IRONMAN NIÇA 2011: 11h 17' 36''

I cada any que passa acabo millor els ironmans, més sencer i sense tantes molèsties musculars posteriors, segurament fruit d'un gran entreno durant els mesos anteriors. Ja se que no aconseguiré mai uns ritmes elevats però almenys puc seguir un ritme constant i força equilibrat. I aquest any a Niça no ha estat una excepció, m'he trobat de conya físicament, nedant, en bici i corrent ( l'estona que vaig poder correr )sense notar en cap moment defalliment. També serà perque l'experiència ens ajuda a saber-nos regular i aconseguir acabar la prova més fort que al començament quan saltem a l'aigua. Això sí, no m'he lliurat dels problemes a l'isquio esequerra que em van aparèixer i sabotejar la marató a partir del km 12.



Fins i tot quan entravem a la platja a les 06:15 amb en Jordi comentavem que aquest any no estavem gens nerviosos, no sabiem si era bo o dolent. Després de provar l'aigua i barallar-me amb les ulleres, donen la sortida a les 06:30 hores. Vam decidir col.locar-nos darrera dels sub 1 hora i dels pros per evitar els cops, però només de sortir no vaig poder espavilar-me i de seguida em van anar tancant els dels laterals. Impressiona nedar amb 2500 persones que volen avançar sense contemplacions i donant cops a dojo. Total, fins passats uns centenars de metres no vaig poder començar a nedar i agafar el meu ritme. Impossible nedar be, vaig decidir anar fent i esperar sortir de l'aigua i agafar la bici. ortida de l'aigua amb 1h.08', això sí, sense cansar-me.




Primera transició lenta com sempre faig, uns 6 minuts i pico. Començo a pedalar i em trobo be de seguida, fent els primers 20 kms de falç planer força ràpid i còmode. Van arribant els ports i portets i cap problema, cadència i anar fent. El millor moment, el port de 7 kms al km 90 aproximadament, anava com una moto. Km 120 i pico i cap a baix fins arribar als últims 20 kms que com sempre són una crono contra el vent, però em trobava amb força i vaig aguantar un bon ritme. Bicicleta en 5h. 52'



Segona transició també lenta, uns 6 minuts més i començo a correr amb l'interrogant de l'isquio. Començo a correr i com sempre als ironmans floto i les cames van soles. Fot una calor impressionant, però a mí ja em va be. Als 2 kms noto algo a l'isquio i em prenc les pastilles de bicarbonat que em va donar l'Enric i sembla que em passen les molèsties. Acabo els primers 5 kms a 4' 36'' de mitjana amb molta comoditat, frenant-me el ritme per regular. Als següents 5 kms decideixo baixar a 5' el km com havia planificat i tot i que continuo molt be, els acabo a 5' el km. Però per desesperació al km 12 de cop i volta sense avisar se m'engantxa l'isquio esquerra i em comencen a venir els mals rotllos, doncs a Bilbao ja em va avisar. Paro i camino ràpid per veure si se'm relaxa. després de caminar un parell de minuts puc tornar a correr. I així fins al final de la marató i de l'ironman, corrent i quan s'engantxava l'isquio anava caminant uns minuts.




I ja arrivo al km 40, després d'un gran esforç psicològic i de motivació. Com cada vegada, els últims 2 kms corro mig emocionat pensant en tot l'esforç fet al llarg del dia i dels mesos anteriors. I ja sóc a l'alfombra blava. Es impressionant el què sents en aquells moments, els que ho heu provat ja ho sabeu i els altres ja sabeu el què us toca, je, je !!! Cinquè Ironman ( segon cop a Niça ) finalitzat. Marató en 4 hores i ironman en 11h. 17' 36''





La veritat es que la intenció era intentar acabar en 10h. 30' o 10h. 40', però els problemes amb l'isquio ho van fer impossible. Tot i això estic molt content del resultat, d'haver acabat una altre Ironman que no es poca cosa, d'haver acabat més fort que al començament i sobretot d'haver-mo passat molt be tota la estona. I a més, si el gran mestre Marcel està content i satisfet amb la seva tercera posició després de guanyar cinc anys consecutius, com no ho puc estar jo també de content. Soms els putus amus !!!





I ara a acabar de recuperar per afrontar novament un altra cop l'Embrunman el 15 d'agost, acompanyant l'altra mestre dels mestres Xevi Bassols i també amb el company de "fatigues" Jordi Cebrià, quins cracks que estem fets. Soms els millors.

Salut i kms per tothom.

UNA SETMANA I NIÇA

El temps passa volant, en un no res ja ens plantem a la platja de Niça esperant el tret de sortida d'un nou ironman. Com diu en Jordi, no se si es bo o dolent, però aquest any no tinc els nervis ni la preocupació dels altres anys, potser com que després encara ens queda un altre objectiu ( Embrun ), Niça serà una prova més, amb tot el respecte sempre per la llarga distància.
L'entrenament necessari per Niça ja està fet, amb la conciència i la tranquil.litat que per acabar-lo anem sobrats, sempre que no tingui cap incidència no esperada o que els isquios em respectin. Una altra cosa es intentar anar a buscar un temps determinat, que, en principi, ho deixarem per una altra ocasió, si més no ja de sortida. Un cop estem en cursa, ja veurem si anem més be o més malament i aniré per sensacions.
Després dels problemes que m'han donat els isquios durant tota la temporada, les últimes setmanes no m'han fet mal durant el correr, suposo gràcies als quads de compresport, però sí que me'ls noto carregats alguns dies, per lo tant, intentaré començar la marató conservador i ja aniré veient sobre la marxa. El més important serà acabar amb un temps més o menys decent, però sobretot sencer. I més després de la experiència al half de Bilbao, on vaig haver de parar a estirar els isquios durant els últims tres quilòmetres de la mitja marató final.
Doncs això, amb la motivació a tope i amb la seguretat d'haver fet els deures fins al moment, marxo cap a Niça amb l'objectiu principal d'acabar-lo decentment i sobretot disfrutar d'un gran dia d'Ironman.
Ja us ho explicaré.