diumenge, 20 de juny del 2010

DOBLE OLIMPIC HELLIN



















Una part del paisatge del recorregut i dels descens espectacular a la localitat d'Ayna
El passat dia 6 de juny juntament amb en Xevi Bassols i en Xevi Arenas vam participar a la primera edició del Triatlon Sierra de Segura, un doble olímpic molt casolà però espectacular que es feia Hellín ( Albacete ). Ens esperaven 3000 m de natació + 90 kms de bici amb uns 1600 metres de desnivell i 20 kms de carrera a peu.
El dia abans vam anar a reconèixer en cotxe el circuït de bicicleta i vam al.lucinar amb els tres ports que hauríem d'afrontar, ja que no ens podiem pensar que a la seva " sierra " hi haguessin aquells desnivells i barrancs. Al vespre, sopar a la pasta-party que ens va regalar la organització, per cert, molt complerta i ben ambientada amb musiqueta de la " època ".
El matí de la cursa, després d'esmorzar ens dirigim al punt de sortida dels autocars que ens van portar fins el pantà de Talave ( a uns 25 kms d'Hellín ) on fariem els 3000 metres de natació. Un pantà força gran i amb molta aigua força neta on hi havia un circuït amb tres boies on fariem dos voltes. Amb 10 minuts de retard tret de sortida i comencem a nedar. Una natació molt tranquil.la ja que erem poc més de 100 triatletes i per tant no hi va haver cops. Vaig agafar un ritme tranquil i conservador complint el tràmit en algo menys de 54', que per lo tranquil que vaig anar no va estar malament ( segurament serà el ritme que portaré a l'Embrun ja que vaig anar molt còmode ). Surto de l'aigua i enfilo per una pendent cap als boxes per agafar la bici.
Pujo a la bici i començo els 90 kms. Només de sortir del boxes, el primer port d'un 22 kms però que es pujava força be, alguns kms a plat. Anar agafant ritme i una mica conservador, ja que el circuït pintava ser durillo. Coronat el primer port arrivo a la part més espectacular del recorregut, un descens vertiginós amb molt de desnivell i curves tancades que portava al poble d'Ayna. Tot seguit, el segon port, uns 6 - 7 kms a un 5 o 6 % de desnivell. Anar fent i vaig adelantant corredors. Un cop coronat, una mica de planer i tobogans per començar un altre descens força perillós però que vaig baixar força ràpid. Pròxim port el que passava pel poble de Liètor, uns 5 kms amb més desnivell però molt guapo. Un cop a dalt, ja començava el teòric " descens " cap a Hellín, uns 25 kms favorables amb alguna tatxuela. Però com sol passar sovint, va ser un infern, vent de cares, repetxons que no s'acabaven i uns últims 5 kms que picaven cap amunt i amb vent de cares que feien desesperar. Al final, arrivada a Hellín amb 92 kms de bicicleta a les cames i 3h. 07' de parcial.
Començo la carrera a peu a la posició 22. Eren 4 voltes de 5 kms per les afores i el centre del poble, amb un parell de carrers que picaven cap amunt. I del correr què dir, doncs anar passant els kms el millor possible, a un ritme constant i esperant l'arrivada. Molta xafagor. Al final entro al camp d'esports on hi havia l'arrivada amb 1h. 38' de carrera a peu molt xafat per la calor, però content de la cursa feta.
Al final 24 de la general, 4rt. veterano i amb un temps total de 5h. 45'. Com tots els triatlons llargs amb desnivell al segment de bicicleta, va ser força dur i un bon test de cares a Embrun. No sé que tenen aquestes proves que engantxen, perquè el patiment que suposen...
Tot i ser un triatló casolà on no hi havia molt nivell a davant però sí força a la part mitja, es totalment recomenable per fer, tan pel recorregut espectacular i dur de la bicicleta com per l'entrega de la organització que es mereix un 10 pel tracte que va tenir amb tots nosaltres. Molts organitzadors de Catalunya i sobretot la Federació n'haurien d'aprendre molt d'aquests company del Club Triatlon Hellín, perquè a aquest els interessa el benestar dels corredors i als altres només els interessa la pasta. Es la realitat!!!

Els altres dos membres de l'única expedició catalana: Xevi Arenas i Xevi Bassols