Briancon i a la marató. La temperatura a les 7 i pico ja es bona i vaig complint amb el port al meu ritme, content i satisfet d'estar allà. Descens cap a Savines i al connectar amb la carretera principal atrapo a en Xevi. Vaig uns metres amb ell, tot perfecte, bones sensacions per tots dos i jo vaig tirant. Fi del primer bucle i de dret cap a buscar Guillastre i l'Izoard. Ja a les primeres rampes de sortida de Guillastre em començo a trobar be de cames ( km 60-70) i agafo un ritme més alegre amb cadència. Els valents que m'avançaven al primer port es van quedant enrrera. Per fí arriva l'Izoard, sempre fa respecte. Començo a pujar i a regular, es guapo però exigent. Tota l'ascenció amb cadència i regulant i amb bones sensacions. Arrivo a dalt i em trobo en LLuís d'Amer i la Maribel. Parada tècnica d'uns 10 minuts permenjar els bocates de nutel.la i mermelada. Descens molt ràpid, amb bona temperatura i disfrutant de la baixada fins arrivar a Briançon. A partir d'aquí comença la part dura de la bici, però continuo trobant-me molt be. Vaig a bon ritme passant kms i gent que ja va pagant l'esforç inicial per segurament no saber-se regular. El Pallon. Cap problema, amunt i ja s'acaba. Continuo molt be i arribo a Embrun, només queda el Chalvet, uns 6 kms amb una calor important. Inicio el Chalvet i sense adonar-me ja estic baixant com una bala cap als boxes. Acabo la bici amb 7h. 30' ( incloses les parades a Izoard i WC ), al meu Garmin 7h. 15' a 25'5 km/h, millorant uns 15' el temps de l'any passat.
La marató.
Transició lenta com sempre i inicio la marató. El primer km amb les cames una mica carregades, tot i això, amb ganes de correr i força bones sensacions.Vaig fent i continuo amb les cames unes mica carregades. km 5 i passo encara a 4' 35'. Penso en l'isquio per si em passarà com a Niça i afluixo una mica. Paciència i anar fent. Vaig parant i camino durant els avituallaments, em va be per recuperar una mica. vaig fent kms i ja acabo la primera volta. L'isquio perfecte. Les cames igual de carregades. La Maribel animant, va be trobar amics que t'empenyin moralment. En LLuís d'Amer també al costat del llac animant. I la segona volta, com la primera, anar fent. Tota la marató avançant gent, jo vaig carregat de cames però la penya va molt petada i la majoria caminen. L'Embrun es molt dur, però a aquest nivell de la classificació la gent hauria d'aguantar més a la marató i correr, segurament s'han cremat a la bici i ara ho pagen. Ja sóc a dalt dels càmpings i inicio el petit descens cap al llac a més ritme, ja veig el final. Arribo al llac, ja només queden 2 kms, dos kms per disfrutar de veritat tot l'esforça del dia i dels mesos d'entrenament. Últim km. Molta gent al voltant, tots animen i feliciten l'esforç, en aquests moments no saps ni les sensacions que tens, et sents el guanyador. Últims 500 metres i encara avanço a tres que van petadíssims, no poden ni reaccionar. Per fí la recta d'arribada i al fons l'estora blava. Marató en 4h 01'. Acabo be, sencer i molt content. Miro el crono: 12h 39' 58'', millorant uns 6 o 7 minuts el temps de l'any passat. Una altra al sac, però això es EMBRUN, es diferent, val per dos, es el SANTUARI.
Com deia al principi, cada any millor, com el bon vi. Millors registres i millors sensacions, acabant sencer i amb ganes de la pròxima. Segurament se'm donen millor els ironmans amb desivell i alta muntanya que els altres, però correr en aquests paratges en dona una motivaciño i força extra. Una altra cosa important: la sensació que tinc força marge de millora. No tenim límit.
En Jordi, un crack, en el seu debut a Embrun 12h 25', s'ha pogut treure l'espina de Niça i segur que l'any que ve hi torna.Però sobretot, recompensa pel gran esforç i constància durant tot l'any. En Xevi, el mestre, 13h. 57'', el seu 8è Embrun i millorant molt el temps de l'any passat, es incombustible. I felicitats també a l'Albert Olcina, debut també a Embrun i 13h. 30' aprox.
I la Maribel, una marevella, seguint-nos i animant-nos com una boja. Li agrada correr i es nota quan anima, es incombustible. Ha sigut una gran suporter i sobretot una gran acompanyant, la seva alegria i motivació segur que ens ha ajudat molt els dies previs i durant la cursa. Segur que l'any que ve la veiem correr a Embrun !!!
Doncs res, a l'igual que l'any passat un gran EMBRUN, amb molt bones sensacions, disfrutant de l'entorn, la cursa i sobretot de la companyia de la Maribel, en Xevi i en Jordi. Fins al proper EMBRUN.

ESTAGE I TRIATLÒ OLÍMPICA A LES ANGLES 2011

2011-07-14T10:31:00.000-07:00

Quinze dies després de Niça i en ple procés de recuperació poc em podia esperar pujar al calaix dels veterans en una triatlò molt guapa que ja fa dos anys que faig a Les Angles, dins del gran desplegament de l'Altriman. Però sembla que quan menys t'ho esperes passen aquestes coses, que et trobes de conya, vas molt fàcil i et surt tot rodó. Però el que més m'ha ajudat es la gran motivació que m'han injectat aquests sonadillos de l'Esteve: la Maribel, en Josep, en Franc i en Víctor, amb quí vam passar uns grans dies a Les Angles.

El diumenge al matí quan ens vam aixecar tenia la idea de sortir a correr per sensacions, però amb el convenciment que encara notaria l'esforç de Niça i que ja acabaria tranquil.lament. Després d'una natació mitjaneta, com sempre en el meu cas, on sí que es veritat que amb 2oo i pocs triatletes va ser força neta, vaig fer una transició també molt lenta, no se que foto als boxes !!! Els 1500 en 26'48''.

Agafo la bici i de seguida ja al primer port veig que vaig pujant molt fàcil, amb cadència i bones cames. Despés de coronar i baixar molt ràpid, començo el segon port i la cosa segueix encara millor, continúo amb bon ritme i només faig que avançar corredors. Com més quilòmetres passen, millor em trobo. Inicio el següent descens i planer per afrontar l'últim repetxonet de 3 kms. Un cop a dalt, descens vertiginós cap al poble de Les Angles, seguint cap a Formigueres i enfilant ja els últims quilòmetres palners i acoplat abans dels boxes. Finalitzo els 46 kms i uns 900 metres de desnivell de la bici amb 1h.34'14'.

Entrada als boxes i altra transició lenta, tot i que com veia que anava be, em vaig espavilar una mica. Em poso els Quads com sempre últimament per prevenir l'isquio i em llanço a correr.

El primer quilòmetre encara no em notava còmode, però mica en mica em vaig anar trobant be, agafant un ritme de 4'10''-4'15'' el km. I així sumant quilòmetres i avançant gent, les cames anaven i sense cap molèstia de cap tipus. vaig acabar els 10'5 kms amb 45', tenint en conta els 900 metres de pujada que hi ha a la meitat, no es mal temps.
Total, 2h.51'01'', 21 de la general i 4r de veterans. I gràcies a que el primer veterà va quedar tercer de la general i no s'acumulen els premis, vaig poder pujar al podi. Molt content d'això, però més de les sensacions que vaig tenir, molt fàcil a la bici i còmode al correr. Això em motiva molt de cares a Embrun el 15 d'agost.

Felicitats a en Pere per la seva 10a. posició a la general. Està com una moto de cares a Regensburg !!! Pere, aquest any sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L'ESTAGE

2011-07-14T10:21:00.000-07:00

IRONMAN NIÇA 2011: 11h 17' 36''

2011-06-28T22:20:00.000-07:00

I cada any que passa acabo millor els ironmans, més sencer i sense tantes molèsties musculars posteriors, segurament fruit d'un gran entreno durant els mesos anteriors. Ja se que no aconseguiré mai uns ritmes elevats però almenys puc seguir un ritme constant i força equilibrat. I aquest any a Niça no ha estat una excepció, m'he trobat de conya físicament, nedant, en bici i corrent ( l'estona que vaig poder correr )sense notar en cap moment defalliment. També serà perque l'experiència ens ajuda a saber-nos regular i aconseguir acabar la prova més fort que al començament quan saltem a l'aigua. Això sí, no m'he lliurat dels problemes a l'isquio esequerra que em van aparèixer i sabotejar la marató a partir del km 12.

Fins i tot quan entravem a la platja a les 06:15 amb en Jordi comentavem que aquest any no estavem gens nerviosos, no sabiem si era bo o dolent. Després de provar l'aigua i barallar-me amb les ulleres, donen la sortida a les 06:30 hores. Vam decidir col.locar-nos darrera dels sub 1 hora i dels pros per evitar els cops, però només de sortir no vaig poder espavilar-me i de seguida em van anar tancant els dels laterals. Impressiona nedar amb 2500 persones que volen avançar sense contemplacions i donant cops a dojo. Total, fins passats uns centenars de metres no vaig poder començar a nedar i agafar el meu ritme. Impossible nedar be, vaig decidir anar fent i esperar sortir de l'aigua i agafar la bici. ortida de l'aigua amb 1h.08', això sí, sense cansar-me.

Primera transició lenta com sempre faig, uns 6 minuts i pico. Començo a pedalar i em trobo be de seguida, fent els primers 20 kms de falç planer força ràpid i còmode. Van arribant els ports i portets i cap problema, cadència i anar fent. El millor moment, el port de 7 kms al km 90 aproximadament, anava com una moto. Km 120 i pico i cap a baix fins arribar als últims 20 kms que com sempre són una crono contra el vent, però em trobava amb força i vaig aguantar un bon ritme. Bicicleta en 5h. 52'

Segona transició també lenta, uns 6 minuts més i començo a correr amb l'interrogant de l'isquio. Començo a correr i com sempre als ironmans floto i les cames van soles. Fot una calor impressionant, però a mí ja em va be. Als 2 kms noto algo a l'isquio i em prenc les pastilles de bicarbonat que em va donar l'Enric i sembla que em passen les molèsties. Acabo els primers 5 kms a 4' 36'' de mitjana amb molta comoditat, frenant-me el ritme per regular. Als següents 5 kms decideixo baixar a 5' el km com havia planificat i tot i que continuo molt be, els acabo a 5' el km. Però per desesperació al km 12 de cop i volta sense avisar se m'engantxa l'isquio esquerra i em comencen a venir els mals rotllos, doncs a Bilbao ja em va avisar. Paro i camino ràpid per veure si se'm relaxa. després de caminar un parell de minuts puc tornar a correr. I així fins al final de la marató i de l'ironman, corrent i quan s'engantxava l'isquio anava caminant uns minuts.

I ja arrivo al km 40, després d'un gran esforç psicològic i de motivació. Com cada vegada, els últims 2 kms corro mig emocionat pensant en tot l'esforç fet al llarg del dia i dels mesos anteriors. I ja sóc a l'alfombra blava. Es impressionant el què sents en aquells moments, els que ho heu provat ja ho sabeu i els altres ja sabeu el què us toca, je, je !!! Cinquè Ironman ( segon cop a Niça ) finalitzat. Marató en 4 hores i ironman en 11h. 17' 36''

La veritat es que la intenció era intentar acabar en 10h. 30' o 10h. 40', però els problemes amb l'isquio ho van fer impossible. Tot i això estic molt content del resultat, d'haver acabat una altre Ironman que no es poca cosa, d'haver acabat més fort que al començament i sobretot d'haver-mo passat molt be tota la estona. I a més, si el gran mestre Marcel està content i satisfet amb la seva tercera posició després de guanyar cinc anys consecutius, com no ho puc estar jo també de content. Soms els putus amus !!!

I ara a acabar de recuperar per afrontar novament un altra cop l'Embrunman el 15 d'agost, acompanyant l'altra mestre dels mestres Xevi Bassols i també amb el company de "fatigues" Jordi Cebrià, quins cracks que estem fets. Soms els millors.

Salut i kms per tothom.

UNA SETMANA I NIÇA

2011-06-19T06:47:00.000-07:00

El temps passa volant, en un no res ja ens plantem a la platja de Niça esperant el tret de sortida d'un nou ironman. Com diu en Jordi, no se si es bo o dolent, però aquest any no tinc els nervis ni la preocupació dels altres anys, potser com que després encara ens queda un altre objectiu ( Embrun ), Niça serà una prova més, amb tot el respecte sempre per la llarga distància.
L'entrenament necessari per Niça ja està fet, amb la conciència i la tranquil.litat que per acabar-lo anem sobrats, sempre que no tingui cap incidència no esperada o que els isquios em respectin. Una altra cosa es intentar anar a buscar un temps determinat, que, en principi, ho deixarem per una altra ocasió, si més no ja de sortida. Un cop estem en cursa, ja veurem si anem més be o més malament i aniré per sensacions.
Després dels problemes que m'han donat els isquios durant tota la temporada, les últimes setmanes no m'han fet mal durant el correr, suposo gràcies als quads de compresport, però sí que me'ls noto carregats alguns dies, per lo tant, intentaré començar la marató conservador i ja aniré veient sobre la marxa. El més important serà acabar amb un temps més o menys decent, però sobretot sencer. I més després de la experiència al half de Bilbao, on vaig haver de parar a estirar els isquios durant els últims tres quilòmetres de la mitja marató final.
Doncs això, amb la motivació a tope i amb la seguretat d'haver fet els deures fins al moment, marxo cap a Niça amb l'objectiu principal d'acabar-lo decentment i sobretot disfrutar d'un gran dia d'Ironman.
Ja us ho explicaré.

UNA SETMANA MES

2011-05-22T09:02:00.000-07:00

Una altra molt bona setmana d'entrenament acumulant kms, metres i hores d'entrenamnet. Unes 24 hores en total amb dos dies de transició.
Dijous una bona transició amb 3500 metres de natació + uns 70 kms de bici + uns 14 kms de correr, acabant amb molt bones cames. I diumenge una altra bona transició amb 126 kms de bici amb 1760 metres acumulats positius + 11 kms de correr a bon ritme. Total, anar agafant bones sensacions de cares a Niça.
El dissabte que ve amb en Jordi Cebrià anem a correr el primer Half de Bilbao que ens sersvirà com a bon entreno de qüalitat.
A seguir entrenant.

2011-05-16T00:44:00.000-07:00

Molts de dies sense escriure res al blog, no es que estigués parat, sinó que les molèsties que he tingut als isquios no em motivaven prou com per explicar res. Des del dia de Sant Esteve que no em treia de sobre les molèsties i per fí ara sembla que han quedat enrrera. Almenys aquestes dos útimes setmanes he pogut correr a bon ritme sense cap incidència, això sí, amb els quads de Compressport que van de maravella.
Ja fa tres setmanes que vaig entrenant amb força volum i intensitat preparant l'ironman de Niça del proper 26 de juny. Fa unes setmanes vaig fer la llarga del Remences amb 6 hores, amb bones sensacions pel ritme que vaig anar i després de passar tres dies entrenant ports als Pirineus.
Al final també ens hem inscrit amb en Jordi Cebrià al primer Half de Bilbao del dia 28 de maig.Més que competir, anirem a provar una mica les sensacions i sobretot a disfrutar d'una prova que segur que estarà molt be. El Pais Basc es una altra cosa.
Doncs be, de moment sembla que tot torna a anar prou be i vaig acumulant força volum i intensitat, a veure si fem tremolar als francesos el dia 26.
Salut a tots.

MARATO BARCELONA 2011

2011-03-06T22:34:00.000-08:00

Tot i els problemes que he tingut fa tres setmanes amb els isquios, la intenció era repetir la bona marató de l'any passat, però aquest any no ha pogut ser. Potser vaig ser massa optimista corrents massa ràpid els primers kms,entre 4'05'' i 4'07'' el km, però com que em trobava molt còmode tant de cardio com muscularment vaig decidir jugar-me-la i continuar així. Vaig passar la mitja amb 1h. 27' 44'' sense problemes i confiat que tot anava be. Al pas pel km 30 encara anava molt be, sobretot de cardio, passant amb 2h. 05' ( 4' 10'' el km de mitjana ) per acabar amb 2h. 55' i pico, però van començar els problemes. Els isquios se'm van començar a engantxar i a partir d'aquí ja va sr un constant parar per estirar i arrencar. Com encara tenia marge, vaig pensar que em podria moure al voltant de les 3 hores, però al cap al km 33 em va passar com una bala el globo de les 3 hores i ja vaog veure que no els podia seguir ni en somnis, el meu ritme ja era de parar i arrencar per estirar els isquios. I un cop aquí, el temps ja no importava, lo important era arrivar a l'Avinguda Maria Cristina sense lesionar-me. I després d'uns 10 kms de passeig per la zona més animada de la marató i gaudint dels ànims de la gent, vaig arrivar amb un temps de 3h. 13' 57'' a una mitjana de 4' 36'' el km. El que sí vaig comprovar es que per més maratons i ironmans que haguis fet, al ritme que sigui, quan ja arrives a l'arrivada t'emociones per força. No m'esperava que, tot i els problemes i la tranquil.litat dels últims 10 kms que em va fer desistir de fer un bon temps, quan arrives a Plaça Espanya, sentís emoció. La gran quantitat de gent que hi havia els últims metres era impresionant i suposo que alguna cosa va fer-hi.
Be, tot i no aconseguir un molt bon temps, estic molt satisfet dels primers 30 kms i d'haver acabat una altra marató. Quan fa tres setmanes encara estava lesionat dels isquios, dubtava fins i tot de poder fer-la o acabar-la. I com que sempre m'agrada anar el més fort que puc, als primers kms vig decidir arriscar i intentar buscar un bon temps i baixar les 2h. 59' de l'any passat. Però a vegades jugar-te-la té aquests riscos. De moment encara penso que sempre s'ha d'anar a buscar el millor resultat, per això entrenem i intentem millorar.
El més important, una altra experiència i un molt bon cap de setmana amb els amics.A
El proper gran objectiu: Ironman de Niça el 26 de juny.

A CINC DIES DE LA MARATO DE BCN

2011-03-01T05:26:00.000-08:00

Començament de temporada calcat al de l'any passat, un mes lesionat durant la preparació de la marató de Barcelona. Els problemes anuals als bessons i als isquios ja són un clàssic per a mí, però com que soms més tossuts que una mula, continuem endavant sense perdre de vista l'objectiu: les 3 hores.
L'esperança que tinc per poder repetir la bona marató de l'any passat es que aquests mesos previs a la marató han estat una còpia de l'any passat: les mateixes lesions, les mateixes sessions d'entrenament, les mateixes intensitats,... i sobretot, les mateixa motivació i ganes de correr i baixar de 3. Les sensacions no sé quines són, ja sabem que la setmana prèvia a una competició com una marató mai saps com estas, més ben dit, els nervis no et deixen estar segur de les teves sensacions. Segurament són molt bones, esperem que diumenge les trobi.
Doncs això, ja tenim la marató a sobre, no se si seran les 3 hores, però el que sí se es que per mí no quedarà.
Molta sort a tots, però especialment als meus amics i a en Frank que debuta en la distància.

MITJA MARATÓ L'ESPIRALL. LA PRIMERA.

2010-12-12T07:13:00.000-08:00

Avui diumenge 12 he fet la primera mitja marató de la nova temporada 2010-2011 i també es la primera competició, juntament amb en Jordi Cebrià i en Xevi Bassols ( no penjo fotos perquè ja ens coneixeu i a més soms força lletjos ). Després de les setmanes de descans i unes quantes més d'arrossegament, per fí he començat a fer alguna cosa interessant. Tot i que el ritme de cursa que m'havia marcat l'Enric no era massa pretenciós, les sensacions han estat bones. A banda de la típica sensació de pesat i de clavamenta de cames en part per els entrenaments de peses i per l'excés de kgs, el cardio i les cames han respost força be.
Si no coneixeu aquesta mitja marató, es una mitja més aviat durilla, amb tobogans i amb algun falç planer llarg, tipus Granollers però una mica més dura. Això sí, suposo que com que era la primera vegada que hi anavem, ha passat ràpida. En total més de 700 participants i sense cap problema d'organització ( be, el bocata de xoriço del final podria millorar-se !!! ).
Els ritmes marcats i fets són els següents: 1r. 5000 a 4' 29'', 2n. 5000 a 4' 23'', 3r. 5000 a 4' 18'' i 4r. 5000 a 4' 13''. El temps total ha estat de 1h. 32' a un ritme de 4' 21'' el km i a 141 pulsacions de mitjana. En fí, pel què portem d'entrenaments i per ser la primera d ela temporda, no ha estat malament. Em quedo amb les bones sensacions i l'haver fet una mitja nova.
La propera segurament serà la Sant Silvestre de Girona.

NOVA TEMPORADA = NOUS REPTES I OBJECTIUS

2010-11-07T07:19:00.000-08:00

Després d'un mes de descans absolut, sense fer res de res, per fí aquesta setmana he començat a entrenar per preparar la nova llarga temporada 2010-2011. Dies abans de fer l'Embrunman 2010 deia que l'any següent faria un any de descans actiu sense participar en cap prova de llarga distància, però ja quan portava pocs quilòmetres de la marató de l'Embrun vaig decidir aparcar aquesta idea per un altre moment. El bon estat de forma que vaig aconseguir la temporada passada preparant l'Embrun em va permetre correr la marató disfrutant de cada metre que feia i això va fer que el meu cervell canviés d'idea i anés pensant en les properes cites. Sempre ho he dit, la motivació i la ment són molt importants per tirar endavant.I com que ja no hi ha volta enrrera, hem començat una altra temporada plena de reptes i objectius. I a l'igual que l'any passat, amb l'Enric Hernandez com a entrenador que ho va fer genial la temporada passada.
Com a primer objectiu anirem a la Marató de Barcelona la primera setmana de Març. Si no hi ha contratemps i els entrenaments van be, l'objectiu principal serà millorar les 2h.59'09'' del 2010 i si ens podem acostar a les 2h.55' ja seria genial. Pel camí, alguna mitja marató per anar evaluant l'assimilació dels entrenaments, que podrien ser Ripoll, l'Espirall, Barcelona i Granollers.
Com a segon objectiu i el més important, la idea principal es repetir l'Ironman de Niça per intentar la classificació del meu grup d'edad de 40-44 i així buscar una motivació extra per millorar personalment. Si no es Niça, seria la nova prova de l'Extremman Salou. I entre la Marató de Barcelona i aquest Ironman el mes de juny, buscariem algun half que encara no sabem.
I com a tercer gran objectiu, tornar al Santuari, a l'Embrunman, sense dubte la millor prova que es fa en aquesta distància. No es pot explicar amb paraules el que vius quan et trobes enmig d'aquest gegant.
Com ja he dit, continuaré amb els entrenaments de l'Enric, però també acompanyat d'uns quants bons amics que fan que disfrutem més d'aquest gran esport, que, de fet, es el que més importa.
Molta sort a tothom.

ÚLTIM HALF 2010

2010-09-28T04:04:00.000-07:00

Molts de dies sense entrar al blog però es que no tenia gaires coses per explicar. Recuperació, manteniment i a esperar l'última prova de la temporada, amb més ganes d'acabar que de competir. Els kms i les hores d'entrenament al final passen factura i demanen un descans.
I aquesta última prova serà el Half Mediterraneen del circuit francès del O3 Series que es fa el diumenge 3 d'octubre a Les Barcarès, a prop de Perpinyà. El ritme, el just per acabar sense quedar destrossat i, com sempre, a passar-ho be amb els amics. Per que en definitiva es el que més importa, passar-ho be amb la gent amb quí t'hi entens. Del tema dels amics i "coneguts" pros ja en parlaré un altre dia.
I ja fa dies que estic pensant en la temporada que ve, que encara que ara estic cansat, tinc ganes de matxacar-me encara més i proposar-me reptes més interessants.
Que vagi be.

CONTINUANT LA RECUPERACIÓ

2010-08-29T10:25:00.000-07:00

Continuo la recuperació de l'Embrunman i ja m'he inscrit a la propera i última prova d'aquesta temporada: half del Mediterraneen el 3 d'octubre.
Aquesta setmana ja he començat a rodar en bici i a nedar, però en un bon entorn com es la Cerdanya francesa amb en Jordi Cebrià. Rodatges suaus pel Pailheres, Coll d'Hares, Coll de la Creu, Coll de la LLosa, Collada de Toses i alguna baixadeta. També hem nedat algun metre al llac de Les Angles i a la piscina de Puigcerdà. En fí, uns molt bons dies de relax i entrenament per anar recuperant.

EMBRUNMAN 2010: 12h.46'13''

2010-08-17T13:27:00.001-07:00

FALTEN LES FOTOS

Li vaig dir a en Pere Sala quan vaig sortir de nedar 15' al llac el dissabte: que tenia molt bones sensacions!!! I així va ser. Crec que ha estat de llarg el millor resultat en distància ironman de tots els que he fet fins ara.I les sensacions mentres corria la marató, impressionants. Sense dubte, els mesos de preparació i les llargues tirades de bici i transicions han donat el seu fruït, i com no, la planificació de l'Enric Hernandez. Continúo pensant que la preparació psicològica juga un paper molt important en aquestes distàncies, tant o més que la física. Ja ho veieu, anar sumant anys i cada vegada millorant els regsitres.
Primer de tot vull agraïr el suport i l'assistència del gran equip que van formar la Natàlia, la Vanesa, en Jordi, en Marc i en Pere, que es van portar collonudament amb nosaltres i ens van animar i assistir de maravella. Segur que sense vosaltres hagués estat més dur del que ja va ser. Moltes gràcies.
I ara no m'extendré massa en la cursa, em quedo jo amb les meves sensacions, no em vull fer pesat, només unes pinzellades.
Boxes.
Què us he d'explicar dels moments als boxes previs a la cursa !!! Silencis, concentració, silencis, concentració i més silenci i concentració. Pensant què collons fotem aquí a les 05:00 del matí i amb moltes hores de patiment per davant. però soms masoquistes i això ens agrada. Arriva el moment i anem cap al llac.
La natació.
Després de 10' de tensió i nervis al costat del llac, a les 06:00 tret de sortida. Això ja comença, els primers 300 metres cops i estrés, després ja agafo el meu ritme i em trobo de conya. Vaig fent molt còmode, amb alguna essa inclosa i completant metres. Sense adonar-me'n acabo la segona volta i nedo cap a l'arc de sortida de la natació. Surto, miro el crono i flipo: 1h. 2'. Una natació força neta, còmode i on fins i tot m'ho he passat be nedant !!!
La Bicicleta.
Després d'una transició força lenta inicio els 188 kms de bicicleta. només de sortir ja el primer port, amb molt de públic als carrers d'Embrun. Avanço còmodament i vaig agafant un ritme que considero raonable, tot i que la gent no para d'avançar-me. Penso que queda molt d ecamí i que ja cauran. Vaig sumant kms i arrivo a peu de port del Coll d'Izoard. Començo a pujar i continúo amb ritme còmode, amb cadència i cap amunt. 13'5 kms, gairebé tots al 8, 9 i 11 %.A dos kms del cim ja veig una estel.lada gegant a la penúltima curva, senyal que hi teniem els suporters que ens esperaven. I efectivament, a 200 metres del cim, em trobo la Natalia, la Vane, en Jordi, en Marc i en Pere animant i cridant com bojos. Pell de gallina. Arribo al cim amb 5h.30' de cursa. Paro i agafo els entrepants que havia preparat i que la organització et deixa al cim. menjo amb en xavi Arenas que també ha coronat i acompanyats dels suporters. Després de 10' continuem la marxa. Comença l part més pesada i engantxosa. Falços planers, tobogans i portets acompanyats d'un fort vent de cares i 88 kms per davant. Es qüestió d'anar fent tranquils que encara queda. I arriva el Pallon, 1'6 kms al 12-13%, que pujo amb el 26 i el 29. Continúo pedalant be i amb cadència, cada vegada em trobo més be. I així direcció Embrun, pujant i baixant constament. Un cop a Embrun, comença l'últim port al km 180, el Chalvet: 6'5 kms més. I ha estat el port que he pujat més fàcil i còmode. ixò pinta be i amb ganes ja de començar a correr, amb la incògnita de com estarn les cames després de 7h39' de bici + 1h. 2' de natació. Arribo als boxes i deixo la bici.
La marató.
Després d'una altra transició lenta surto a correr sense saber com em trobaré, però la motivació a tope. Al.lucino, metres i metres de gent cridant i animant i les cames que volen. Sense voler i frenant-me les cames van a 4'40'' el km fins el km 4 on comença la primera pujada al poble, més d'1 km de pujadeta. Continúo corrents i molt fàcil de cames. Vaig fent camí i la cosa pinta molt be, les cames funcionen i no tinc cap molètia muscular. Passo la segona pujadeta constant i m'adreço cap als boxes per completar la primera de les dos voltes de la marató. Al km 18 aproximadament torno a trobar als suporters que m'animen i em donen encara més forces. Passo per l'arribada i començo la segona volta. Aquí comença l'únic moment de crisis de tota la marató, del km 20 al 23 aproximadament. Però em recupero i torno a trobar-me molt be. Inexplicablement augmento el ritme i cada vegada vaig més còmode. Ja no hi qui m'aturi, vaig suamant kms fins que torno a arrivar al km 39 on hi havia la colla. El millor moment de tots, estic corrents a 4'30'' el km i cada vegada més fàcil. Últim km i això ja està fet. Última recta de 150 metres de la línea d'arrivada, no sé ni en què pensava però estava molt satisfet i content. Per fí arrivo al SANTUARI !!! Acabo la marató en 3h.52' i l'Embrunman en 12h.46'13'' en la 156 posició de la general. Sincerament no m'ho creia.
La sensació global de tota la cursa es que vaig regular molt sobretot en la bici, cosa que em va ajudar a fer una marató a bon ritme i anant de menys a més des del principi de cursa. Segur que podia haver rebaixat més minuts, però mai se sap si apretant més a la bicicleta hagués arrivat tant còmode a la marató. De totes maneres crec que es el millor resultat que he fet en aquesta distància i molt content que hagui estat a Embrun. Segur que un altra any hi tornaré.
Moltes felicitats també a en Xevi Arenas, en Xevi Bassols i a en Xevi Xargayó pel seu exit també. I altra vegada les gràcies a la Natàlia, la Vane, en Marc, en Pere i a en Jordi que no van parar d'animar i atendren's durant tota la cursa. Soms collonuts !!! Visca el SANTUARI !!!
Publica un

ESTAGE A EMBRUN 2010

2010-08-06T07:57:00.000-07:00

Amb en Xevi Xargayó i la meva furgo nova vam fer un estage a Embrun tres setmanes abans de l'Ironman per veure els recorreguts. Tres dies de bons entrenaments, de desconnectar de l'ambient carregat de Girona i de bona convivència.Impressionant la ubicació d'aquest poble dels Alps francesos amb ambient muntanyenc i envoltat de parets dignes de ser pujades en bicicleta. I bones pizzeries ... Anem per feina:
Natació: el llac on nedarem es força petit però molt guapo, res a veure amb altres com el de Les Angles. En aquest no crec que foti tan de yuyu nedar quan encara serà negra nit, a més, sembla ser que es donen dos voltes però nedant sempre a prop de la vora del llac on hi haurà força públic.
Bicicleta: circuït evidentment duríssim, amb uns 5000 metres positius acumulats ( alguns no es posen d'acord, però no ve de deu metres ). Començarem amb un primer bucle d'uns 40 kms que només de sortir dels boxes ja tira amunt amb un primer port de 5' 5 kms al 6 - 7 % sense descans. Tot seguit, uns 9 kms més de tobogans ( amb una rampa del 12 % inclosa ) que porten a un descens trencat per una rampeta de 3 kms al 2 - 3 % aproximadament. Baixarem a la nacional i anirem direcció Embrun amb un parell de pujadetes d'1 km que faran mal a les cames. Un cop a Embrun agafarem direcció al Coll d'Isoard, començant amb un primer port de 4 - 5 kms al 5 - 6 % que no surt al desnivell. Continuarem amb tobogans uns 15 kms més fins tornar a empalmar a la nacional. 1 km de planer i altra vegada dos portets de 2 - 3 kms que fan mal a les cames, per començar l'aproximació a l'Isoard, uns 20 kms al costat d'un rio espectacular. I per fí, l'Isoard, 13' 5 kms de patiment agradable només de pensar on ets. Els tres primers kms al 4, 5 i 6 % respectivament i els 10 kms restants TOTS amb mitjana del 8% constant excepte un a l'11%. No perdona, cadència i cap amunt que els 2300 metres ens esperaran. aquí els que aniran amb un 39 s'enrecordaran !!!A dalt l'Isoard passarem pel km 100 del recorregut. Millor parar i menjar un bocata, que el més dur encara no haurà arribat. Descens ràpid i agradable i en 20 kms ens plantem a Briançon. Planejarem i tornarem a agafar carreteres secundàries, amb un primer port de 3 kms al 3 - 5 %. Més tobogans i falços planers i de cop i volta cap al km 140 trobarem la paret-putada del recorregut: el Pallon, amb 1' 5 kms que no baixen del 12 % ( pobre Arenas, amb el 39 !!! ). Superat el Pallon, continuaran els tobogans i falços planers fins arribar a Embrun, km 180. Però enlloc d'anar cap a boxes com a qüalsevol ironman, a muntanya soms més collonuts i girem direcció a l'últim port, el Chalvet, d'uns 6 kms al 6 - 7 % i amb rampes del 11 i 12 %. En fí, més cadència i ja arribarem a dalt. per fí, descens cap a boxes i podrem deixar la bici, si es que no l'hem llençat per un barranc abans !!! Resum del circuït de bici: tobogans, falços planers a dojo i ports de primera.
Marató: la marató seran dos voltes a un circuït força durillo. Si no canvien el circuït, cap el km 4 pujarem la rampa del poble, 1' 5 kms al 4 - 5 %, suposo que gairebé tota caminant. Baixarem al riu altra vegada i a l'altra banda del famós pont de fusta, començarem una rampeta d'uns 3' 5 kms que no para de pujar sostingudament. I directes cap al llac i boxes per començar la segona volta idèntica a la primera.
Ja us ho explicaré a la tornada. Aquest any hi anem una representació nombrosa de gironins: Xevi Bassols, Xevi Xargayó, Marc Pinsach, Xevi Arenas ( nacionalitzat ) i jo mateix. Molta sort i ànims a tots, fins i tot a en Marcel que està tan fort que segur que no necessita ànims, les cames li van soles per tornar a guanyar. Segur que patirem però que també gaudirem d'un gran dia al SANTUARI.

TRIATLÓ OLÍMPIC DE LES ANGLES 2010

2010-07-26T01:42:00.000-07:00

Després de molt de temps de no haver fet cap Olímpic i seguint la preparació cap a Embrun, amb en Marc Pinsach vam decidir de correr aquest Triatló Olímpic de Les Angles , on hi havia 900 metres de desnivell en el segment de bicicleta, per anar afinant la preparació i no quedar massa rostits. I així va ser, vam fer un gran entrenament de qüalitat sense gastar masses energies que ens faran molta falta a Embrun. També ens va acompanyar en Manel del Club Triatló de l'Ametlla que va fer el Half amb un gran resultat.
En un entorn incomparable, vam saltar a l'aigua per fer els 1500 de natació. Amb gairebé 210 participants, vaig poder agafar força be el ritme sense massa cops i em vaig mantenir amb un ritme constant i còmode, sortint de l'aigua en 24' sense patir massa.
Després d'una transició força lenta, com sempre, començo el sector de la bici remontant posicions. De seguida arriba el primer port, uns 4 kms amb força desnivell continuat. Continuo recuperant posicions a un ritme moderat i amb cadència. Em començo a trobar còmode i arrivo a dalt del port començant un descens força ràpid fins a peu del segon port, uns 10 kms amb un pendent més suau que l'anterior però que va pujant. Agafo molt be el ritme i el pujo amb cadència i força ràpid. Un cop a dalt, en Pere, la Vane i la Natalia animen i fan unes fotos fantàtiques. De seguida el descens i directe a pel tercer port, uns 2 o 3 kms suaus, però que van ser els que vaig anar més malament ja que no vaig agafar el ritme en cap moment. Comença el descens passant pel mig del poble de Les Angles i enfilem els últims kms planers que faig acoplat a un bon ritme. Entrada als boxes amb 1h. 38' havent recuperat forces posicions i sense haver-me exprimit massa.
Una altra transició lenta i començo a correr en la posició 40 i pico. Al km 1 més o menys, em trobo en Pere amb la BTT que m'acompanya una estona i m'anima: vinga va, que en tenim 5 o 6 aquí davant i van fossos !!! I així va ser, un a un vaig anar passant corredors fossos i avançant posicions, corrents a un ritme rapidet però fàcil d'aguantar en aquells moments. El cos em responia i cada vegada em trobava més be i còmode. La veritat es que la preparació de l'Embrun es nota i em feia anar rapidet però còmode. Al km 4 ens trobem " la putada " del circuit de correr: una rampa d'1 km força dreta. No passa res, cap amunt i ja baixarem !!! I ja en els últims kms, avançant algun corredor més, em dirigeixo cap a l'arribada entrant en un temps de correr de 46', que pel desnivell que hi havia no està malament.
Al final vaig fer un temps final de 2h. 54' 51', acabant 31 de la general i 6è de la de veteranos ( a un minut i mig del tercer, un altre dia sense saber-ho ). Molt content de com em vaig trobar en els 46 kms de bici i especialment en els 10 kms de carrera a peu.

DOBLE OLIMPIC HELLIN

2010-06-20T10:03:00.000-07:00

Una part del paisatge del recorregut i dels descens espectacular a la localitat d'Ayna

El passat dia 6 de juny juntament amb en Xevi Bassols i en Xevi Arenas vam participar a la primera edició del Triatlon Sierra de Segura, un doble olímpic molt casolà però espectacular que es feia Hellín ( Albacete ). Ens esperaven 3000 m de natació + 90 kms de bici amb uns 1600 metres de desnivell i 20 kms de carrera a peu.
El dia abans vam anar a reconèixer en cotxe el circuït de bicicleta i vam al.lucinar amb els tres ports que hauríem d'afrontar, ja que no ens podiem pensar que a la seva " sierra " hi haguessin aquells desnivells i barrancs. Al vespre, sopar a la pasta-party que ens va regalar la organització, per cert, molt complerta i ben ambientada amb musiqueta de la " època ".
El matí de la cursa, després d'esmorzar ens dirigim al punt de sortida dels autocars que ens van portar fins el pantà de Talave ( a uns 25 kms d'Hellín ) on fariem els 3000 metres de natació. Un pantà força gran i amb molta aigua força neta on hi havia un circuït amb tres boies on fariem dos voltes. Amb 10 minuts de retard tret de sortida i comencem a nedar. Una natació molt tranquil.la ja que erem poc més de 100 triatletes i per tant no hi va haver cops. Vaig agafar un ritme tranquil i conservador complint el tràmit en algo menys de 54', que per lo tranquil que vaig anar no va estar malament ( segurament serà el ritme que portaré a l'Embrun ja que vaig anar molt còmode ). Surto de l'aigua i enfilo per una pendent cap als boxes per agafar la bici.
Pujo a la bici i començo els 90 kms. Només de sortir del boxes, el primer port d'un 22 kms però que es pujava força be, alguns kms a plat. Anar agafant ritme i una mica conservador, ja que el circuït pintava ser durillo. Coronat el primer port arrivo a la part més espectacular del recorregut, un descens vertiginós amb molt de desnivell i curves tancades que portava al poble d'Ayna. Tot seguit, el segon port, uns 6 - 7 kms a un 5 o 6 % de desnivell. Anar fent i vaig adelantant corredors. Un cop coronat, una mica de planer i tobogans per començar un altre descens força perillós però que vaig baixar força ràpid. Pròxim port el que passava pel poble de Liètor, uns 5 kms amb més desnivell però molt guapo. Un cop a dalt, ja començava el teòric " descens " cap a Hellín, uns 25 kms favorables amb alguna tatxuela. Però com sol passar sovint, va ser un infern, vent de cares, repetxons que no s'acabaven i uns últims 5 kms que picaven cap amunt i amb vent de cares que feien desesperar. Al final, arrivada a Hellín amb 92 kms de bicicleta a les cames i 3h. 07' de parcial.
Començo la carrera a peu a la posició 22. Eren 4 voltes de 5 kms per les afores i el centre del poble, amb un parell de carrers que picaven cap amunt. I del correr què dir, doncs anar passant els kms el millor possible, a un ritme constant i esperant l'arrivada. Molta xafagor. Al final entro al camp d'esports on hi havia l'arrivada amb 1h. 38' de carrera a peu molt xafat per la calor, però content de la cursa feta.
Al final 24 de la general, 4rt. veterano i amb un temps total de 5h. 45'. Com tots els triatlons llargs amb desnivell al segment de bicicleta, va ser força dur i un bon test de cares a Embrun. No sé que tenen aquestes proves que engantxen, perquè el patiment que suposen...
Tot i ser un triatló casolà on no hi havia molt nivell a davant però sí força a la part mitja, es totalment recomenable per fer, tan pel recorregut espectacular i dur de la bicicleta com per l'entrega de la organització que es mereix un 10 pel tracte que va tenir amb tots nosaltres. Molts organitzadors de Catalunya i sobretot la Federació n'haurien d'aprendre molt d'aquests company del Club Triatlon Hellín, perquè a aquest els interessa el benestar dels corredors i als altres només els interessa la pasta. Es la realitat!!!

Els altres dos membres de l'única expedició catalana: Xevi Arenas i Xevi Bassols

TRIATLO B DE BANYOLES. EL PODER DE LA MENT I LA MOTIVACIÓ

2010-05-02T12:22:00.000-07:00

Aquest diumenge 25 d'abril vaig participar a la nova edicicó del triatló B de Banyoles ( 2200 - 80 - 20, que en realitat van ser 1500 ? - 70 - 19 ) tot preparant el gran repte de l'any: Embrun. La veritat es que després de molt bones sensacions durant totes les setmanes que porto de preparació, la setmana prèvia a Banyoles em notava una mica cansat i desmotivat, però pensava que era a causat de la baixada de volum d'entrenament i de les sensacions pròpies dels dies anteriors a proves de llarga distància. Però per mala fortuna es tractava més de lo primer que de lo segon.

El diumenge al matí em vaig aixecar sense ganes de correr, com ja he dit una mica desmotivat i cansat. Després d'esmorzar i carregar tots els trastos al cotxe, marxo cap a Banyoles. Arrivo aviat per anar tranquil, les presses no m'agraden gens. Un cop aparcat, començo a preparar el material, em trobo amb els amics i ens enterem que han retallat els metres de l'aigua perquè diuen que està freda, quins collons que tenen !!! I no entenc com gairebé tothom està content, s t'apuntes a una prova amb unes distàncies es perquè estas d'acord, sinó que s'apuntin a fer sprints i olímpiques!!!

Entro a boxes i deixo el material més o menys ben col.locat i preparat, no m'hi miro massa. Ens dirigim a l'altre costat de llac on es dona la sortida. Un cop allà ens col.loquem el neoprè i a la línea. Primera tirada a l'aigua de l'any, una mica de nervis i amb ganes ja de sortir d el'aigua. Donen la sortida i saltem a l'aigua. Decideixo anar pel costa esquerra que, encara que faci més metres almenys no rebo cops. Agafo el meu ritme i nedo molt còmode sense cops ni estrés i anar fent, sense cansar-me. Surto de l'aigua amb 26', que pel ritme tranquil que he portat tampoc està malament.Faig una transició més aviat lenta i començo a pedalar.

Enfilo cap a la pujada de la creu roja i decideixo anar agafant el ritme a poc a poc. Vaig molt còmode i acoplat la major part del recorregut. vaig de conya, em trobo be però no vull cremar-me de cames. Cadència alta i regulant. Acabo la primera volta amb 1h. 2' i començo la segona. Igual que la primera vaig fent regulant. En definitiva el segment de la bici molt positiu amb molt bones sensacions. Acabo la segona volta amb 1h. 03' ia mb un total de 2h. 05' la bici. Faig la segona transició també lenta i començo a correr.Només de sortir de boxes em noto rampes al basto intern, quin contratemps, ja que pensava fer un segment de correr bo, almenys per les sensacions que tenia totes les setmanes anteriors. Agafo un ritme controlat i les rampes es van controlant. Vaig a 4' 30'' el km molt còmode en general però amb rampes. La primera volta passa de seguida. Començo la segona i continúo al mateix ritme i rampes. Acabo la segona i només de començar la tercera ja he de parar a estirar ja que se m'ha engantxat el basto. Aquí ja penso que s'ha acabat les possibilitats d'un crono arreglat. faig tota la tercera volta amb rampes fortes i parant per estirar. Total, no m'hi va res i es millor no arribar a la lesió. Al final acabo la carrera a peu amb 1h. 32'. Fatal!!!

Finalment, acabo la prova amb 4h. 9', però amb sensacions contradictòries, D'una banda content sobretot a la bici que tot i anar tranquil, he fet un temps arregladet, i a la natació que no he patit gens i no he rebut cap cop. D'altra banda decbut en el segment de carrera a peu, on em pensava fer la millor part de carrera, però coses que pasen, ha estat la pitjor ( la tercera volta ). Què hi farem!!!!!!!!!!!

Crec però que el camí cap a l'objectiu principal es correcte i les bones sensacions generals estan a tope igual que la motivació. I parlant de motivació, cada vegada veig més clar que la ment i la motivació són una part fonamental per aconseguir els objectius. No hi ha res com estar motivat!!!

Vinga, salut i kms per a tots i ens veiem al Remences.

DOS SETMANES MÉS CAP A EMBRUN

2010-04-11T07:04:00.000-07:00

Dos setmanes més i continúo la preparació cap a Embrun ( 15(08/2010 ). Després de la recuperació de la marató de Barcelona, vaig augmentant el volum setmanal cap a 14 - 15 hores i amb molt bones sensacions, de moment. A l'aigua em noto força be, vaig millorant els temps però sobretot amb menys cansament. A sobre la bicicleta no em trobava tant be des del 2007, cosa que em dona molta confiança i motivació, a part que torno a disfrutar de valent pedalant. I corrents, millor que mai, el baixar de 3 hores a Barcelona sembla que m'ha donat una forta empenta i aconsegueixo trotar a una mitjana de 4' 30'' el km amb comoditat, inclós en les transicions bici-correr.

Aquestes dos setmanes han estat molt positives, tot i que he arrivat una mica cansat a la cursa de 10 km del Parra.

Entrenament conjunt amb l'equip a Banyoles - test pel B de Banyoles.

Aquest dissabte junatment amb 8 companys més de l'equip hem fet un entrenament conjunt a Banyoles que ha servit de test de cares al Triatló B de Banyoles. A les 08.45 hores des de la zona de boxes hem començat les dos voltes al circuït de bicicleta. La primera volta tots agrupats i rodant, amb 27' 8 km/h de mitjana. La segona volta, amb els ganivets a les dents, cadascú al seu ritme i sense drafting, acoplat la major part del recorregut, al final amb un temps de 1 hora i 30 segons a 34' 8 km/h de mitjana, però amb una mica de cremor de cames. Continuem amb 3 voltes a l'estany per completar 88 kms de bici, total 2h.54' i 29' 1 km/h de mitjana.

Deixem les bicis al cotxe i comencem les dos voltes corrents al llac. Comencem tranquils, però dos kms després la cosa s'anima. Completem els 12' 6 kms amb 54', a un ritme de 4' 30'' el km de mitjana i amb molta comoditat, excepte l'apretada dels últims 800 metres que em va fer en Jordi Cebrià, que està que se surt com sempre.
En total gairebé 4 hores d'entrenament de molt bon rotllo amb tots i amb molt bones sensacions, sobretot corrents. Enhorabona als altres 8 participants.

Cursa 10 kms Parra Girona
Després de molt anys de no participar-hi, aquest diumenge he anat als 10 kms de'n Parra de Girona. I no hi anava perquè bàsicament he estat fent llarga distància, però aquest any en tenia ganes. LLàstima que hi he arrivat cansat de cames, segurament per l'entrenament d'ahir a Banyoles, però com diu en xevi Bassols, tot va sumant de cares a Embrun.
Des de l'escalfament ja he notat la cremor de cames, per tant ja m'he mentalitzat a fer el que pogués sense patir massa. He fet els tres primers kms a 3' 45'' - 3' 50'' el km però anava carregat i he decidit mantenir-me a 4' el km, tot i que anava còmode de pulsacions ( al final mitjana de 157 pulsacions ). Han anat passant els kms i els dos últims he tornat a baixar de 4' i al final he pogut acabar amb 39' 30'' a un ritme de 3' 55'' el km de mitjana. I tot i el cansament, molt content d'haver tornat a correr a can Parra i tornar a veure molts amics que feia temps que no veia. Records a tots.

Setmana passada:

Natació: 9300 m

Bicicleta: 160 kms

Correr: 27 kms

Peses: 1 sessió

Total: 11h. 35'

Aquesta setmana:

natació: 6000 m

Bicicleta: 228 kms

Correr: 43 kms

Peses: 1 sessió

Total: 14h. 39'

Apa, anar sumant.

RECUPERACIÓ MARATÓ BARCELONA

2010-03-28T08:41:00.000-07:00

Després de tres setmanes de la Marató de Barcelona em sembla que estic ben recuperat o m'estic acabant de recuperar molt be. La primera setmana únicament van ser dos sessions molt suaus de natació, a part dels estiraments i la sessió de massatge amb l'Eloi.
La segona setmana ja vaig incorporar una mica de bicicleta i correr, notant una millora general del cos. I aquesta setmana que acaba avui mateix, ja he incrementat més el volúm de tot, arribant a les 14 hores i pico d'entrenament. A més les sensacions són brutals, cada dia em noto millor, fins i tot millor que abans de la marató, i això em fa pujar la motivació a dalt de tot.
Aquesta setmana he complertat dos sessions de natació ja amb alguna serie de 500 m a 8' 30'' força còmode. De bicicleta tres entrenaments molt bons tots tres: un de 60 kms amb transició de 30' trote on em va sortir una mitjana de 30' 5 km/h, un altre de 80 kms amb Els Angels i Santa Pellaia pel mig a 27 i pico km/h i un altre el dissabte amb en Marc de 100 kms amb l'alt de Sant Grau des de LLagostera i Romanyà des de Calonge amb una mitjana de 26' 7 km/h.
De correr també tres sessions: una la de la transició on em van sortir 6 kms i pico a 4' 40'' /km, una altra de 10 kms a 4' 30''/km ( 142 p ) i l'última de 16 kms amb 20' a 4' 30'', 20' a 4' 29'' i 20' més a 4' 15'', amb molt bones sensacions.
I de peses 2 sessions, amb menys repeticions i més kg.
En fí, que em trobo de conya i el panorama es presenta força be, espero que duri!!!
I com que sempre m'enreden, tot i que també es veritat que em deixo enredar fàcilment, ahir em vaig inscriure a un Doble Olímpic a Hellín el 6 de juny ( 3000-90-20 ) amb uns 1600 metres de desnivell acumulat en bici ( http://www.trhellin.com/ ). Les fotos del poblet on es fa i el circuit de bici són acollonants! Ara toca buscar Hellin al mapa, que segons la Patri està a Castilla la Mancha, i a practicar el castellà que a l'estranger no parlen català.
Acumulats de la setmana:
Natació: 4700 m
Bicicleta: 240 kms
Correr: 32' 7 kms
Peses: 2 sessions
Total: 14h. 47'

http://trihellin.com/

Salut i kms

MARATO BARCELONA 2h. 59' 09''

2010-03-12T10:03:00.000-08:00

Per fí he pogut baixar de les mítiques 3 hores i content que hagi estat a la de Barcelona, una marató amb un recorregut ecel.lent, molt urbà i animat, i amb una molt bona organització. Les 2h. 59' 09'' han estat en part una sorpresa per mí degut als dos trencaments musculars al bessó i a l'isquio dels últims mesos i als pocs quilòmetres de preparació que he pogut fer. I dic en part, perque per altra banda estava molt motivat i amb moltes ganes de correr, cosa que ha contribuit molt a fer una bona cursa.

Doncs com deia, després d'una preparació amb molts entrebancs musculars, afrontava la marató amb la idea d'acabar-la només el més dignament possible i constatant que estava recuperat de les lesions. El primer pensament era sortir a un ritme de 4' 20'' el km fins al km 25 i després mirar de baixar 10'' per km.

Un cop donada la sortida, els primers kms els vaig passar a 4' - 4' 05'' en part estirat per la gent que no parava de passar i animar el ritme. De seguida em vaig trobar molt còmode però vaig decidir baixar el ritme a 4' 10'' de mitjana per precaució. Les sensacions van continuar essent molt bones i anava amb una comoditat que no m'esperava, i més després de tota una setmana amb els bessons adolorits. Vaig anar sumant kms a una mitjana de 4' 10'' el km molt facil de cardio i sense problemes a les cames. Aproximadament al km 15 vaig veure que anava amb el grp de les 3 hores i com que hi havia molta gent i algun cop de colze vaig decidir accelerat i els vaig anar guanyant segons.

Arriva la mitja marató i la passo amb 1h. 28' 15'' encara amb molta comoditat. El meu cap ja anava fent números i començava a creure amb la possibilitat de les 3 hores, tot i que algun moment pensava que m'arrivaria el cop de pal per la falta de quilometres en l'entreno. Continuo al mateix ritme i aproximadament al 27 atrapo al grup d'en Xevi Avellana on m'hi amago una estoneta. Com que anava molt be, decideixo seguir al meu ritme i avanço uns metres. Els kms van passant i tot continua igual de collonut. Arriva el km 35 i ens canten que anem per acabar en 2h. 57' i penso que avui la liava. Però poc després començo a notar el pes a les cames i començo a pensar que s'havia acabat el xollo. Fins el moment havia anat a 4' 10'' - 4' 15'' el km molt còmode i a partir d'aquest moment baixo el ritme entre 4' 20'' i 4' 30''. Els últims 6 kms es van fer una mica més durs, tot i que no vaig baixar gaire el ritme.

Passat el km 40 em torna a atrapar el grupet d'en Xevi i jo amb les cames molt pesades. Arriva el km 41 i veig una recta molt llarga lleugerament en pujadeta i la Plaça Espanya al fons. Les cames pesen molt i costa fer metres. Per fí entro a la plaça i giro cap a l'arribada amb menys de 200 metres per finalitzar, 200 metres que mirant el rellotge no em van permetre veure el 58 i es va quedar amb el 59. Però després d'atravessar la línea d'arribada molt content per les 2h. 59' 09''.

En definitiva molt content per haver baixat de les 3 hores i sobretot perquè vaig acabar amb molt bones sensacions i amb la seguretat de que encara tinc cames per treure uns quants minuts més a aquesta distància.

I des d'aquí vull felicitar a tots amb els que hem compartit més properament la preparació d'aquesta marató, ja que tots també la van acabar amb gran èxit: en Gerard Soler ( marca personal amb 2h. 54' ) en Xevi Xargayó, en Xevi Bassols, en Xevi Arenas i sobretot per en Pep Blanco que ha acabat la seva primera marató aconseguint baixar de les 4 hores després de superar també diverses lesions i amb falta de kms, i esperant que s'engantxi a aquest gran mon de les maratons.

Els temps a la marató:

- Pas per la mitja marató: 1h. 28' 15''

- Els 4 deu mils:

1r. amb 41' 42''

2n. amb 42' 01''

3r. amb 42' 15''

4r. amb 43' 36''

- Temps total: 2h. 59' 09'

Salut i kms

252

2010-03-01T12:45:00.000-08:00

252 es el dorsal que tindré per la Marató de Barcelona del diumenge que ve. I la veritat es que no està mal. A veure si em dona sort.
Aquesta setmana m'he trobat força cansat i no he pogut fer tot l'entrenament que volia, en part per motius de feina i en part suposo perque els últims dies de l'anterior setmana van ser força intensos. Però bueno, tot suma i també s'apren i s'acostuma el cos al patiment.
Natació. De natació només he fet una sessió de 2500 metres sense més història.
Bicicleta. També només una sessió amb penes i treballs. Aixecar-se cada dia a les 04:35 hores es paga fort!!!
Peses. Una sessió de 3x15 repeticons com sempre.
Correr. Només destacar el dia de les series. Després d'uns 20' de trote per escalfar, em tocaven 2x6000. El primer 6000 em va sortir a 4' 13'' força còmode. El segon ja va ser una altra història, quan portava 3000 vaig decidir fer 2x3000 enlloc del 6000 perquè ja no anava al ritme, fent 2 de 3000 a 4' 15'' - 4' 20''. Resumint, les cames m'anaven sueltes però em notava cansadíssim i no aguantava el ritme.
Bueno, què hi farem, hi ha d'haver setmanes de tot, lo important es ser constant, ja vindran millors dies. Espero que aquesta setmana em recuperi del tot i diumenge em trobi a tope a la sortida de la marató. La idea es sortir a 4' 20'' - 4' 25'' el km i a partir del 25 incrementar una mica el ritme si em trobo be. Fa unes setmanes veia difícil tan sols participar i ara només acabant decentment ja serà un èxit. A més, es la primera vegada que faig la de Barcelona i ja en tenia ganes, segur que disfrutem!!!
Molta sort a tots!!!
Acumulat de la setmana.
Natació: 2500 m
Bicicleta: 46 kms
Correr: 37 kms
Peses: 1 sessió
Total. 6h. 12'

Salut i kms

CAP A LA MARATÓ DE BARCELONA

2010-02-21T07:02:00.000-08:00

Després de varies setmanes sense actualitzar el bloc degut en part a la desmotivació que m'han provocat les contínues lesions, ara torno a agafar el fil i espero que aquesta vegada ja sigui setmanalment. Doncs sí, sembla que els problemes ocasionats per l'últim trencament muscular que em vaig fer a l'isquio fa unes setmanes ja han desaparegut, si més no fa uns dies que ja entreno amb normalitat i no noto molèsties. De totes maneres sempre hi penso i no acabo d'apretar per si de cas.
Totes aquestes setmanes que gairebé no he pogut correr, ja que corria dos dies i n'havia de parar deu per les molèsties, he intentat mantenir el ritme i el fondo amb la natació i algo de bici. I sembla que algo he aconseguit perquè em noto més be del què em pensava.
Diumenge passat vaig correr la Mitja Marató de Barcelona per comprovar bàsicament si les molesties havien marxat, però alhora per veure si podia tenir ritme per a la Marató de Barcelona. Vaig sortir per sensacions i em vaig trobar molt be tant de fondo com nuscularment. Començant a un ritme de 4' el km els primers kms, després vaig decidir baixar el ritme i em vaig situar i mantenir a 4' 10'' - 4' 15'' el km fins al final, força còmode. Finalment 1h. 28' 45'' amb un ritme de 4' 13'' el km sense patir i sense problemes a l'isquio. A destacar que la mitja de Barcelona es potser la mitja que m'ha agradat més de tote sles que he fet, superant per molt la famosa i nombrosa de Granollers. Amb una participació que cada any creix i un recorregut molt ràpid i distret. En fí, que segurament serà una mitja per fer cada any. Per cert, aquest any a la línea de sortida estava nevant.
I aquesta setmana he pogut completar una molt bona setmana d'entrenaments.
Correr. Quatre sessions d'entrenament variats. Un de rodatge tranquil de 15 kms a 4' 40'' el km, un de series de 400 m ( 12 ) a 1' 30', un altre de sèries de 3000 ( 4 series ) a 12' 20'', 12' 14'', 4', i 11' 40'' amb 2' de recuperació, i un de tirada més llarga de 110' amb 60' a 5', 30' a 4' 14' - 4' 19'' i 20' a 4' 05' - 4' 10''. I totes les sessions amb molt bones sensacions.
Bicicleta. Dos sesions de 67 km i 110 km. La primera pujant Santa Pellaia pels dos costats. La segona sessió la vaig fer amb en Marc el dissabte amb un bon recorregut. sortida de Girona enfilant els Angels, baixant cap a la Bisbal per agafar La ganga i baixar a Calonge, cap a Platja d'Aro, a Sant Feliu i agafant la carretera de la costa cap a Tossa. Al trencant de Sant Grau girem a la dreta i pugem el port de Sant Grau, coronem i baixem a LLagostera. Després anem cap a Caldes, Sant Andreu Salou, Fornells i ja soms a casa una altra vegada després de 110 kms i 4h. 25', a un ritme de 24' 6 km/h.
Pel què fa a la natació i les peses, poca cosa, només una sessió de cada per falta de temps.
En resum, si els propers dies continuo sense molesties veig molt be correr la Marató de Barcelona, tot i que el ritme ja el decidiré en funció de les sensacions que tingui durant la cursa. Ja se que a partir del km 30 notaré la falta de kms, però si més no les ganes i la motivació estàn a tope. El principal objectiu es acabar-la el més be que pugui però sense lesionar-me altra vegada.
I noves propostes de competició pels propers mesos: Half Challenge de Calella en la modalitat d'equips dins ell campionat del Mon de Policies i Bombers ( jo faria la cursa a peu, en Jordi Gonzalez del Xaloc la natació i possiblement en Pere Fernandez de l'Esteve el ciclisme ), i les 24 hores de ciclisme de Montjuic també per equips.
Acumulat de la setmana:
Natació: 3000 m
Bicicleta: 174 kms
Correr: 68 kms
Peses: 1 sessió.

Salut i kms

SETMANA SANT SILVESTRE GIRONA. NOU ENTRENADOR

2010-01-04T06:37:00.001-08:00

Última setmana de l'any i el bessó continua evolucionant favorablement, de moment han desaparegut les molèsties i puc seguir amb l'entrenament de cares a la marató de Barcelona. Aquesta setmana he fet tres sessions de correr, a part de la Sant Silvestre de Girona, una de natació, una de peses i una de BTT.

Pel què fa al correr, un dia de farlecks ( 3 x 7' a 4' 13''/km ), un dia de tirada més llarga a ritme progressiu acabant a 150 pulsacions i un dia de trote suau a 140 pulsacions. A més, els 5'4 kms de la Sant Silvestre.

De les altres disciplines, res a comentar, una de natació, una de peses i una de BTT. Aprofitant l'hivern he tornat a agafar la BTT per desconnectar una mica de la carretera i disfrutar una mica dels corriols i caminets.´

SANT SILVESTRE DE GIRONA

Amb en Jordi Triadú i en LLuís rafart abans de la sortida

Quina millor manera d'acabar l'any que corrent la Sant Silvestre. Van ser 5'4 kms en un circuit planer i molt atractiu que sortia del pavelló de Fontajau, anava cap al barri vell de Girona ( Santa Clara, Pont de Pedra, Ballesteries ), tornava cap a la Devesa per enfilar cap a Fontajau altra vegada on hi havia l'arrivada.

Després de fer 1h 10' de peses i quedar amb el cos ben encarcarat, vaig marxar cap a Fontajau amb la intenció d'escalfar una mica i sortir a ritme tranquil i anar progressant segons com tingués les cames, ja que després de les peses no sabia com em trobaria.

Un cop allà i després de fer alguna foto amb en Gerard Soler i en Jordi Triadú i en LLuís Rafart, vam començar a escalfar amb en Jordi. I tú Jordi a quin ritme vols anar ? A fondo, va contestar. Doncs a fondo anirem fins on puguem!!! Durant l'escalfament ja es va veure que hi havia un gran ambient, moltes cares conegudes amb ganes de correr i altres que només anaven a trotar o a acompanyar la neboda. A més, la temperatura era ideal per correr.

Pocs minuts abans de les 18:00 hores ens vam col.locar a la sortida, situats força endavant, si més no per intentar sortir a la foto, no ! A les 18:00 en punt sortida i tots a fondo. Impressionant el ritme des del primer km. Km 1 i passo a 3' 20'' ofegat sense aire per respirar, pensant que no aguantaria gaire més, però seguint. Entrem al centre de Girona i força gent animant, però al ritme que anem no hi ha temps per mirar. Km 2 i torno a passar amb 3' 20'', les pulsacions a tope i l'aire que encara no el trobo. Km 3 i passo amb un temps de 10' 30''. A partir d'aquí, sí que el cos va dir que encara no he fet prou qüalitat per anar a aquests ritmes i poc a poc perdo velocitat, però fent els dos últims kms també per sota de 4'.

Finalment, 5' 4 kms amb un temps de 20' 17'', a un ritme de 3' 46''/km i a una mitjana de 163 pulsacions. Molt bones sensacions de cames, que tot i haver fet peses abans, anaven força sueltes. I la gent que no digui que no entrena perquè tothom volava baix.

Moltes felicitats a tots els que van correr per participar en una gran Sant Silvestre que espero duri molts anys, i felicitats també a l'Atletisme Girona per la feina feta i trobar un recorregut força distret i atractiu.

Amb en Gerard Soler del Costa Brava de Palafrugell

NOU ENTRENADOR

Feia unes setmanes que estava pensant en agafar un entrenador per preparar la temporada de cares a la marató de Barcelona i l'Embrunman. I quí millor que l'Enric Hernandez, company d'equip i que em coneix perfectament, perque em porti els entrenos. Li dono les gracies per acceptar la meva proposta i estic segur que si les lesions em respecten aconseguirem bons resultats, si més no, ho intentarem. A més, suposa una motivació extra.

Acumulats de la setmana.

Natació: 2000 m

BTT: 36' 2 km

Correr: 47' 1 km

Peses: 1 sessió

TOTAL: 7h. 18'

Salut i kms

PRIMERA SETMANA CAP A BARCELONA

2009-12-26T07:52:00.000-08:00

Finalment sembla que he resolt els problemes del bessó que em van impedir correr la marató de Sant Sebastià. Després d'unes setmanes de recuperació i adaptació gradual, aquesta es la primera setmana que he començat a fer sèries i farlecks de cares a la marató de Barcelona, completant 55 kms de correr, a part de les sessions de peses i natació.
Aquesta setmana he corregut quatre dies, entre els quals un de sèries i un de farlecks. El dia de sèries, amb 5 de 1000 a un ritme que, encara que irregular, per ser el primer dia no va ser dolent: 3' 30'', 3'50'', 3'55'', 3' 57'' i 4'05'', amb 1' de recuperació entre sèries. El dia dels farlecks, dos de 10' a 155 pulsacions i un 5' també a 155, amb 5' minuts de trote a 145 pulsacions entre ells. Ha completat la setmana de correr un dia de trote suau i un dia de tirada "llarga" de 1h. 20', que aniré incrementant cada setmana.
La idea es donar prioritat al correr fins a la Marató de Barcelona sense deixar però les altres disciplines ni les peses. Així doncs intentaré fer 4 sessions de correr a la setmana, 1 o 2 de peses i hi afegiré alguna de bicicleta i natació. Després de la marató, tornaré a l'entrenament de cares a l'Embrunman del mes d'agost.
L'acumulat d'aquesta setmana:
Correr: 55 km
Batació: 5150 m
BTT: 35 km
Peses: 1 sessió
Total temps: 9h.7'

Foto de presentació del Club Triatló Girona Costa Brava 2009 - 2010

Entre àpat i àpat entreneu una mica !!!!
Fins la propera

SETMANA MARATO SAN SEBASTIÀ

2009-12-01T05:48:00.000-08:00

No vaig poder correr la marató però almenys vaig arrivar al km 21 sense cap molèstia al bessó, bon senyal. Després de més de 20 dies sense correr, el dissabte vaig acompanyar a en Gerard a trotar 25 minuts per la platja de la Conxa, aprofitant que ell anava a estirar les cames de cares a la marató. I per fí, va anar be, sense cap molèstia. Per tant, després de canviar varies vegades d'opinió per por a no precipitar-me, vaig decidir sortir a la marató i arrivar fins on el bessó o les cames em deixessin.

A les 09:00 hores del diumenge es donava la sortida a la Marató, amb una bona temperatura per correr tot i el vent que feia. Vaig començar trotant a un ritme còmode ( 4' 45''/km ) i la idea era anar sumant kms pendent del bessó. Els kms anaven passant i cap símptoma de molèsties. La primera opció era parar al km 11 que estava situat davant de l'hotel on estavem allotjats, però quan hi vaig arrivar encara estava ben fresc i amb el bessó perfecte. Potser parar hagués estat la millor opció per no carregar massa de cop, però com que no tenim remei, vaig decidir continuar. La segona opció era arrivar fins el km 21 que tornava a estar davant de l'hotel. I així va ser, però perque al km 19 vaig començar a notar els tendons i les cames que em recordaven que feia més de 20 dies que no corria. Per tant, fent cas del poc seny que em queda, al km 21 vaig plegar i després d'estirar, cap a la dutxa.

Finalment, 21 kms molt còmodes amb 1h. 38' i el més important, sense molèsties al bessó.

Ata toca creuar els dits i anar incrementant suaument l'entrenament de cares a la preparació de la Marató de Barcelona.

ENCARA ESTIC AL TALLER !!!!!!!!!!!!!!!!!

2009-11-24T06:00:00.001-08:00

La nova adquisició: GIANT XTC Advanced 2

Començament de temporada complicat i ple de contratemps. Vaig començar a preparar la nova temporada amb l'entrenament de la marató de Sant Sebastià del dia 29. Les primeres setmanes van ser molt dolentes, després de descansar tot el mes d'agost, no hi havia manera d'agafar el ritme i em trobava molt malament de cames. Entrenava i parava uns dies per veure si millorava. Al final, després de gairebé un mes arrastrant-me, començo a entrenar be i a trobar-me còmode sobretot corrents. Però a principis de novembre, sense adonar-me, començo a notar molèsties al bessó dret. Resultat: porto tot el novembre sense correr, només nedant i alguna sessió de peses. I no cal dir-ho, a Sant Sebastià hi aniré igualment, però de tapeo i a animar a en Gerard.

Els objectius inicials han canviat. El primer, evidentment, serà recuperar-me del tot de les molèsties del bessó, que espero sigui aviat. Tot seguit, iniciaré la preparació de la marató de Barcelona, on si tot va be, miraré d'acostar-me o baixar de les 3 hores ja d'una vegada. I l'altra gran objectiu serà l'Embrunman el 15 d'agost. Entremig, com que l'Extraman de Palamós sembla que no es farà, segurament caurà el B de Banyoles a finals d'abril i el mig de les Garotes ( Les Angles ) o la duatló de Viella, ja veurem.

Aquest any, a part de algunes sessions de peses fins el mes de febrer, també complementaré els entrenos amb BTT i ski de muntanya. Ara, segur que aquest any no neva!!! fa uns dies que ja tinc la nova adquisició: una BTT Giant XTC Advanced 2, però que encara no he pogut estrenar.

Després de tots aquests contratemps i canvis de plans i objectius, les ganes de començar a entrenar i sentir-me be van augmentant, però de moment seguiré una o dos setmanes més al taller perquè vull començar ben recuperat!!!

Fins aviat

RESUM TEMPORADA 2009 EN 5 MINUTS I MIG

2009-10-19T08:50:00.001-07:00

http://http://www.youtube.com/watch?v=Fel2zc8dleE

Si no funciona l'enllaç, trobareu el video al YouTube amb el títol lluisrigautri2009.
Espero que us agradi.

SETMANA DEL 5 A L'11 OCTUBRE 2009

2009-10-12T09:20:00.000-07:00

Una altra setmana complerta i també acabo amb bones sensacions. Vaig assimilant el quilometratge i, el més important, em començo a trobar força més be de cames. Tot i el desgabell que significa treballar en l'horari d'aquesta setmana he pogut complir amb gairebé tot el que m'havia planificat.

Pel què fa a la natació, només he fet una sessió de 2100 metres suaus, treballant la tècnica i mirant d'avançar el millor possible. He pogut comprovar que només estic una mica per sota dels ritmes de quan faig més metros. De moment, ja es positiu.

Pel què fa a la bicicleta, només m'havia planificat una sortida de 2 hores amb cadència alta. Per problemes d'horaris, vaig haver de reduïr la sortida perquè es feia fosc i tal i com està el pati avui dia, tampoc es qüestió d'arriscar el tipus. Per tant, vaig canviar l'entrenament i vaig aprofitar per fer una transició de 1h. 10' de bici + 25' de correr, amb molt bones sensacions.

I pel què fa al correr, prioritat de moment per la marató de Donosti, vaig fer tres sessions, a part de la de la transició. Una sessió de una hora aproximadament amb 6 acceleracions d'un minut, on em vaig trobar molt be de cames, una altra de farleck amb dos canvis de 10' cadascún també amb bon ritme i una altra de tirada llarga. La tirada llarga la vaig fer el dissabte nit al carril bici i va ser d'1h. 30' i uns 20 kms.

Tot i que les distàncies si els ritmes no són massa alts, estic content perque veig que ja em començo a trobar be i ja puc incrementar el ritme de cares a la setmana que be. I el més important, que començo a estar ja motivat per anar progressant.

I per últim, vull fer una reflexió sobre tota una sèrie de fets que estan passant aquestes últimes setmanes entre una part de la gent que practiquem triatló aquí Girona i que estan creant mals rotllos. I no els explicare aquí, aquests fets. Tothom es prou gran per saber a què em refereixo i si s'ha de donar per eludit. El que ès trist es que hi hagi aquest mal rotllo entre els pocs que practiquem aquest marevellós esport. Recordeu que nosaltres no soms professionals, que fem això com a afició i perquè ens agrada. La competència mal entesa i les exigències entre tots nosaltres no es bo. Tothom es com es, però potser algú hauria de reflexionar una mica. N'hi ha que es pensen que són professionals i èlit, i actúen, parlen i critiquen com si ho fossin, però la veritat es que no són ni professionals ni elit. Haurien de baixar del núbol on s'han instal.lat i tornar a la realitat. Aquí, i dins el nostre nivell, ningú té autoritat per criticar a ningú. I més, quan ni tan sols tenen uns resultats en competició superiors a la majoria. I qui se'mprenyi perque se senti al.ludit i no ho accepti, allà ell, que el donguin, no em treurà la son.

Acumulats de la setmana:

Natació: 2100 m

Bicicleta: 31 km

Correr: 51 km

Temps: 6h. 21'

Visca Catalunya lliure

SEGONA TORNADA

2009-10-04T10:01:00.000-07:00

GARMIN 405

Aquesta setmana ha estat el segon intent de tornar a començar la nova temporada. Ja vaig intentar-ho a principis de setembre però les cames no responien. Després de descansar uns dies més, he començat a entrenar una altra vegada a un ritme encara més fluix per intentar adaptar la musculatura de forma progressiva. Toca correr per sensacions uns dies més i mirar d'incremetar la intensitat i el quilometratge a poc a poc. Això ha fet que afronti el primer objectiu que es la Marató de Donosti amb més tranquil.litat i sense buscar cap temps concret. Si hi arrivo més be apretaré més, sinó menys.

La idea es donar prioritat al correr. Quatre sessions a la setmana per no carregar massa: un dia tirada suau i recuperadora, un altre farlecks, un altre series i un altre tirada llarga. A més, ho complementaré amb una o dos sessions de natació per relaxar la musculatura i no perdre la braçada i una sessió de bicicleta.

Aquesta setmana he pogut completar els quatre dies de correr amb força millor sensacions, cosa que m'ha animat més. Els ritmes encara són una mica baixos i les pulsacions massa altes però ja milloraran. Lo important es que m'he trobat més suelto de cames.

Com deia, quatre sessions de correr: dos d'1 hora a ritme de 4' 45'' el km, una de farlecks amb canvis de 10' i 5' progressius i una de tirada llarga que de moment ha estat d' 1h. 20' a ritme de 4' 45'' el km.

A més he fet dos sessions de natació de 1800 metres cadascuna i una sortida de bicicleta de carretera de 40 kms.

I per motivar-me una mica, aquesta setmana ja he estrenat el nou joguet, el Garmin 405, que encare que no es gaire intuïtiu a l'hora del funcionament, es una passada.

Total de la setmana:

Correr: 52 km

Natació: 3600 m
Bicicleta: 40 km

Salut i kms

2009-09-22T01:31:00.000-07:00

TANCAT TEMPORALMENT PER DESCANS DEL PERSONAL

SEGONA SETMANA. CERDANYA

2009-09-15T12:38:00.000-07:00

Finalitzada la segona setmana d'entrenament amb un mini estage de quatre dies a la Cerdanya amb en Pere i la Mar. A part d'anar agafant ritme, interessa acostumar la musculatura als entrenaments diaris. A poc a poc em vaig trobant millor, però encara em noto força clavat, sobretot a l'hora de la carrera a peu. Cada any costa més començar!

Natació. De natació poca cosa, un parell de sessions suaus amb la intenció de sortir viu el dia de Banyoles, que a hores d'ara encara estic plantejant-me si hi aniré.

Bicicleta. Ha estat la prioritat de la setmana. Dimarts vaig fer una sessió de BTT per la zona de Montnegre. I ja a la Cerdanya, tres sessions amb en Pere de l'Esteve ( quan sigui gran vull pedalar com ell, quina màquina! ). La primera vam pujar la Collada i després vam rodar pel "planer" cap a Alp - Bellver - Puigcerdà - La Tour de Carol. La segona vam sortir de La Tour i vam anar cap a Les Angles passant per Angoustrina i Font-romeu. Un cop a Les Angles vam fer el primer bucle de l'Altriman: Coll de la LLosa i Coll de La Creu. I la tercera vam anar cap a Bellver - Alp - La Masella - Puigcerdà - La Tour. En aquesta tercera, sen's va afegir en Jordi Cebrià que també estava per la zonai pel què vaig comprovar, continúa fort. En fí, que va ser un bon "tute" per començar la temporada, però sempre animat per un paratges incomparables.

Correr. Dos sessions a ritme de trote tranquil. Moltes molèsties i càrrega muscular.

Acumulats de la setmana:

Natació: 3500 m

Bicicleta: carretera 231 km i BTT 27 km

Correr: 35 km

Total: 14h. 46'

Fins la propera.

PRIMERA SETMANA ENTRENAMENT

2009-09-06T11:37:00.000-07:00

Ja he finalitzat la primera setmana d'entrenament d'aquesta nova temporada. Costa molt tornar-hi, fan mal les cames, les articulacions, el coco,... però mica en mica agafarem ritme, de ganes no en falten, més aviat al contrari. Ha estat una setmana una mica estressant a nivell emocional: desencissos personals que no explicaré, dubtes en la tria dels nous projectes, estrés a la feina abans de començar les vacances,... Ara ja està, tot més o menys control.lat i espero que sigui un mes ben profitós.

Pensant en la primera cursa que s'acosta, el B de Banyoles, he començat combinant una mica de tot, però força suau. De natació, dos sessions per començar a tocar aigua mirant d'incidir en la tècnica i a ritme controlat.

Pel què fa a la bicicleta, aquest any he decidit incorporar altra vegada sortides de btt per treballar la força de cames. Aquesta setmana n'he fet una de més de dos hores per la zona de Montnegre. A més, dos de carretera de 50 i 65 km amb cadència alta. Cada cop més còmode pedalant.

I de correr, únicament dos sessions de trote per acostumar la musculatura. De fet, es el que m'ha costat més.

En fí, primera setmana amb forces problemes de musculatura però excel.lent pel què fa la motivació.

Total:

Natació: 3000 m

Bicicleta: carretera 115 km i btt 30 km

Correr: 20 km

Hores: 9 h. 22'

TORNADA A LA "NORMALITAT"

2009-08-30T03:33:00.000-07:00

I dic "normalitat" perque per a mí el més normal es entrenar cada dia. Després de descansar gairebé un mes sencer, sense fer absolutament res, només treballar i descansar, per recuperar de la llarga temporada passada, ara toca tornar a posar-nos les piles.
Ja fa uns 10 dies que he començat a moure'm. Una mica de btt per la zona de Montnegre amb sessions de 1h30' aproximadament, una mica de trote pel carril bici amb sessions de 30' - 40' i pel què fa a l'aigua poca cosa, només remullades. La veritat es que m'he trobat molt pesat i cansat, normal, després d'un mes sense fer res costa molt tornar a començar. Poc a poc anirem fent.
Igual que cada any toca programar els objectius per la temporada següent. En principi volia agafar-me un any més tranquil que aquest últim, però ja veig que mica en mica se'm va complicant la cosa. El que de moment tinc segur es el 29 de novembre la Marató de Sant Sebastià on miraré de baixar de les 3 hores ja d'una punyetera vegada i l'Ironman de Suïssa l'1 d'agost del 2010. L'altre gran objectiu pel més de març - abril, encara no el tinc gaire clar. Estem pendent de la possible inscripció a la Marató de Sables formant equip amb en Gerard Soler del Palafrugell i en Josep Teixidor del també Triatló Girona Costa Brava, però això ho confirmarem ara a principis de setembre. Si això no surt be, l'altre possible objectiu serà la marató de Barcelona.
I, com que ja sabeu que no ens agrada estar parats, a última hora he decidit apuntar-me a dos proves per anar fent boca. La primera, amb en Xevi Xargayo i en Marc Pinsach ens estem plantejant participar a la Challenge de Calella del octubre en la modalitat de relleus; en Xevi la natació, jo la bicicleta i en Marc la marató. Aquesta propera setmana hem d'acabar de decidir-ho i fer la inscripció. I la segona, es la triatló B de Banyoles, on esperaré 10 dies per apuntar-me per veure com van els entrenaments aquests dies.
Per tant, la idea general es donar prioritat a la carrera a peu fins el mes de març-abril, sense oblidar la bici i la natació i a partir d'aquí preparar a tope l'Ironman de Suïssa, a veure si "sobren" places per Hawaïi en el meu grup d'edad. I entremig, alguna mitja marató, duatló o cicloturista per no acomodar-nos.
Vaja, que tinc un començament de temporada una mica apretadet per anar agafant ritme.

Salut per tothom!

ALTRIMAN, KO

2009-07-30T09:19:00.000-07:00

I al final va passar. No el vaig poder acabar, l'acumulació de tota la llarga temporada em va passar factura. Vaig arribar cansat a una prova que s'ha d'estar fresc com una rosa i agafada com a un objectiu principal d'una temporada. Però les ganes van poder més que el cap i ho vaig intentar. La muntanya, el lloc on em trobo més còmode, em va vènçer.

Vam arrivar a Les Angles el divendres el matí amb en Pere i en Xevi per fer tots els tràmits. Durant la tarda ja vam veure que la situació climatòlògica seria molt adversa: temperatura molt baixa, pluja, vent i fred. Vaja, un dia d'hivern al mes de juliol. Fins i tot, pensavem en la possibilitat que anul.lessin la prova, ja que les previsions encara eran més dolentes pel dissabte. Després de fer tots els tràmits i deixar les bicis als boxes al costat del llac vam marxar a sopar a una pizzeria. Tot seguit a intentar dormir una estona ja que ens haviem d'aixecar a les 04:00 hores.

Cap a les 04:00 hores sonen els despertadors i ens aixequem. Aquells dos no han dormit ni mitja hora, jo, com un nen petit, no vaig durar ni cinc minuts. Cop d'ull al llac des de casa d'en Pere i no es veu res, tot fosc, únicament es nota que fa molt de vent i fred. Estem acollonits, la fred no entrava dins dels nostres plans. Intentem menjar alguna cosa ( a aquesta hora no entra res de res ), agafem els trastos i anem cap a boxes. Als boxes, amb els frontals al cap, comencem a preparar el material, fot un vent i una fred de collons ! A on anem ? ens preguntem tots! En Pau i l'Enric ens venen a veure i ens intenten animar perquè diuen que tenim una cara d'acollonits i poc amics que no vegis ! Ens posem el neoprè enmig de la foscor i pelats de fred, amb un vent que mata. Directes cap a la sortida.

Un cop al lloc de la sortida, ens trobem els 100 i pocs valents que voliem saltar a l'aigua. Aigua per dir alguna cosa, perquè no veiem res de res. Eran les 05:30 hores i estava tot fosc, núvol i amb molt de vent. Algú va dir que estavem entre 2 i 3 graus. Mirem a l'altra costat de llac i només es veu alguna llum de la urbanització, però no es veu el trajecte. Increïble, una sensació que no haviem viscut mai, afrontar un ironman com aquest i saltar a un llac on no es veu més enllà de deu metres. La organització col.loca un cotxe amb els llums encesos a l'altra costat de llac com a referència. Uns minuts abans de la sortida, vis un dels millors moments des de que faig ironmans: posem l'"himne" de l'Altriman ( la cançó d'Europe, que tot i que no m'agrada massa, sempre la relacionaré amb aquesta prova ), tothom en silenci, pell de gallina, emoció a tope, encesa d'un piló de bengales vermelles i per fí donen la sortida. Estem sonats!

Una sortida tranquil.la comparada amb els altres ironmans. Només erem uns cent participants i això es nota. Després d'uns 300 metres noto que no vaig. Fruït dels nervis, la emoció, pulsacions altes i desconcert de la foscor em començo a trobar malament. Vomito i intento tranquil.litzar-me. Passen uns minuts i la cosa no millora. Intento nedar i no em baixen les pulsacions. Quina putada, quina frustració. Sento com la gent neda però no els veig, no es veu res de res. Impressionant! Penso en abandonar, però què collons, almenys s'ha d'intentar. Vaig fent i poc a poc acabo la primera volta. Això sí, molt enrrera, tot i que darrera encara queda gent. Gràcies als ànims d'en Pau i l'Enric torno a entrar a l'aigua per fer la segona volta. Ara sí que em trobo com m'he de trobar i agafo el ritme. No sé que m'ha passat a la primera volta, de cop i volta vaig be. Per sort faig tota la segona volta al meu ritme habitual i còmode ( 34' ). Arribo a la transició. El temps, fatal: més d'una hora i vint, però no m'importa, amb tot el que he passat a la primera volta, arrivar a la transició ja es un èxit. Un cop al meu box, trobo en Xevi que ja estava gairebé canviat, tremolant com un ocellet, amb cara de molta fred i que gairebé no podia parlar. Faig la transició tranquil.lament, amb l'Enric, en Pau i en Marcel donant-nos ànims. Surto un minut abans que en Xevi i començo a pedalar. Que malament que em trobo, tinc molta fred, els peus glaçats i fot un vent de collons. A més, el cel pinta molt malament, núvols i núvols, fins i tot neu als cims. Un dia d'hivern.

Pocs quilòmetres i començo la primera rampeta d'uns 4 kms. Sigui per la fred o perquè no vaig, o per tot plegat, noto que les cames no tiren. Vaig pujant poc a poc i penso que ja agafaré el ritme. van passant els kms, pujo el primer port, el Coll de la LLosa, continuo malament. Faig el descens, uns 15 kms, quedo glaçat. Cada vegada em trobo pitjor. Pujo el segon port, el Coll de la Creu, d'uns 15 kms. El ritme es patètic, no tiro, tinc les cames clavades, això no pinta be. Pujo el port amb força dificultat. Els dos dies que el vaig entrenar el vaig pujar xiulant i ara no tirava. Baixo el port i torno a passar a prop d ela sortida, ja portem uns 45 kms. Trobo en Marcel que m'anima però no tinc ni ànims ni moral. Conyinuo pedalant i afronto la propera quilometrada planera i de baixada que em porta fins a peu del tercer port: el Pailheres. Em paro a treure el paravents i començo a pujar. Les cames cada vegada pitjor i les forces a zero. Vaig pujant el port i cada vegada més clavat, se m'ha acabat la benzina. A més, amb el fort desnivell constant del port costa molt sumar kms. A més, els últims quatre kms brutals, amb un vent de cares que et deixa glaçat i no et deixapassar de 7 o 8 km/h. Després de molt esforç i superar tres intents de plegar i tirar enrrera, corono el port i menjo una mica a dalt. Fot un vent i una fred de collons. Penso si plegar o continuar. Al final decideixo continuar i baixo el port. Just quan començaça el quart port, el Pradel, trobo a en Pere estirat a terra, fós, amb uns ulls vermells que li sortien de la cara i em diu que no pot més. Li dic que jo també estic fos i valorem uns minuts si continuem junts xino-xano o esperem el bus. Després d'uns 10 minuts, el convenço que ho provem i comencem a pujar el Pradel. Fem algo més d'un km i jo li dic que plego. Tinc les cames clavades i se m'ha acabat la benzina. No tinc forces. Ni forces físiques ni morals. Aixó s'ha acabat. En Pere decideix fer-me companyia i pleguem. Quan tornem a baixar el quilòmetre que haviem pujat ens trobem en Xevi que anava pujant desencaixat. També ens diu que no pot més, que està fos. Al final ell intenta continuar i va fent.

En Pere i jo pleguem al km 100 de la bici, després de més de 05:30 hores de cursa, de patiment físic, però sobretot de molt patiment psicològic. mai havia abandonat en una prova d'aquest tipus. Vaja, de fet puc contar amb una mà les vegades que he plegat en una cursa. He d'estar molt fotut. I aquest dia ho estava. Em veia incapaç de pujar ni un quilòmetre més. Què hi farem, estava fos, sense benzina ni moral!!!

Al final en Xevi va anar fent fins el km 160 de bici i allà va plegar. Quin trio !!! Però almenys ho vam intentar.

No estic content de no haver pogut finalitzar l'Altriman, però tampoc estic enfonsat moralment, perquè després de la temporadeta que he fet, no em puc queixar. Estic tranquil perquè ho vaig provar fins al final, però quan no n'hi ha, no n'hi ha. Un altre any serà!

Des d'aquí donar les gràcies ( i moltes ) a tots els amics de l'equip i a en Marcel pel suport que en van donar. Em sap greu que no vam arribar al port de Querigut on ens esperaven al pitjor tram del recorregut per animar-nos. I més, després de veure les fotos de les pintades que van fer a la carretera amb els nostres noms. Moltes gràcies.

Be amics, fins aquí l'Altriman, i la temporda. Segur que un altre any ho torno a provar i l'acabaré!

Salut i força a tots!!!

SETMANA DEL 29 AL 5 DE JULIOL

2009-07-05T11:24:00.000-07:00

Quina setmana més dura, kms i kms de desnivell que no afluixaven i ports de primera per endavant. Aquesta setmana he donat prioritat a la bicicleta i he estat gairebé tota la setmana a la Cerdanya inspeccionant els ports de l'Altriman. Des del moment que em vaig inscriure ja vaig ser conscient de la duresa de la prova, però des d'aquest dimecres, que vaig fer tot sol el circuit de bicicleta, ha près una altra dimensió. L'objectiu, està claríssim, es acabar, no importa el temps, sinó acabar!
A aquesta alçada de la temporada amb tanta competició de llarga distància que porto a les cames, el cos em demana descansar, però el cap em fa tirar endavant i intentar acabar l'Altriman. En realitat, són aquests els reptes que m'atrauen.

Natació. L'única sessió de natació la vaig fer el dilluns al GEIEG i van ser 3600 metres, molt còmodes i amb bona sensació. La idea era fer una altra sessió a la piscina de Puigcerdà però estava tancada per obres.

Bicicleta. De bicicleta van ser 4 sessions, tres de les quals van ser a la Cerdanya i pujant els ports de l'Altriman. La etata del circuit ja vaig explicar-la el dijous.

Correr. De correr, dos sessions. Una el dilluns amb 16 kms molt profitosos, els 6 primers a 4' el km i la resta a 4' 30''. La segona sessió a Puigcerdà, 10 kms a trote.

Total: 21 hores

Avui diumenge he descansat perque estava petat i a partir de demà m'agafaré les dos setmanes de recuperació i descans actiu per afrontar amb garanties la cursa. Encara m'estic pensant quina relació posaré a la bicicleta: o poso un 27 o 28 a darrera o canvio el plat per un 36 o similar. ja ho veuré.

Força a tots !

INSPECCIÓ CIRCUIT SEGMENT BICICLETA ALTRIMAN

2009-07-02T08:36:00.000-07:00

BRUTAL!!!! Senzillament brutal. I després encara ens quedarà una marató amb desnivell. Ahir dimarts vaig aventurar-me a reconèixer el circuit de bicicleta de l'esperat Altriman del 18 de juliol a Les Angles. Es una veritable etapa digna de Tour.
Cap a les 08:00 hores vaig sortir de la estació nautica de Les Angles, lloc on iniciarem la prova i també farem la transició natació-bicicleta. Amb les butxaques del maillot plenes de barretes i roba d'abric, començo a pedalar i ja de bon principi enfilo la primera rampeta d'uns 4 kms que escalfa les cames. Poc després ja enfilo el Coll de la LLosa amb poc desnivell i seguidament un ràpid i llarg descens per una vall impressionant ( si més no, el paissatge es acollonant ! ). A continuació el Coll de la Creu, més llarg i ja amb alguna rampeta amb desnivell. Un cop a dalt, sense cap problema, començo a baixar i torno altra vegada a Matamale.
Agafo direcció Formigueres per una carretera ample i amb bon asfalt, que passada aquesta població es converteix amb un llarg descens. Fins aquí, encara em pregunto on estan els 5000 metres i pico de desnivell ! Però aviat canvio de pensament. Gir a l'esquerra i comença el port de Pailheres.
Pailheres: 15 kms amb mitjana del 8% i rampes del 12%. Començo l'ascensió amb una calor preocupant. Els primers kms fins el poble de Rouze ja et donen una idea de la duresa del port. Kms continuats entre el 7 i el 9 % amb alguna rampeta a l'11%. Arrivo al poble de Mijanes i el desnivell es va mantenint, vaig pujant amb el 25 i el 26, però aviat s'acabarà la frescura. Ja sóc a l'estació de Mijanes, aquí canvia la carretera i comença l'últim tram que es manté entre el 8 i el 9% tota la estona. Arrivo a dalt i paro a menjar una barreta. Pujada amb 1h. 15' regulant. Els primers kms m'he quedat una mica clavat, suposo en part pel desnivell i pel llarg descens anterior. De seguida, tiro cap a baix, per trobar el segon port important.
Pradel: uns 8 kms amb mitjana del 7 - 8 %. El port comença en ple descens del Pailheres. Gir a la dreta i cap amunt. El primer km passa pel mitg d'unes cases i es suau, però de seguida s'enfila i augmenta el desnivell. Fa una calor insoportable. La carretra puja i puja sense descans a un desnivell que no baixa del 7 - 8 %. Estic clavat, les cames no van i els metres no passen. Em començo a plantejar que avui no era el dia més indicat per inspeccionsr el circuit. No se si arrivaré. Amb penes i treballs, corono el cim i sense parar, inicio el descens, a veure si em recupero. Ha estat un infern, un port que en principi no el teniem present, i de moment, es on he patit més. El desnivell es manté tota l'ascensió contant i no recuperes ni un moment. Seguidament un llarg descens i una zona de repetxons d'enllaç fins el pròxim port. per cert, un dels repetxons amb un km per sobre del 10%. Aquí tot suma!
Port de Garavel: uns 15 kms amb mitjana del 7 - 8 %. El port comença amb uns 5 kms molt suaus que pugen al 4-5 %, que comparat amb el què porto fins ara, la bici puja sola. A partir d'aquí, la cosa ja canvia, els kms comencen a endurir-se i torna a pujar el desnivell. Kms i kms que es mantenen entre el 8 i el 10 % i alguna rampa al 12 %. El desnivell es manté constant. Increïblement em trobo de fàbula i vaig pujant a un ritme que no em desagrada. Els kms van passant i els últims kms ja són més suaus.Un cop a dalt, un altre descens que em portarà a l'últim port i el gran regalet.
Port d'Hares per Querigut: uns 8 kms, dels quals els 3 - 4 primers es mantenen a l'11%. Amb uns 150 kms a les cames i un piló de metres acumulats de pujada, comença el port i la carretera es converteix en una paret brutal. Els 3 - 4 primers kms fins a Querigut tenen una mitjana de l'11%, sense descans, amb alguna rampa del 15 i 16 %. Brutal. Però a l'igual que al Garavel, em trobo de fàbula i pujo força be pel desnivell que hi ha. A partir de Querigut queden uns kms que es pugen força be, amb un desnivell del 4-5 %. Per fí sóc a dalt de l'últim port i només queden els 4 de descens i uns 10 de més o menys planer. Important, el regalet dels 3-4 kms fins a Querigut, que amb la quilometrada que es porta a les cames, fa mal.
Per cert, per acabar de posar-me a prova, baixant del Coll d'Hares em va pillar una pedregada impressionant que em va fer parar a sota d'un portxo fins que es va calmar una miqueta.
La conclusió que he tret, ès que es un recorregut brutal, digne d'etapa de Tour. Ni Quebrantahuesos, ni Voltes al Cadí, ni Rocacorbes, ni res de res ! Ahir vaig fer tot el recorregut amb la relació que porto, que el més lleuger es el 39 - 26, però mentre pujava el Pailheres i el Pradel, he vist clar que com a mínim he de montar un 27. I més, pensant que abans haurem nedat 3800 metres i després ens quedarà una marató. Ja us explicaré.
Per cert, aquesta zona francesa està plena de sorpreses d'aquest tipus, que ens esperen per posar-nos a prova !!!
Per cert, em van sortir 188 kms, 5000 metres de desnivell positiu acumulat,vaig pedalar 9 horetes i vaig cremar unes 5000 calories. Durant el recorregut, vaig menjar 4 barretes i una xapata petita amb formatge, i vaig veure 6 bidons d'aigua i dos llaunes de coca-cola. El sopar, ja us ho imagineu, no ?

SETMANA DEL 22 AL 28 DE JUNY 2009

2009-06-29T09:30:00.000-07:00

Una altra setmana menys per l'Altriman i una altra setmana força cansat. Sembla que noto que s'acosta el final de temporada i tot l'acumulat fins ara està passant factura. Em sembla que un altre any no acumularé tantes competicions de llarga distància.

Natació: dos sessions de manteniment de 2800 i 3200 m. Tot i això em trobo recuperat nedant.

Bicicleta: dos sessions amb portets ( Àngels, La Ganga i Romanyà ) amb un total de 119 kms. Al planer em costa arrastrar però a la que pujo, em trobo molt be.

Correr: dos sessions de 12 i 8 kms. La de 12 kms amb l'Atil.la i en Josep, a ritme però be.

Demà pujo a la Cerdanya fins a final de setmana. Aniré a fer uns quants portets per veure si trobo algun globul vermell perdut per allà ! Tinc pensat d'anar a fer el circuit de bici de l'Altriman per veure si serà tan dur com diuen. El dissabte el van fer en Xevi, en Pau i en Pere i diuen que ès bestial. El que va rrivar més ràpid, 8 horetes pedalant. Ja us ho explicaré.

També felicitar a en Marc Pinsach i a la nuri Picas que van acabar l'Ironman de Niça amb una xafagor impressionant a la marató.

Total:

Natació: 6500 m.

Bicicleta: 119 km.

Correr: 20 km.

Salut i sort a tothom

SETMANA DEL 15 AL 21 JUNY 2009. CICLOTURISTA TRES NACIONS

2009-06-22T13:25:00.000-07:00

Una altra setmana de recuperació activa després de Zarautz. Durant tota la setmana m'he trobat força cansat i no he fet gaire res. Cansament general però sobretot de cames, suposo que ja es comença a notar la càrrega de tota la temporada.
Com que estava inscrit per fer la cicloturista de la Tres Nacions el diumenge, vaig decidir entrenar per sensacions i fer el poc que em vingués be, per intentar estar més o menys be el diumenge.
De natació vaig fer dos sessions molt curtes i a ritme molt suau, total 2000 metres.
De bicicleta vaig sortir dos dies per planer, notant-me les cames molt cansades i carregades, amb un total de 61 kms.
De correr vaig decidir no fer res.

CICLOTURISTA TRES NACIONS

Ens vam presentar a la línea de sortida en Jordi Cebrià, en Quim Doctore, en Miquel Angel de La Bisbal i l'Ivan de Quart. A les 08:00 hores donen la sortida i sortim de Puigcerdà en direcció a Alp a un ritme trepidant. En Jordi s'engantxa de seguida amb el grup de davant i els altres quedem una mica més endarrerits però anem avançant i atrapant grupets. Mitjanes de velocitat altíssimes per a mí, molta estona a uns 50 km/h. A l'alçada d'Alp, l'Ivan i jo arrivem al grup de davant on hi havia en Jordi i uns 30 corredors. Pocs kms abans d'arrivar a La Seu portem una mitjana de 43 km/h, brutal, però de cop, es redueix el ritme i es va engantxant més gent. Un cop passat La Seu girem direcció Andorra i el ritme continua siguent tranquil, cada vegada arriva més gent de darrera i tothom vol anar a davant, provocant que la gent avanci per tot arreu, un estrés. Arrivem a la rampa forta que hi ha a la variant sortint d'Andorra, marcant una mitjana de 30 km/h des de La Seu, més baixa del què m'esperava.
Sortint d'Andorra comença el festival, ens queden 29 kms duríssims i el grup s'estira. En aquest moment només tenia a la vista a en Jordi, que de seguida comença a anar-se'n amb un grupet. Jo prefereixo anar al meu ritme, que no era dolent, però jo he de pujar al meu ritme i no respondre als atacs ni canvis forts, sinó després clavo. De seguida formo un grupet de cinc o sis i anem fent, en Jordi agafa una avantatge d'uns 200 metres i anem mantenint les distàncies. Abans d'arrivar a Canillo, rampa del 15 %. La resta va pujant entre el 7 i l' 11 %. Vaig força be de cames i de cadència, pujant sempre amb el 23 i el 25. Estic content de com em vaig trobant. Van passant els kms i atrapem el grup d'en Jordi. Anem junts uns kms, però poc després incrementen una mica el ritme i decideixo continuar al meu, em trobo be però tampoc per tira coets. Vaig pujant i vaig atrapant a alguns que es van quedant d'aquest grup. Al final, coronem En Valira a 2400 metres d'alçada i allà em trobo en Miquel Angel animant i diu que se li ha trencat la cadena i ha hagut de plegar. En Quim i l'Ivan venen per darrera. Inicio el descens en direcció al Pas de la Casa amb un grup de 7 o 8 a una velocitat impressionant, avançant els cotxes i amb una mica de cangelis. Passada la frontera, tinc un fort dolor de lumbars i no puc seguir el ritme del grup, quedant despenjant. Començo els tres kms de pujada a Puymorens i veig el grup a uns 400 metres però no els puc atrapar. A dalt de Puymorens m'atrapa en Jaume del Puigcerdà i iniciem el descens junts. Al final anem fent relleus i arrivem així a Puigcerdà. LLàstima de quedar despenjat del grup, segur que hagués rebaixat tres o quatre minuts, però be, es el que hi ha !!! Total 4h. 37', mitjana de 30' 3 km/h i 76 de la general.
En Jordi va fer 4h. 31' segueix en la seva línea, aquest any està intractable, per mí que dorm a sobre la bicicleta, l'Ivan 4h. 43' i en Quim 4h 59' ( per culpa dels donnuts, je,je...!!! Ell ja sap de què va ! ). En Miquel Angel continua amb la seva mala sort en aquesta cicloturista i va haver d'abandonar pel trencament de la cadena ( al km 89 ).
Per tal com m'havia trobat tota la setmana, molt cansat, el diumenge em vaig trobar força be, vaig acabar amb bones sensacions. Comprovo que encara em costa seguir el ritme dels primers kms planers de les cicloturistes, amb molt mal de cames, però que quan la carretera puja em trobo de conya.
Total de la setmana:
Natació: 2000 m
Bicicleta: 216 kms

Des d'aquí vull donar anims als que van a l'Ironman de Niça aquest diumenge, especialment a en Marc Pinsach que segur que ho farà de conya perquè està molt fort aquest any, a la màquina de la Nuri Picas que per fí fa el seu primer Ironman i encara donarà la sorpresa i se'ns anirà a Hawaïi, i molts d'ànims a en Marcel a veure si guanya el tercer consecutiu. MOLTA SORT A TOTS !!!

Vinga, disfruteu.

TRIATLO DE ZARAUTZ 2009 ( 2'5 - 82'5 - 20 )

2009-06-17T23:52:00.000-07:00

Aquesta vegada vam ser en Pau, en Jordi i jo mateix els que ens vam inscriure i hem tingut la sort d'anar a correr a la famosa Triatlò de Zarautz, de 2'5 kms nedant, 82'5kms de bici ( amb 1'6 kms amb rampes fins el 18 % ) i 20 kms corrents. Així que amb una mica de neguit per les famoses rampes, divendres marxem cap a Zarautz.
Dissabte a les 14:00 hores ja hem deixat les bicis i tots els estris als boxes ubicats a la platja de Zarautz, i la organització comença a traslladar els 500 triatletes cap a la platja de Getaria on es donaria la sortida de la natació.
Natació. Concentració a la platja de Getaria i els pensaments de sempre: una altra vegada, quina mandra la natació ! A les 15:00 hores en punt ( 15 minuts després de les dones ) es dona la sortida. Únicament dos boies i 2'5 kms per endavant. Com sempre, miro de col.locar-me a un lateral i comprovo amb les primeres braçades que no estic tan malament com em pensava. Agafo el meu ritme i vaig nedant molt còmode i sense rebre cops. Després de passar la primera boia girem a la dreta i enfilem una recta d'uns 1800 metres a mar obert per anar a buscar la segona boia. Tot continúa igual, a ritme còmode i sense cops. Passem la segona boia i girem a la dreta per enfilar els últims 300 metres cap a la platja de Zarautz. Per fí toco peu a terra i corro cap a boxes, uns 200 metres fins a unes escales que ens condueixen a boxes, al passeig marítim. Una gentada impressionant animant i fent un passadís que et fa pujar l'adrenalina. El meu temps amb la transició: 44' 59''. En pau, se surt com sempre i fa 38' 55'' i en Jordi 43' 44''.
Bicicleta.Sortida de boxes i començo el circuit de bici, dos voltes a un circuit de 30 kms més una altra volta de 22 kms. Només de començar passem per un passadís humà impressionant que dona començament a la primera volta. Una pujadeta de 4 kms que es fa força còmode i vaig agafant el ritme. Els bascos estan molt forts. La resta de la volta a base de tobogans. Acabo la primera volta i començo la segona una altra vegada enmig de la gentada que feia el passadís. Aquí sí que anima la gent, es espectacular ! Em trobo força be, vaig regulant, però em noto les cames una mica cansades, segurament de la càrrega de volum de tota la setmana, però estic satisfet de com em vaig trobant. Acabo la segona volta i ens desvien cap a la tercera, on hi ha el famós 1'6 km amb rampes del 18 %. Travessem el poble de Zarautz enmig del trànsit, impressionant, quin domini de la policia i quin respecte dels conductors cap als ciclistes ( no s'assembla en res a Catalunya, on no paren d'escridassar-te ). Comença una altra pujadeta d'uns 4 kms suau i baixem cap a Orio. Ara sí que ve lo de veritat, girem a la dreta i enfilem cap a Aia. Sembla que han variat la pujada prevista inicialment i "només" fem els rampots del 18 %. Són uns quants quilòmetres i al final 4 rampes d'uns 200 metres cadascuna al 18%. Quina clavada amb el 39-26, però aconsegueixo pujar-ho tot a sobre la bici. Ja només queda una pujadeta d'uns 3 kms i descens fins a boxes. El meu temps: 2h. 41' amb la transcició, a uns 31 km/h. Aquí en Jordi se surt amb 2h. 30' i en Pau 2h. 35'.
Correr. Transició ràpida enmig de la cridoria i començo a correr. Començo a bon ritme i molt còmode, em trobo de fàbula i això quenomés havia anat a correr dos dies després de Lanzarote. Passo els dos primers kms a 4' el km i decideixo baixar el ritme perquè 20 kms són molt. El circuit són tres voltes, un circuit molt ràpid i amb molt de públic, sobretot el km que passa pel núcli antic de Zarautz on hi ha moltíssima gent que et fan també un passadís. Una passada !!! Van passant els kms i les voltes i aguanto molt be el ritme, a 4' 30'' el km. Última volta i ja ho veig clar. Em continúo trobant molt be i les cames aguanten de conya. L'últim km motivat per l'arrivada i la cridòria de la gent augmento el ritme i avanço uns quants triatletes. Entrada a l'arrivada amb un paricial de correr de 1h. 29'. Genial. En Jordi continúa impressionant: 1h. 20' i en Pau 1h. 25'.
El meu total: 4h 55' 47'' i 168 de la general. En Jordi impressionant amb
4h. 34' 31'' i 57 de la general, i en Pau 4h. 39' 41'' i 74 de la general.
En definitiva gran triatlò, aconsellable al 100 %, molt ben organitzat i un gran ambient entre els triatletes i també amb un públic increïble.
Pel què fa a les sensacions, inmillorables. M'he trobat molt be i còmode, comprovant que m'he recuperat de Lanzarote, tot i que, després de dos setmanes de descans actiu, aquesta mateixa setmana he començat a incrementar el volum i la intensitat i no he descansat abans de la cursa.
Propera cita: la cicloturista de les Tres Nacions el 21 de juliol.
Salut i kms.

SETMANA DEL 8 AL 14 DE JUNY.

2009-06-17T00:17:00.000-07:00

Aquesta setmana ja he començat a entrenar incrementant el volum i la intensitat poc a poc. Lanzarote ja pertany al passat i sembla que m'he recuperat força be, principalment corrents. El dissabte vam anar a correr el Triatló de Zarautz ( 2'5-82'5-20 ) amb en Pau i en Jordi, però vaig entrenar fins el dia abans de marxar perquè el meu següent objectiu principal es l'Altriman el 18 de juliol. A l'incrementar de cop el volum i la intensitat m'he notat les cames carregades tota la setmana i una mica lent en bicicleta pujant ports.
Natació: de natació he fet dos sessions més la de Zarautz, una de 2800 amb series de 200 i 100, una altra tranquil.la de 1700 i la de Zarautz que eren 2500. Segueixo al mateix ritme que abans de Lanzarote, vaja, el de sempre, ritme ironman.
Bicicleta: de bicicleta he fet dos sessions més Zarautz. La primera vaig pujar els Angels tres vegades, dos per Girona i una per Madremaya, sembla de boig, però quan era allà em venia be. La segona vam anar a pujar a Sant Martí Sacalm amb en Xevi, en Juan i en Quim, sortint de Girona i tirant a ritme acoplat fins a Amer amb una mitjana de 31 km/h. La pujada, cadascú al seu ritme, un port exigent de 9 km al 7'5 % sense cap descans. Molt guapo. Tornada cap a Girona passant per Mas LLunés on vam trobar a en Sergi Miró que no ens va donar ni un moment de descans ( està fortíssim ). I la de Zarautz, ja ho explicaré a la crònica de Zarautz.
Correr: de correr dos sessions més Zarautz. La primera de 14 kms a uns ritmes que no em creia després d'estar dos setmanes sense correr, entre 4' 10'' i 4' 20'' el km amb comoditat. I la segona de trote suau de 10 kms.
En resum, setmana de càrrega i competició a Zarautz, que tot i notar les cames pesades he acabat amb molt bones sensacions.
Per cert, he incorporat un Polar CS 400 a la bicicleta per espantar-me quan pugi els ports i vegi el desnivell ( o motivar-me ).
Acumulat de la setmana:
Natació: 7000 m
Bicicleta: 201 km
Correr: 44 km
Total: 13 hores

A fer currículum !!!

SETMANA DE L'1 AL 7 DE JUNY. SEGONA SETMANA DE RECUPERACIÓ

2009-06-07T16:07:00.000-07:00

Segona setmana de recuperació activa després de Lanzarote. Fins ara poc entrenament i fluixet, per sensacions, per intentar recuperar el millor possible de cares a l'Altriman. A partir de demà començaré a incrementar el volum i la intensitat, tot i que el dissabte correré a Zarautz i hi ha el perill que em senti més carregat, però no he d'oblidar que el proper objectiu important es l'Altriman.
Com he dit, aquesta setmana ha estat també molt suau: dos sessions de natació, una de correr i una altra de bicicleta. A la natació m'he trobat força còmode, començant ja amb algunes sèries de 200 i 100 metres a una mica més de ritme, total 4700 metres.
Pel què fa a la bicicleta, una sessió que va consistir en pujar els Angels i retornar a Girona per Celrà. La pujada la vaig fer molt tranquil, però l'últim quilòmetre vaig intentar apretar per provar les cames i encara em vaig notar una mica cansat. Total 40 kms.
I la sessió de correr només van ser 8 kms al carril bici a 4' 40''/ km i em vaig notar força be de cames i de cardio.
Aquesta setmana he aprofitat també per fer-me uns anàlisis i una prova d'esforç, donant com a resultat que estem de conya.
Demà dilluns pujaré uns dies a la Cerdanya per començar a posar-me les piles i a preparar ja l'Altriman. I el cap de setmana estarem a Zarautz per correr el dissabte a la tarda els 2500 + 88 + 20. A veure com ens trobem competint!
El poc acumulat de la setmana:
Natació: 4700 m
Bicicleta: 40 km
Correr: 8 km

Salut i kms

LA SETMANA DESPRÉS. TRIATLO ZARAUTZ.

2009-05-31T11:26:00.000-07:00

Per a mí la setmana posterior a l'Ironman sempre ha estat complicada. Passats els tres dies de subidon per haver finalitzat més o menys be la prova i durant els quals el cos sí que et diu que t'estiris al sofà o en una terrasseta, arriven els següents dies que han de ser de recuperació activa. Acostumat a fer llargs entrenos diaris amb dobles sessions i amb un objectiu clar proper, ara em costa molt no fer gaire res. El cap dona voltes pensant en les properes proves programades, buscant-ne alguna més perquè et sents de conya i fent plans més a llarg plaç com pot ser l'ironman de Suïssa 2010.

Un cop assimilat el finisher de Lanzarote i pensant més fredament, confirmo el que ja vaig dir els dies posteriors, que estic molt satisfet del resultat. Un cop vaig sortir de l'aigua ( que veient els parcials de tothom, tampoc estic tan descontent, en la meva línea ), em vaig sentir molt còmode tota la cursa, fàcil i fort a la bici i tranquil durant tota la marató. A més a més, no vaig tenir cap problema muscular en cap moment, ni cap defalliment, la qual cosa m'indica que em vaig regular perfectament. Però una de les coses més importants, que vaig acabar molt sencer, amb l'inevitable mal de cames, però sense sensació de cansament. Un any d'aquest provaré amb el doble, je, je,...

Els propers objectius. El primer serà el llarga distància de Zarautz el 13 de juny, que segons com m'hagi recuperat aniré més o menys fort, però em fa molta il.lusió fer-lo. Després aniré a la cicloturista Tres Nacions el 21 de juny i finalment el fantàstic Altriman el 18 de juliol a Les Angles. Després faré un reset per veure com continuem.

Aquesta setmana he començat a fer una mica de recuperació activa: dos sessions de natació, una a mar amb neoprè de 45' i una altra a la piscina de 30'. I dos sessions de bicicleta, de 28 i 40 kms respectivament. De moment el cos m'ha respost de conya i m'he trobat molt be. De mica en mica...

Doncs be, a veure si aquesta propera setmana ja puc incrementar una mica més els entrenaments i començo també a correr.

Aquesta setmana:

Natació: 3700 m

Bicicleta: 68 km

Quantes coses ens podem perdre per por a perdre, no ?

Salut i kms per tots.

23 MAIG 2009 IRONMAN LANZAROTE. FINISHER

2009-05-26T13:00:00.000-07:00

Després dels quatre dies anteriors a la prova dedicats a buscar les bones sensacions sobre el terreny i a completar tots els tràmits, per fí arriva el gran dia. Per sort, el cansament i el desànim dels últims deu dies ha desaparegut i ara, a la illa, tot són bones vibracions. Es la màgia de l'Ironman !

Són les 04:30 hores del dissabte 23 i ja estic sentat a la taula del menjador per esmorzar. Com sempre, hi ha més triatletes amb la mateixa cara de son i d'angoixa que intenten menjar alguna cosa. Després d'esmorzar i agafar tots els tratos, cap a les 05:45 baixo de l'hotel i em dirigeixo als boxes que estan només a tres minuts a peu. Encara es fosc, però les palmeres ja es mouen. Tres dies sense vent i el dia més important torna el vent típic del lloc ! Trobada a boxes amb en Jordi, comprovem que a les bosses de bici i correr hi es tot i repassem la bicicleta. Tot correcte. La gent movent-se pels boxes com zombies fent el mateix que nosaltres. Es impressionant l'ambient que es viu. A les 06: 30 ens posem el neoprè i anem baixant cap a la platja: espectacular el montatge que han fet: grades, estores, valles,... Falten quinze minuts i ja estem tots preparats, nerviosos i ansiosos de començar. I el típic pensament: què hi fotu jo aquí ? una altra vegada ?

Les 06:00 en punt i tret de sortida. Uns 1300 triatletes de caps a l'aigua. Corredisses, empentes, cops, crits,... un començament brutal! No puc agafar el ritme, cops i més cops al cap, els peus, a les ulleres,... Penso que ja s'estirarà la cosa i anirem relaxant-nos. Però la cosa encara va a més, continuen els cops i els nervis, tothom vol anar per la fila de boies o la corrent ens porta a tots cap allà. Primera volta i 34', fatal, em falta l'aire, sembla una sprint! Segona volta i el mateix: cops i més cops. Al final, els pitjors 3800 metres de tots els ironmans que he fet, sense haver agafat mai el ritme ni la comoditat i amb un temps pobre : 1h. 10' ( al final tothom va comentar el mateix, molts cops i tots uns 5' més del previst ). Ha estat una natació molt bruta.

Sortida de l'aigua i transició llarguíssima cap a les bicis. S'obre el mon per mí. Transició lenta i còmode. Començo a pedalar enmig d'un ambient genial. Enfilo en direcció a la zona de Yaiza: uns 25 km de perfil ondulat ple de tobogans i carretera que pica cap amunt amb el vent de cares i lateral. Noto les cames de conya, amb força i agafo un ritme mitja-alt però vaig còmode. M'animo de cop. Passat Yaiza ens dirigim cap a El Golfo i el parc nacional del Timanfaya. Això es impressionant, únicament la carretera i al voltant tot de pedres de lava volcànica negríssimes, val la pena només pel paissatge. El vent continúa de cares. Enfilo la carretera llarguíssima i recta que atravessa el Timanfaya, que va picant cap amunt i amb repetxons afegits. El vent, com no, bufa fort i de cares. Les cames, a tope, bon ritme. Arrivo a la zona de La Santa i girem cap als dos ports del recorregut. Abans, una altra llarguíssima carretera quilomètrica que pica cap amunt, aquí tot puja, quan baixarem? Però ara, al menys el vent de cua. Anem en un falç planer però puc rodar acoplat a 35 km/h. Arrivada aTeguisse i començo el primer port. Vaig com una moto, les cames cada vegada millor. Tota la estona vaig recollint "cadavers". Sense dubte, el meu terreny són els ports. Faig el cim al Mirador de Haria i començo el perillós descens cap a Haria. Fot una impressió que no vegis!!! Un cop a Haria, comencem el segon port, el famós Mirador del Rio, tot a base de repetxons d'uns 200 - 300 metres amb força desnivell, i la resta anar pujant. Per fí, a dalt, paissatge de postal, impressionant, mirada a la esquerra cap a la illa de La Graciosa, no hi ha paraules per exlicar-ho. Els dos ports han estat durs, amb desnivell i el vent de cares, però m'he trobat de conya. Inicio el descens vertiginós arrivant als 75 km/h i amb vent lateral i de cua. Estem sonats! Després dels descens, molts quilòmetres de falç planer que pica cap amunt, però amb vent lateral i de cua, mitjanes acoplat de 35 - 40 km/h fàcil. I la sorpresa pel final: els últims 20 kms que no s'acaven mai, carreteres dolentes, picant amunt i que fan desesperar, les cames comencen a cremar i el vent de cares que emprenya força. Per fí, arrivo a Puerto del Carmen, entrada pel passeig cap a boxes: espectacular l'ambient i la cridoria del públic, soms uns cracks! Es la màgia de l'Ironman ! Baixo de la bici i corro cap a la carpa per fer la transició. Temps de la bici: 6h. 07' a una mitjana de 29'8 km/h. Pel desnivell del terreny, el vent que bufa i que no he anat a tope, estic molt content de la mitjana.

Inicio la marató enmig de la cridoria del públic, els primers metres sembla que estiguis flotant, imagina't si fóssim dels primers! Noto que de fons estic de conya i les cames marxen com un tiro. Això pinta be, anirem fent i a esperar que passin els kms. Quatre voltes pel passeig de 10'5 kms cadascuna amb tobogans i vent. Molt de públic a tot el recorregut. Van passant els kms i continuo al mateix ritme i còmode. Decideixo seguir així, incrementar el ritme no em sol.lucionaria res i segur que no gaudiria tan de la marató. Un Ironman es per disfrutar-lo, sobretot l'última part de la marató. Passen i passen els kms i s'acosta l'última volta. Agafo el tercer braçalet i penso això ja està. Per fí, últims dos kms. Això es genial, estic de conya i ara venen els millors 10 minuts del dia. Em vaig acostant a l'arrivada i penso en l'esforç de tot el dia. Val la pena. Tants dies d'entreno, de doblar sessions, d'anar a entrenar cansat després de treballar i al final ja estic aquí: els últims 200 metres, encara m'emociono quan estic escrivint això: entrada a meta. Una altra vegada FINISHER. Temps: 11h.20'12''.

Sens dubte, el millor del Ironmans que he fet. Avui he vist perquè diuen que es l'ironman més dur del món. Sobretot, el recorregut de bicicleta es dur, amb desnivell i vent, amb dos ports però la resta amb tobogants i carreteres picant amunt, apte per rodadors, però espectacular, indescriptible. I la organització, un 10: tot perfecte, avituallaments a tope i molt bona atenció al corredor. Aconsellable al 100 % per a tothom, que no us espanti el vent, val la pena!

Per acabar felicitar a en Jordi del Xaloc pel seu també gran Ironman i a la Mireia pel seu suport, així com pels moments de neguit i dubtes que hem compartit. També felicitar a la Tere del Sitges pel seu primer Ironman i a la Nanys pel seu suport. I com no, a tots els de l'equip i amics pels vostres ànims.

De totes maneres, com diuen, això només es un pas més cap a on no sé on aniré. Que no s'acavi mai. Salut a tots i fins al proper !!!

( Per cert, quan m'arrivin fotos de la cursa, ja les penjaré )

21 DE MAIG 2009. DOS DIES ABANS DE L'IRONMAN DE LANZAROTE

2009-05-21T05:37:00.000-07:00

Ja hi soms, completament a dins de l'escenari del que ja veig que es el millor Ironman del mon. No sé per què, però el que s'està respirant aquí aquests dies previs no ho he viscut en cap dels altres que he fet. Tota la illa viu plenament l'ironman, vagis on vagis et tracten de conya i et parlen de la prova.
Vaig arrivar a Lanzarote el dimarts a primera hora de la tarda. A l'avió ja hi havia més triatletes. Vaig conèixer a dos màquines del Club Natació Sitges, la Teresa i la Nyans, que per la Teresa serà el seu primer Ironman ( i la tia va directe a Lanzarote, quins collons ! ) i la Nanys gran suporter i espectadora, tot i que crec que faria dos ironmans seguits.
Un cop a l' Aparthotel Fariones, des de la terrassa de l'habitació puc comprovar que es veu el circuit de la natació, ple de tios enfundats en neoprens i porovant l'aigua.
La tarda contacto amb en Jordi Gonzalez i la Mireia de Sant Feliu. Passem una estoneta fent un cafè a la terrasa del passeig de la marató.
El dimecres el matí ja vam nedar 35 minuts al circuit a les 09:30 hores amb en Jordi, la Mireia, la Tere i la Nyans. Una aigua amb un color espectacular, amb molts bancs de peixets i alguna tortuga que em va fer desviar del circuit. La temperatura molt agradable, uns 22 graus i una petita corrent que la meitat es favorable i la meitat desfavorable. Després recollida dels dorsals a La Santa. Entrem ja dins el mundillo i l'ambient, espectacular. La tarda a trotar pel passeig uns 35 minutets.
Avui dijous a les 10:30 hores una volta en bici per comprovar que funcionen, uns 30 quilòmetres amb una horeta. El circuit, pel què sembla serà un constant puja i baixa, molts tobogans i vent canviat, però el paissatge pinta xulíssim. Crec que si no apretem massa des del principi, disfrutarem força dels 180 quilòmetres.
Doncsbe, de moment tot de conya, l'ambient, el menjar, la companyia i les bones sensacions que de moment tenim tots plegats. El dissabte ja veurem com ens trobarem, però si més no, fem el temps que fem, crec que disfrutarem de valent.
Vinga doncs, gairebé comença el conta enrrera. Ja us explicaré !
Salut

SETMANA DE L'11 AL 17 MAIG. ULTIMA SETMANA ABANS DE LANZAROTE

2009-05-17T10:12:00.000-07:00

Doncs sí, el temps passa volant i sempre et sembla que podies haver fet més del què has fet. Aquesta ha estat l'última setmana d'entrenament abans de l'Ironman de Lanzarote, el què havia de ser en un principi l'objectiu de l'any i que al final només serà uns dels reptes més de l'any.

Tot i els dubtes sorgits aquests últims deu dies, en què m'he trobat una mica cansat tan física com psicològicament, crec que fins avui porto una bona preparació, havent complertat més o menys el què m'havia marcat. Espero que amb aquesta última setmana de descans i recuperació, recuperi la xispa que necessito per afrontar un nou ironman, i més aquest de Lanzarote. Els consells d'alguns companys que ja l'han fet i, com ja he dit, les sensacions de cansament dels últims deu dies, farà que encari la prova amb prudència i com si d'un entrenament es tractés.

Sembla que darrerament tots plegats hem perdut una mica la por a la llarga distància, fem entrenaments maratonians a ritmes de professionals i ens apuntem i participem a mitjos ironmans i ironmans com aquell que res. Reflexionant una mica, crec que hauriem de ser més prudents i no perdre mai el respecte a aquestes proves. A més, hauriem de respectar més els períodes de recuperació entre entrenaments intensos i també després d'una prova d'aquests tipus. Sinó, com diu en Parrix, el temps ens passarà factura, i almenys jo, tinc la intenció de disfrutar d'aquest esport molt de temps més.

Si em pregunteu el temps que tinc previst per acabar-lo, us diré que ara mateix tinc molts dubtes i no us ho puc dir. El principal objectiu es acabar-lo més o menys sencer i sobretot, disfrutar de la cursa, dels paissatges i de l'ambient. Si a més a més em trobo be, ja aniré incrementant el ritme a mesura que passin els quilòmetres. Aniré sempre per sensacions.

Pel què fa a aquesta setmana, he baixat força el volum i la intensitat dels entrenaments. A destacar les dos transicions que he fet de bici - correr, a ritmes superiors als 30 km/h en bici i a 4' 20'' - 4' 25'' el correr.

Pel què fa a la natació, vaig tornar a provar l'aigua de mar a Sant Feliu i adaptar-me al nou neoprè. Aquest entrenament el vaig fer amb en Jordi Gonzalez del Club Xaloc que també ve a Lanzarote, que per cert, porta un bon ritme en natació ( Jordi, tú sortiras en menys d'una hora, segur ! ).

Acumulats de la setmana:

Natació: 8400 m

Bicicleta: 121 km

Correr: 34 km

Total: 10 hores

Cap a Lanzarote !!!

SETMANA DEL 4 AL 10 MAIG 2009

2009-05-10T09:38:00.000-07:00

Després de la setmana de recuperació i de la passa de mal de pantxa que em va enfonsar força moralment, he tornat a arrencar el vol durant aquesta setmana. Sense estar físicament recuperat del tot, he pogut fer algun entreno destacable i de qüalitat que m'han ajudat a pujar els ànims de cares a Lanzarote, d'aquí a dos setmanes. De totes maneres, com ja vaig dir la setmana passada, haver fet el triatló llarga distància d'Elx i quedar una mica tocadet, m'ha fet replantejar el ritme de Lanzarote; decididament sortiré amb la bici a ritme d'entreno i aniré per sensacions, regulant i mirant de reservar per intentar arrivar a la marató amb les màximes forces possibles. La intenció es completar una bona marató. Hawaïi ho deixarem per l'any vinent.

Natació: no sé perquè però portava uns dies de saturació amb la natació, per tant aquesta setmana he variat una mica i he fet menys metres. En total 7000 metres, amb un dels entrenos a mar per provar el nou neoprè.

Bicicleta: la setmana de bicicleta ha estat molt positiva. He fet dos entrenos molt bons, un de 150 kms pràcticament sol i un altre de 170 amb bona companyía de luxe. Dimarts vaig fer 150 km a una mitjana de 30 km/h, pujant La Ganga i Romanyà i acompanyat per en Juan el cabra fins el km 37, després tot solet. Molt bones sensacions. Dijous vaig sortir en grup amb en Dani, el Juan i en Sito i vam fer 95 km també a uns 30 km/h. El dissabte la millor tirada de la setmana: 170 km amb una mitjana de gairebé 29 km/h passant per les encies, les serres, brunyola i mas llunès, acompanyat per en Xevi Moma, en Pau ( dos horetes ), el megacrac Marcel Zamora que a part de gran professional es una gran persona i el seu company de La Cellera en Xavi. Per cert, gràcies Xavi pels consells per Lanzarote, ja t'ho explicaré !. I per últim, diumenge vam rodar 22 km amb en Jordi Triadú i en Marc Pinsach abans de correr la Mitja de Girona.

Correr: tres sessions: una de 20 km a ritme de 4' 10'' - 4' 20'' el km sol, una de 10 km amb en Juan el cabra a trote recuperador i diumenge els 21 de la mitja marató de Girona a 4' 30'' el km + 3 km posteriors. Molt còmode.

En definitiva, content dels entrenos i les sensacions d'aquesta setmana, que m'han tornat a animar una mica per Lanzarote. No sé si vaig amb prou quilometratge però farem el què podrem. Sempre ens semblarà poc.

Acumulats de la setmana:
Natació: 7000 m
Bicicleta: 437 km
Correr: 54 km
Total: 21 h. 30'

Disfruteu que es el què us emportareu !

SETMANA DEL 28 ABRIL AL 3 MAIG: SETMANA DE RECUPERACIÓ

2009-05-05T09:51:00.000-07:00

Després del duríssim llarga distància d'Elx, tocava setmana de recuperació. Entre la duresa de la prova i la passa de pantxa que he tingut tota la setmana, he quedat una mica cremadillo i m'ha costat força recuperar-me. L'estat general era de malestar a la pantxa i delibilitat general. Per tant, l'entrament ha estat molt reduït i suau. He arrivat a pensar que correr a Elx m'ha perjudicat de cares a Lanzarote, i més haver corregut ja una mica tocat de la pantxa, però ja que eram allà, havia de provar, hauria 'estar molt fotut per deixar de correr. Encara recordo l'últim any que vaig fer la duatló de Núria, que vaig sortir amb molta febrer i encara vaig aguantar fins a mitja pujada al Puigmal en força bona posició, però quan va arrivar la neu, ja ho vaig veure impossible.

Pel que fa a la setmana, com ja he dit, poca cosa. I tot, excepte la T2 del diumenge, molt suau. A més treballant de nits no vaig poder fer gaire més, sobretot el cap de setmana.

De natació, dos sessions: una de 2500 i una altra de 3200. Ritme penós.

De bicicleta, dos sessions: una de 54 kms al molt de vent ( com no ! ) i una altra de 33 kms ( en transició amb correr ). Mitjanes de 27 i 33 km/h respectivament.

De correr, dos sessions: una de 10 km a 4' 30'' el km i una altra de 14 kms a 4' 15'' el km.

A destacar la sessió de diumenge: dos hores amb una T2: 33 km de bici a 33 km/h + 14 km de correr a 4' 15'' el km. Molt bones sensacions corrents.

Per cert, m'he canviat el neoprè i m'he comprat un ZOOT Synergy, a veure si al ser de Kona té influència.

Salut a tots !

YouTube - ELCHE ELITE

2009-04-28T07:01:00.000-07:00

YouTube - ELCHE ELITE

Video del llarga distància d'Elx 2009. Està molt be. Per veure.

SETMANA DEL 20 AL 6 ABRIL. TRIATLO LLARGA DISTÀNCIA D'ELX: DURÍSSIM

2009-04-27T04:21:00.000-07:00

Sempre està be anar a correr a l'estranger. I aquesta vegada ha tocat a Elx, ( quí ho diria que acabaria anant a Elx ), un triató llarga distància de 1900 - 94 - 21 molt dur. En poques paraules, un recorregut de bici amb força falç planer picant cap a dalt i amb molt de vent i un circuit de correr exigent amb algunes rampes considerables ( incloses 75 escales a cada una de les quatre voltes, una passada ! ). Els protagonistes: jo mateix i en Xevi Xargayó.

La primera sorpresa va ser quan ens vam adonar que Elx està molt lluny de Girona, més de 650 kms per autopista que no s'acaba mai. Arribada a l'Hotel Holiday Inn de la organització, ens instal.lem a l'habitació i dinem. Per cert un 10 per l'hotel. La tarda anem a la fira del corredor a recollir el dorsal on haviem quedat amb en Josep Viñolas. Les fires cada vegada més pobres. Juntament amb en Josep anem a Arenales del Sol on s'inicia la prova i aprofitem per veure el recorregut de la bicicleta. Al vespre sopar típic a pizzeria i gelat ( en Xevi, perquè jo estava una mica indisposat de la pantxa ) i cap a dormir.

El matí de la cursa arrivem a Arenales a les 07:30, quina mandra ! A més no estava massa fí de la pantxa. Anem cap a boxes i comencem a deixar tots els estris al seu lloc. Molt de sol, cap núvol i això sí, vent. Per fí ens concentren a la platja, 600 triatletes enfundats en els neoprens. Sortida de les fèmines i 10 minuts després nosaltres.

El segment de la natació força còmode, mar planera i la temperatura d el'aigua acceptable. Només soms 600 i no hi ha gaires cops. Són dos voltes de 950, sortida a l'australiana.

El segment de la bicicleta ja no va ser tan plàcid. 94 kms amb molt falç planer positiu i amb molt vent que majoritàriament el teniem de cares o lateral, vaja, una agonia. El circuit, tot i que passava uns quilòmetres per la zona industrial i la resta per carreteres secundàries, força distret.

Es va fer força dur, i com més temps passava, més bufava el vent.

El segment de correr va ser duríssim, brutal. Eren quatre voltes de 5 km i pico on a part de vàries rampes, es pujaven 75 escales a cadascuna de les voltes, vaja, un regalet de la organització. I a més uns 2 km de cada volta eran al passeig marítim on el vent era considerable.

Resumint, va ser una prova molt dura ( que no ens ho esperavem ), amb molt d event, un correr força dur i molta calor. I pel què fa a la organització, molt be, aquest en Ximo s'ho curra i són molt atents amb els corredors. Els avituallaments també un 10, de tot: isotònic, aigua, gels, fruita,... i suficients. Una prova recomanable si voleu patir una miqueta.

Pel què fa a mí, vaig entrar amb 5h. 11', que tenint en conta que no em trobava massa fí i que era una prova força dura, estic força content. La natació com sempre, a un ritme d'Ironman que dic jo per poder sortir descansat, la bicicleta agafant mides per Lanazarote d'aquí un mes, i el correr a un ritme constant i " còmode ".

La resta de la setmana vaig fer tres sessions de natació ( una d'elles a la platja de Sant Feliu on vam quedar glaçats ), dos de bicicleta i una més de correr, no carregant massa de cares a diumenge.

Els acumulats de la setmana ( incloent la cursa ):

Natació: 10100 m

Bicicleta: 244 km

Correr: 39 km

Ara el pròxim repte ja es Lanzarote d'aquí a un mes. Si d'alguna cosa m'ha servit la prova d'Elx, es per decidir que a Lanzarote sortiré com si anés a fer un entreno. Fer els 180 de la bici amb vent, potser ser un infern. Ja anirem a buscar temps un altra any aun altre lloc.

Que disfruteu!!!

SETMANA DEL 13 AL 19 ABRIL

2009-04-20T12:18:00.000-07:00

Una altra setmana de mal temps i pluja. Si això continúa així hauré de comprar-me uns rodillos, tot i que no sóc partidari d'entrenar en llocs tancats, ja en tinc prou quan nedo ! En resum, setmana de poc entreno, unes 10 hores. A més, força cansat, no sé si per l'acumulació d'altres setmanes o per la falta de dormir per la feina, o pot ser, tot plegat.
De natació només he pogut fer una sessió de 3600 metres, sense res a destacar.
De bicicleta, també poca cosa, dos sessions amb un total de 183 km: una de 112 km i una altra de 71 km. Aquesta segona amb una mitjana gairebé de 32 km/h.
I de correr, també dos sessions amb un total de 34 km: 16 i 18. Una part de la segona sessió en companyia d'en Sergi.
En definitiva, setmana molt fluixa pel què fa al volum d'entreno i també pel què fa a les sensacions. M'he notat cansat físicament i al final de setmana també psicològicament.
A veure si aquesta propera setmana recupero una mica el ritme i el volum d'entreno, tot i que el diumenge tinc el llarga distància d'Elx ( 1900 - 94 - 21 ) i a partir del dijous afluixaré el ritme per arrivar a la cursa una mica sencer. Hi aniré amb en Xevi. A veure com anirà, ja us informaré.
Entreneu i disfruteu.
Els acumulats de la setmana:
Natació: 3600 m.
Bicicleta: 183 km.
Correr: 34 km.

SETMANA DEL 6 AL 12 ABRIL

2009-04-12T12:23:00.000-07:00

Aquesta setmana he treballat de tardes, fet que, juntament amb el mal temps del cap de setmana, ha afectat el volum d'entreno. De totes maneres, vistes les circunstàncies, tampoc està malament del tot, què hi farem !

Tinc poc a explicar, només que quan no puc completar l'entrenament que m'he planificat per la setmana, sobretot si es pel mal temps, doncs no acabo satisfet ni tranquil.

De natació he fet els tres entrenos reglamentaris de 3500 metres cadascún. A destacar el del dijous que em tocaven els 3500 seguits a ritme del 70 - 80 % i em van sortir amb 1h. 3', passant els 1900 metres amb 34' 30'' ( per tenir una referència per Elx d'aquí dos setmanes ). Estic força content ja que en aquest ritme m'hi trobo molt còmode ( el ritme ironman que dic jo ! ).

De bicicleta, el gran fracàs. El diumenge tenia pensat fer una mega transició de 5 - 6 hores bici + 1h. 30' corrents, però la pluja que va caure des del principi només ens va deixar fer dos horetes ( 50 kms ). Tot i això podem estar contents perquè almenys vam sortir, nosaltres ho vam intentar !Doncs be, en total 3 sortidetes, sumant un total de 160 km, un desastre ! A més, el diumenge se'm va quedra clavat el nucli de la Cervelo, per tant aquesta propera setmana hauré de tornar amb la Cannondale. Per cert, la gent després diu que no entrena, diumenge plovent, ens vam creuar amb forces matxaques ! Per cert, els altres tres que es van mullar amb mí diumenge van ser en Xevi del Momma, en Quim "Il doctore" i en Miquel Angel de La Bisbal.

I de correr, també tres entrenos amb un total de 38 km. Vaig fer dos tirades de 16 i 15 km i una de 7 km. Continúo mantenint un bon ritme de 4' 15'' de promitg el km, tot i que crec que hauré de tornar a incrementar una miqueta els quilòmetres d'almenys una de les sortides, i les altres mirar de no baixar de 20 km.

Aquesta setmana m'han arribat els Compressport. Una maravella! Em vaig sentir molt més còmode que amb els medilast i collen igual. Bon invent pels que patim de contractures i tendó!

En fí, que m'hauria agradat fer una miqueta més, sobretot de bici, però el temps no ho ha permès, espero que a Elx i Lanzarote no ho trobi a faltar.

Els acumulats d'aquesta setmana:

Natació: 10500 m

Bicicleta: 160 km

Correr: 38 km

SETMANA DEL 30 AL 5 ABRIL. CERDANYA: NEU, VENT I FRED

2009-04-05T10:12:00.000-07:00

Aquesta setmana ha tocat Cerdanya des del dimarts fins avui diumenge matí. Gairebé tots els dies neu, vent i força fred, cosa que ha fet reduïr les hores d'entreno i augmentar les hores de sofà. Dissabte i diumenge bon temps. Estic comprovant que entrenar cada dia allà dalt no té res a veure amb fer-ho a Girona, els quilòmetres en alçada, l'allarga dels ports i l'alçada fan que et desgastis molt més. Suposo que tot anirà sumant ...

He realitzat un sol entreno de natació, dos de correr i cinc de bicicleta ( 88, 150, 101, 153 i 51 kms ).

Pel què fa a la natació poc a explicar. Dilluns abans de marxar vaig fer la única sessió de la setmana al GEIEG: 3500 metrillos. El dijous vaig anar a la piscina de Puigcerdà, però estava a tope i no tenia ganes de barallar-me amb aquella gent ... per tant, vaig canviar l'entreno per una caminada per Puigcerd'a ( quina fred fotia ! ).

Pel què fa al correr, he fet dos sessions: una de 15 kms a 4' 30''/km i una altra de 10 km al mateix ritme. Per variar, una miqueta de desnivell.

I de bicicleta, a tope. Tot i el mal temps, he fet forces quilòmetres i metres acumulats positius. A destacar les tres sessions llargues: 150, 101 i 153 kms. La de 150 la vaig fer el dimecres i vaig rodar a la "plana" entre Puigcerdà i La Seu d'Urgell, amb molt vent i sumant 1155 metres postius acumulats ( que per ser planer, no està mal ). La de 101 la vaig fer el divendres i vaig pujar La Collada de Toses ( 22 kms ) i La Masella des de Alp ( 9 kms ), amb un total de 1515 metres positius acumulats.

La més llarga la vaig fer el dissabte amb en Quim "Doctore", una etapa maratoniana de 6h. 40' , 153 kms i 2500 metres postius acumulats. Vam sortir de casa a les 10:00 hores amb un dia esplèndid i enfilant directament cap al Coll de Puymorens ( 18 kms de pujadeta fins a uns 1900 metres d'alçada ). Vam baixar els 3 kms de l'altra costat i de seguida enfilem cap al Coll d'EnValira d'uns 11 kms i a uns 2400 metres d'alçada, passant pel Pas de la Casa. Fins quí perfecte, bon ritme i molt bon dia. Tot seguit, baixem fins a Canillo, on en Quim queda glaçat. Un cop a Canillo iniciem l'ascenció al Coll d'Ordino d'uns 9 kms. Impressionant el desnivell dels 4 primers quilòmetres, però xino-xano cap a dalt. Un cop a dalt, parem a menjar-nos unes barretes i estudiem els kms següents. Baixem cap a Ordino ( més desnivell encara per aquesta cara ) i des d'allà cap a Andorra, que, com sempre estava a tope. Fugint ràpidament de l'aglomeració, vam baixar fins a La Seu d'Urgell cagant llets on vam parar a beure una coca-cola. Ja només quedava la recta final: La Seu d'Urgell - Puigcerdà, 50 quilòmetres que piquen cap a dalt. Vam anar rodant i finalment arrivem a Puigcerdà. Per acabar, els 9 quilòmetres de postres que hi ha des de Puigcerdà fins a casa a Latour de Carol, que també van pujant, com tot per aquí.

Al final 6h. 40', 153 kms i 2500 metres acumulats, tot un tute que vam celebrar el vespre a la Pizzeria El Pati de La Tieta amb una lassanya i una pizza acompanyat d'una ampolla de ví.

Al final m'han sortit 25h. 41' d'entreno, una miqueta menys del què volia fer, però allà dalt el mal temps es determinant.

Els acumulats d'aquesta setmana:

Natació: 3500 m.

Bicicleta: 543 kms.

Correr: 25 kms.

Aquesta propera setmana toca treballar una miqueta i a recuperar i assimilar l'entreno.

Salut !

ENTRENOS SETMANA DEL 23 AL 29 DE MARÇ

2009-03-29T09:57:00.000-07:00

Aquesta setmana ha tocat treballar de nits i el volum d'entreno s'ha vist reduït. Al final m'han sortit 14 h. 23' d'entreno de les tres disciplines.

De natació he continuat amb les tres sessions de cada setmana fent 4000, 4300 i 4000 metres respectivament, un dels dies amb sèries de 400 metres i un altre amb sèries de 150, 100 i 50 metres. Incomprensiblement em trobo molt còmode dins l'aigua, no per fer sèries curtes i ràpides però sí per nedar a ritme d'Ironman amb comoditat.

De bicicleta només he fet dos entrenaments, un de 3 hores una mica a ritme pujant les Encies i Les Serres, i un altre de 3h. 30' rodant amb més cadència i còmode per un recorregut més o menys planer, això sí amb una mica de vent. Total, 86 km i 102 km respectivament. Les sensacions han estat molt bones, m'he trobat força còmode sobre la bici i movent el plat amb facilitat.

Pel què fa al correr, únicament 3 sessions: 12, 16 i 17 kms respectivament. Les dos primeres, per raó de temps, les he fet a continuació de la natació. Els ritmes han voltat els 4' 15'' - 4' 20'' el km amb força comoditat. Noto que la preparació de la marató de Sevilla em va anar força be i tinc els quilòmetres i el ritme força assimilat. A veure si aguantem així almenys fins a Lanzarote.

En general, tot i el cansament de treballar de nits, m'he trobat molt be entrenant. Aquesta propera setmana, si el temps acompanya, torno a pujar a la Cerdanya uns quants dies per continuar l'entreno de qualitat. Ja us ho explicaré.

Disfruteu que es el que us emportareu.

Els acumulats d'aquesta setmana són:

Natació: 12300 m.

Bicicleta: 188 km.

Correr: 45 km.

Total: 14h. 23'.

ENTRENOS SETMANA 16 A 22 MARÇ

2009-03-23T06:19:00.000-07:00

A partir d'aquesta setmana he decidit canviar la planificació dels entrenos. A dos mesos vista per l'Ironman de Lanzarote, veig que vaig una mica curt de quilometratge de bicicleta per culpa del dolor lumbar que em va impedir rodar durant un mes. Així que les setmanes de festa dedicaré els entrenos gairebé exclusivament a la bicicleta, intentant cumular forces quilòmetres, A més a més, l'entreno per la marató de Sevilla va fer que acumulés més quilòmetres de correr, per tant només faré un manteniment. I la natació, anar fent. I de tant en tant, dia de descans !
Així doncs, aquesta setmana ja he fet cinc entrenos de bicicleta, dos dels quals a la Cerdanya pujant el Coll de Puymorens dos vegades i la Collada de Toses, i finalitzant el diumenge amb la cicloturista de 143 kms Terres de Vi i Cava a ritme d'entrenament. Al final, molt bones sensacions i crec que he assimilat força be el quilometratge. De natació, he continuat amb els tres entrenos de 3500 m cadascún amb sèries diverses al 70-80%. Pel què fa al correr, només dos sessions.
Els acumulats d'aquesta setmana són:
Natació: 10500 m
Bicicleta: 568 km
Correr: 29 km
Total: 27 h.

CICLOTURISTA TERRES DE VI I CAVA VILAFRANCA DEL PENEDÈS

2009-03-22T08:18:00.000-07:00

Avui amb en Quim " Doctore " hem fet la primera cicloturista de llarga distància " Terres de Vi i Cava " de Vilafranca del Penedès de 143 km i 2150 metres de desnivell positiu acumulat. Han participat uns 400 o 500 ciclistes i la sortida ha estat a les 08:00 hores ( hem hagut de matinar: 04:30 hores a fora del llit ), amb un dia que de sortida s'ha presentat tapadet fins a les 10:00 hores. No ha fet gens de calor. Només de sortir, com sempre, la gent a tope. Els primers 15 kms de bòlit per seguir el ritme trepidant, moment en què ha començat el primer port i ja he pogut agafar el meu ritme i anar remontant.

El recorregut ha estat molt guapo, però exigent, de perfil ondulat i amb diversos ports que no tenien molt de desnivell però que s'enganxaven si pujaves arrastrant desarrollo. Particularment m'he trobat molt be, seguint el ritme dels grupets en el terreny ondulat i estirant una miqueta als ports. Al final, 4h. 42' a un 70 %. Molt bon entreno i molt content de les sensacions. Això marxa !

La organització un pèl fluixa. Alguns dels de la organització haurien de tenir més educació, en Quim s'ha deixat el xip a casa i quan ha anat a preguntar si en podia aconseguir un, gairebé el malatracten. Com si no paguéssim prou com perque ens tractin correctament !. Però tret d'un parell de personatges, els altres han fet la seva feina.

Per mí acaba una setmaneta amb força volum de bicicleta, uns 550 kms. Ja passaré els acumulats de la setmana a part. Enhorabona Quim per la teva quilometrada !

MINI STAGE A LA CERDANYA

2009-03-20T17:27:00.000-07:00

Aquest any he llogat un apartament a un petit poble de la Cerdanya francesa: La Tour de Querol, ubicat a la mateixa carretera que puja al Col de Puymorens ( a uns cinc qilòmetres de l'inici de la pujada ). La idea es pujar-hi totes les setmanes de festa per entrenar la muntanya, per tant, no em busqueu gaire per Girona i si em voleu trobar ja sabeu a on heu de venir. Si algun dia us hi voleu afegir, esteu convidats.

Doncs aquest dijous i divendres he fet un mini stage per començar a entrenar la muntanyeta.

Dijous, després d'un bon esmorzar i veure un dia radiant ( amb una mica de vent ), cap a les 10:30 hores vaig sortir de casa en direcció a Mont-LLuís passant per Angustrina, pedalant entre 1200 i 1500 metres d'alçada. Un cop a Mont-LLuís vaig baixar cap a Puigcerdà i Martinet on vaig parar a menjar alguna barreta. Des d'aquí vaig tornar cap a La Tour i finalment vaig enfilar cap al Col de Puymorens, una pujadeta d'uns 23 kms i arrivant a 1915 metres d'alçada. Per cert, a dalt, molta neu encara. Al final em van sortir 143 kms. amb uns 1800 metres de desnivell acumulat positiu.

Divendres, un altre dia radiant però amb molt de vent. Al matí vaig enfilar la carretera vella de la Collada de Toses, uns 23 kms que pugen molt suaument i que arriven al Coll de la Collada de Toses de 1800 metres d'alçada. Tot seguit, cap a casa. Total 70 kms amb 910 metres de desnivell acumulat. Després de dinar, volia fer una transició bici-correr. La idea era pujar el Col de Puymorens i després enllaçar una horeta de trote suau. Així a les 17:00 hores, enfilo cap al Col de Puymorens, amb un vent que no em deixava avançar ni en els trams més suaus. A mesura que passen els quilòmetres agafo ritme i em planto a dals del port a les 18:00 hores amb un vent i una fred que pela. Ràpidament baixo cap a casa en uns 20 minuts i quan arrivo desisteixo de correr perquè estic glaçat. Cap a la dutxa ! En total 36 kms i 655 metres acumulats positius.

A destacar el sol impressionant dels dos dies i el fort vent del divendres. Per cert, a dalt dels ports encara hi ha un munt de neu.